La història (diuen que verídica) que us explicaré va passar dalt del Carrilet de la Cava abans de 1967, ja que aquest any va ser el darrer que va circular al clausurar la línia.
Els passatgers eren, en la seva majoria, caveros i ampostins; entre els del últim grup es trobava una dona pertanyent a una de els famílies més riques d’Amposta (quan m’ho van explicar em van dir que es tractava de la dona del Bou)
Els caveros, tots pagesos, en aquell temps ja es queixaven de que la vida cada cop estava més cara i el preu de l’arròs i els jornals, molt baixos. En un moment de la conversa, aquella senyora hi va voler ficar tallada i els va interrompre dient:
-No cal que es queixin tant que els que en aquesta vida són pobres a l’altra seran rics i els que som rics a l’altra serem pobres.
Ràpidament, un cavero, amb al gràcia que només tenen ells, li va respondre:
-Mana, mana, deixa’m 1.000 duros que jo ja te’ls tornaré a l’altra vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada