diumenge, 15 de febrer del 2015

Jordi Pujol es fa el suec

JAUME REIXACH

Del cas Pujol, allò que més em sorprèn i m'indigna és l'"amnèsia" de l'expresident de la Generalitat en les dues compareixences que ha fet fins ara per explicar l'origen de la fortuna del clan: al Parlament de Catalunya, el passat 26 de setembre, i al Jutjat d'instrucció n. 31 de Barcelona, el passat 27 de gener. Les seves intervencions han estat pròpies d'un malalt d'alzheimer, sigui dit amb el màxim respecte per les persones que pateixen aquesta xacra i per llurs famílies, que han de conviure amb les dramàtiques conseqüències d’aquesta malura.

Però Jordi Pujol no pateix alzheimer, simula tenir-ne. No sap en quin banc ni en quin país va dipositar el seu pare Florenci la "deixa" que, segons la seva versió, procedia de les operacions fetes amb pessetes/dòlars en els anys cinquanta del segle passat. No sap la quantitat de diners exacta que hi havia en aquest "racó" que no va declarar a Hisenda. No sap com van gestionar els dos suposats marmessors d'aquesta "herència en B" del seu pare, Delfí Mateu i Joaquim Pujol, aquests fons. Ha optat pel recurs covard de penjar el "mort" a dos difunts. Mai no va trobar el moment, durant 35 anys, per regularitzar aquest "tresor" amagat a l'estranger. No sap què va fer després el seu primogènit Jordi Pujol Jr. amb aquesta "deixa" ni quan ni com es va fer el repartiment posterior entre la seva dona i els set fills.

No sap, no sap, no sap. No se'n recorda, no se'n recorda, no se’n recorda. L'actitud de l'expresident de la Generalitat en aquest affaire és increïble, inadmissible i molt poc honorable. Durant 15 anys, Jordi Pujol va ser el màxim executiu de Banca Catalana i, com és obvi, dirigia totes les grans operacions que s’hi van fer: compra d'altres bancs, participació accionarial en empreses, concessió de crèdits i autorització de risc, captació de passiu, ampliacions de capital… La imatge que ara ens vol donar de "desinterès" pels diners és absolutament falsa i hipòcrita. Jordi Pujol ha remenat, administrat i gestionat quantitats fabuloses de capital i, per tant, té una aguda i desenvolupada "ment matemàtica" que no quadra amb la suposada inòpia pel que fa al "tresor" de la seva família a l'estranger.

En la seva etapa com a president de la Generalitat, Jordi Pujol també va demostrar que té una memòria "prodigiosa". En les visites que feia als pobles o en les trobades socials identificava i recordava antecedents i detalls de les persones amb qui parlava. Per què té aquest súbit atac d'"amnèsia" quan es tracta dels suposats diners del seu pare?

Com és lògic, Jordi Pujol ho sap tot i fins al mínim detall d'aquest "tresor" amagat. On és, com s'ha nodrit, quin import té, com s'ha mogut, qui l'ha mogut i què se n'ha fet. Però no ho vol dir i s'estima més "fer-se el suec".

No s'adona que la seva estratègia de defensa és absolutament errònia? Creant aquest "núvol" de confusió incentiva el "morbo" i la curiositat de la gent, dels periodistes, dels jutges i dels fiscals. Al cap i a la fi, Jordi Pujol no ha matat ningú, només ha defraudat a la Hisenda espanyola. Fugint d’escola amb l'excusa de l'amnèsia, l'expresident de la Generalitat enfanga i destrueix, encara més, la seva imatge i la seva biografia. I, el que és més greu, estén l'ombra de desconfiança sobre tota la Generalitat, sobre la seva obra de govern i sobre tots els militants i quadres del partit que va fundar, Convergència Democràtica.

Jordi Pujol ha de dir tota la veritat al poble de Catalunya. No passa res i ens ho mereixem, tant els qui li han fet confiança a les urnes com els qui no. Té l'oportunitat de fer-ho en la seva pròxima compareixença davant la comissió d’investigació parlamentària sobre el frau fiscal.

dissabte, 14 de febrer del 2015

AL CEL SEREM RICS

La història (diuen que verídica) que us explicaré va passar dalt del Carrilet de la Cava abans de 1967, ja que aquest any va ser el darrer que va circular al clausurar la línia.  

Els passatgers eren, en la seva majoria, caveros i ampostins; entre els del últim grup es trobava una dona pertanyent a una de els famílies més riques d’Amposta (quan m’ho van explicar em van dir que es tractava de la dona del Bou)
Els caveros, tots pagesos, en aquell temps ja es queixaven de que la vida cada cop estava més cara i el preu de l’arròs i els jornals, molt baixos. En un moment de la conversa, aquella senyora hi va voler ficar tallada i els va interrompre dient:

-No cal que es queixin tant que els que en aquesta vida són pobres a l’altra seran rics i els que som rics a l’altra serem pobres.

