Prop de la vorera... Bé, de les dues voreres...
Barri de Ferreries (Tortosa)
diumenge, 15 de febrer del 2015
LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 15-02-2015
Prop de la vorera... Bé, de les dues voreres...
Barri de Ferreries (Tortosa)
DE COM VAIG ENTREVISTAR AL CONSELLER JUAN CARLOS MORAGUES
Després de publicar a la
Ventana de la Agencia l’entrevista que li vaig fer a l’Honorable Sr. Juan Carlos
Moragues Ferrer, Conseller d’Hisenda
i Administració Pública de la Generalitat Valenciana, han estat molts que
m’han preguntat com el vaig entrevistar, fins i tot si vaig anar a València per
a fer-li.
Primer que res he de dir que vaig conèixer personalment a Carlos (ja sabeu que la majoria de noms
compostos els tendim a simplificar en un de sol) allà pels començaments de la
passada dècada (o del segle si ho preferiu) quan va treballar a l’Administració de Tortosa de l’Agència
Tributària com a tècnic (bé, en aquell temps es deia cos de gestió) Va ser,
com ell mateix explica a l’entrevista, la seva primera destinació.
Potser sabeu que fa un parell d’anys vaig donar un pas més a la
meva vocació periodística començant a entrevistar amics que tinguessin un
especial interès i, sobre tot, que ens poguessin explicar coses interessants.
Així vaig entrevista a l’escriptor Jesús
Ávila Granados, al ceramista Joan
Panisello, a l’escriptor Andreu
Carranza (que ha guanyat recentment el premi Josep Pla de Novel·la), al
regidor de Cultura de l’Ajuntament de Tortosa Joaquín del Pino, etc.
Normalment sempre tens alguna entrevista a la recàmera en espera
de trobar el moment per a fer-la. Això mateix em va passar amb Carlos Moragues. Era una d’aquelles
persones amb qui havia pensat des de feia temps, però tenia una dificultat
afegida sobre la resta d’entrevistats: com
podia posar-me en contacte?
Els periodistes de professió tenen molts més mitjans. Per mig del
seu col·legi poden accedir a àmplies bases de dades amb telèfons de contacte de
representants, caps de ganivet i de premsa, etc. Però algú que, com jo, ho fem
de forma totalment altruista, no tenim aquestes vies d’accés.
Quan finalment em vaig decidir, vaig pensar que l’única porta
oberta que tenia era per mig de la web de la pròpia Conselleria. Ja sabeu que,
normalment, aquestes pàgines incorporen la possibilitat de poder adreçar-te per
a fer alguna pregunta o suggeriment.
I així ho vaig fer, evidentment, deixant clar el motiu i que era
per a ser publicada a la revista interna de l’Agència
Tributària, així com la coincidència amb el conseller a l’Administració de Tortosa.
No vaig trigar en rebre resposta. Això sí, va ser per mig de Juan Pellicer Amat, el seu cap de
premsa que, des del primer moment, em va donar totes les facilitats.
Tal com havia fet les altres vegades, em vaig pensar un qüestionari
de preguntes per a fer-li i les hi vaig fer arribar a través del seu cap de
premsa, tal com ja he explicat.
Quan faig una entrevista, sempre adverteixo als entrevistats que si
troben alguna pregunta inapropiada o intranscendent, la poden eliminar. No
obstant, tinc cura de no fer-los cap pregunta que els pugui molestar. Carlos va respondre a totes les
preguntes que li vaig fer i a més esplaiant-se, la qual cosa posa de manifest
que li va venir de gust que sé la fes.
També els hi vaig demanar que en fessin arribar fotos, encara que
avui en dia no és que sigui transcendental, ja que per Internet en pots trobar.
Sovint estan protegides pels drets d’autor, però en aquest cas ningú hauria
posat la més mínima objecció. De totes formes el tema de les fotos es va fer
esperar (d’això em pot donar fe Emili,
el nostre director) Finalment, i després d’insistir, me’n van fer arribar dues
i no va caler pispar-les del Sr. Internet.
UNA CURIOSITAT: EL BRANDI MÉS CAR DEL MÓN
Atenció, pregunta:
Algú sabria dir-me quin es el brandi (conyac) més car del món?
Si ho busqueu a Internet, de ben segur que serà fàcil trobar-ho, però ja us ho dic jo:
El Gran Maestre que ja l’any 2009 costava 3.000 euros per botella.
I sabeu on el fabriquen? A Xert, un poble del Baix Maestrat.
Per cert, ni sé us passi pel cap voler visitar la fàbrica. La curiositat és cara: 50€ per persona (màxim 6 persones per visita)
Fixeu-vos quin personatge és el seu propietari que no té cap treballador. Des de la recol·lecció de les plantes aromàtiques fins l’etiquetatge de les botelles, s’ho fa tot ell. Em van explicar que fa uns anys van exigir que hi hagués algú amb el títol de químic. Va demanar una moratòria i es va posar a estudiar la carrera fins que es va llicenciar.
També té un títol de guia turístic reconegut per la Generalitat valenciana. Així pot cobrar entrada als visitants al temps que els hi fa les explicacions pertinents.
Enllaços:
http://juliansegarra.webatu.com/destilator/granmaestre.htm
Subscriure's a:
Missatges (Atom)