Ràpidament, un cavero, amb al gràcia que només tenen ells, li va respondre:  

-Mana, mana, deixa’m 1.000 duros que jo ja te’ls tornaré a l’altra vida.

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 14-02-2015

Hi ha molta gent que quan canvien els mobles, acaben ràpid:
Els deixen al costat de l'illa de contenidors i ja se'n encarregarà l'empresa d'emportar-se'ls. 
Què espera l'equip de govern per a posar cartells d'advertència, per a posteriorment sancionar-los si cal. 
A pobles com Santa Bàrbara n'hi ha des de fa anys. 

CALACEITE: MERECE VISITARSE

Si no conoces Calaceite/Calaceit, debes encontrar cualquier excusa para visítalo. Sin lugar a dudas el pueblo te cautivará por la majestuosidad de sus edificios, el encanto de sus calles y la amabilidad de sus gentes. Es sin duda uno de los pueblos más bonitos de España, no en vano, pertenece a laAsociación de los Pueblos más Bonitos de España.
Geográficamente, Calaceite se ubica en la comarca aragonesa del Matarraña/Matarranya, limítrofe con la catalana de la Terra Alta y con la que guarda muchas similitudes. Si no fuera por las señales indicativas de las carreteras, el viajero, difícilmente, distinguiría si se encuentra en tierras aragonesas o catalanas.
El único inconveniente que tiene Calaceite es así mismo una gran ventaja: estar alejado de cualquier ruta importante. Ello conlleva que es un lugar poco frecuentado por el turismo pero a la vez lo convierte en un pueblo muy tranquilo y acogedor.


QUÉ VISITAR

-El viajero se verá cautivado por el trazado de sus calles, con sus arcos, capillas, casas señoriales que evocan un pasado lleno de esplendor y sus impresionantes vistas panorámicas. La calle Maella es de visita obligada.  
-La Casa Consistorial de estilo renacentista aragonés data de 1609; antaño albergó en su planta baja la lonja y la cárcel (incluida en la ruta de las cárceles de la comarca)
-La plaza de España. Cuando el visitante esté tomando fotos de la Casa Consistorial, se encontrará, quizás sin saberlo, en la plaza de España, el lugar que hizo sus veces de lonja y punto de reunión de los habitantes del pueblo.  
-La iglesia parroquial de N.S. de la Asunción es de estilo barroco y se empezó a construir en 1695.  
-La capilla de S. Roque de estilo renacentista que fue construida en 1613.
-La ermita de San Cristóbal y San Calvario, del siglo XVIII y estilo barroco.
-La ermita de Santa Ana, de estilo renacentista construida en 1621.
-El Museo de Juan Cabré, dedicado a los orígenes íberos de Calaceite.
-El Museo de las Antiguas Cárceles, en el primer piso de la Casa Consistorial. Forma parte de la Ruta de la Cárceles de la comarca del Matarraña junto con las de La Fresneda, Fuentespalda, Mazaleón, Monroyo, Peñarroya de Tastavins, Ráfales, Torre de Arcas, Torre del Compte y Valderrobres.


 
DÓNDE HOSPEDARSE

El viajero podrá escoger entre una gran variedad de establecimientos:
-Hotel Los Cazadores.
-Hotel Mas del Rei.  http://www.hotelmasdelrei.es/es
-Hotel del Sitjar. http://www.hoteldelsitjar.com/

Así como un buen número de apartamentos y casas de turismo rural.


DÓNDE COMER

-Fonda Alcalá.
-Hotel Los Cazadores.
-Hotel Mas del Rei.
-Restaurant Pas d’en Bellosta.
-Lo Molí de Celma.

Y otros bares situados en su mayoría en la avenida de Cataluña, por donde pasa la carretera de entrada y salida del municipio.


EL ENTORNO

Soy un enamorado de la comarca del Matarraña, por eso os recomiendo visitar todos y cada uno de los pueblos. Una buena excusa para ello es recorrer la Ruta de las Cárceles y aprovechar la ocasión para visitar buena parte de sus pueblos. Y aunque no pertenezca a la comarca, también Alcañiz, la capital del partido judicial.



VISTAS PANORÁMICAS

Desde Calaceite se pueden divisar unos singulares paisajes. Des de lo alto del pueblo y mirando hacia el E, el macizo de los Ports de Tortosa-Beceite.  
Desde el final de la calle Font de la Vila, mirando hacia el N, se pueden ver los Pirineos, situados a más de 400 Km.


COMO LLEGAR

Calaceite se encuentra situado a 183 kilómetros de Teruel y 154 kilómetros de Zaragoza. Desde Valencia se deben recorrer por carretera 256 kilómetros y desde Madrid y Barcelona, 467 y 199 kilómetros respectivamente.
El principal eje de comunicación es la carretera N-420 dirección Tarragona-Alcolea del Pinar, y la carretera comarcal hacia Cretas y Valderrobles.
Desde Teruel, la N-420 y la N-211 son las dos vías que conectan la capital de provincia con la localidad de Calaceite.


OTROS ENLACES