dimecres, 18 de febrer del 2015

Pedro Sánchez davant la KLM

Ahir, el líder socialista escollit el mes de juliol, després de parlar amb els secretaris de les autonomies i amb el vistiplau de la comissió executiva federal, va cessar Tomás Gómezde la direcció del partit a Madrid i el va substituir per una gestora encapçalada per Rafael Simancas, que va estar a punt de ser escollit president de la comunitat el 2003. No ho va ser pel famós tamayazo: dos diputats socialistes no el van votar i es va haver d'anar a noves eleccions que va guanyar -aquesta vegada amb majoria absoluta- Esperanza Aguirre.
La decisió de Pedro Sánchez és molt rellevant. Si li surt bé serà considerada com un gest d'autoritat que va aconseguir redreçar el penós rumb del partit a la capital. Si li surt malament es dirà que és esbojarrat i que no sap reconciliar. La realitat és que la situació socialista a Madrid és dolenta i no es poden fer truites sense trencar ous. Per a Sánchez, fer creïble el PSOE implica no tolerar ni la més mínima ombra de corrupció i obrir el partit. Que la direcció -escollida en primàries- no s'arrugui davant els aparells locals.
Gómez, que l'any 2010 va ser el candidat renovador en unes primàries de rebel·lió contra Trinidad Jimenez, candidata de José Luis Rodríguez Zapatero, fa temps que va deixar de ser esperança de canvi i possible cavall guanyador. Fins al punt que al PP no amagaven que la seva difícil situació a Madrid -Mariano Rajoy encara no ha designat candidat ni a l'alcaldia ni a la comunitat- es veia alleujada per la candidatura de Gómez que molts consideren carta gastada.
No tot és culpa de Gómez. El president Josep Tarradellas repetia que el gran problema del PSOE de la República va ser la Federació Socialista Madrilenya (FSM). I el popular alcalde socialista de MadridEnrique Tierno Galván la va batejar com a KLM, ja que -deia- estan sempre als núvols com la companyia holandesa d'aviació, avui fusionada amb Air France. I l'assumpte de Parla és lleig.
És possible que Gómez sigui totalment innocent, però hi ha informes policials que l'assenyalen i el fiscal parla del sobrepreu del tramvia (uns 30 milions d'euros) com a «fet criminós». ¿En el justificat clima de rebuig a la corrupció que impera avui el PSOE es podia permetre presentar a la Comunitat de Madrid algú que podia ser imputat en plena campanya? Segurament no. Ara bé, ¿és prudent el cop de timó de Sánchez que permet buscar un candidat de prestigi per enfrontar el candidat desconegut que Rajoy no revela? Tampoc és segur. Principalment quan tots els amics (al PSOE no n'hi falten) ho aprofitaran per airejar guerres i misèries.
Però liderar en plena tempesta exigeix prendre riscos. No n'hi ha prou de pasterejar. Sobretot quan Gómez va demostrar ser un tigre de paper davant d'Aguirre a les eleccions autonòmiques de l'any 2011 (va perdre sis diputats i el PP en va guanyar cinc). I tothom sap que ara a Madrid no hi ha hagut eleccions primàries perquè amb el seu domini de l'aparell (el nombre de militants s'ha reduït de 30.000 a 15.000 i no només per culpa seva) va impedir que els dos candidats que li volien disputar la nominació aconseguissin els avals necessaris. Ell en va aconseguir 7.000 (la meitat de la militància), però era públic i notori que el seu nom no concitava cap entusiasme.
¿Funcionarà el cop d'autoritat d'ahir? ¿Arreglarà les coses la possible candidatura d'Ángel Gabilondo, catedràtic brillant i gens anodí que va ser ministre d'Educació, recorda la figura de l'alcalde Tierno Galván i hauria de ser ben rebut en el món intel·lectual i professional?
L'únic que ahir va quedar clar és que Sánchez arrisca i creu que tornar a posar en òrbita el PSOE exigeix bastant més que compondre amb els aparells.

18 de Febrer DIA D’ACCIÓ MUNDIAL EN DEFENSA DEL DRET DE VAGA

El dret de vaga és un dret fonamental reconegut en gairebé tots els països del món i ara està en perill. Per això la Confederació Sindical Internacional (CSI) ha convocat una jornada d’acció mundial perquè les patronals de l’Organització Internacional del Treball (OIT) se’l volen carregar. 

La crisi econòmica i financera que patim ha esdevingut el marc que ha servit d’excusa i justificació als poders econòmics representats pels govern neoliberals per posar en dubte la vigència i la sostenibilitat del nostre model de progrés social, basat en l’anomenat  Estat del Benestar. 

Molts han estat els esforços que s’han fet per demostrar la teòrica inviabilitat econòmica d’un sistema públic que protegeixi efectivament el dret a l’educació, a la salut i a les pensions. Amb la intenció de desarmar amb arguments tècnics els que defensem que la cohesió social  depèn de l’accés al benestar, a la igualtat d’oportunitats i al progrés per part del conjunt de la societat, en especial dels més desafavorits. 

El poders econòmics i financers, que promouen la superació d’un marc de benestar i solidaritat per imposar un de competència salvatge i que cerca justificar la fi l’Estat del Benestar per col·locar-lo en mans d’interessos privats, pretén destruir les organitzacions dels treballadors i les treballadores i afeblir les seves eines. Es per això que assistim a un intent de criminalitzar i  limitar el dret de vaga.

El sindicalisme es troba en el punt de mira dels poderosos. El seu objectiu es afeblir les organitzacions sindicals, dirigint els seus atacs contra el seu prestigi, posant en qüestió la seva representativitat democràtica així com la seva capacitat per pressionar i negociar en favor dels interessos dels treballadors i les treballadores. 

La reforma laboral de 2012, que representa l’atac més dur als drets dels treballadors en democràcia; l'aprovació de les taxes judicials que impossibilita l’accés a la justícia, per raons econòmiques; la llei de seguretat ciutadana, que limita greument el dret de manifestació i la capacitat d'expressar les opinions dissidents; la reforma del Codi Penal, que incorpora tot un seguit de figures que s’enquadren en que s’anomena “delictes contra l’ordre públic”. Reformes que tenen per objectiu retallar les llibertats democràtiques per fer callar la protesta social i restringir-ne l’exercici davant de les polítiques de retallades, restrictives i antisocials del Govern del PP, que vol una societat que volen resignada, desmobilitzada i silenciada. Sense capacitat de resposta davant les agressions al nostre sistema de drets. 

L’ofensiva contra la vaga com a dret fonamental ja ha començat. No es pot explicar d’una altra manera el fet que més de 300 sindicalistes estan encausats per la seva participació en manifestacions i en vagues generals. 

A Catalunya els propers dies tindrà lloc el judici contra l’Isma i el Dani, dos joves estudiants que van ser detinguts per participar pacíficament en la vaga general del 29M del 2012 van patir 34 dies de presó preventiva i als que la fiscalia demana 6 i 8 anys de presó. També hi ha encausat el Ricardo Vercher, delegat sindical de TMB, per la seva participació a la vaga general del 14N del 2012. 

El dret de vaga és un dret fonamental, una eina en mans dels treballadors i les treballadores per poder evidenciar el conflicte social en els casos més greus, que el procés d’involució que viu l’Estat espanyol en matèria de drets i llibertats pretén posar en qüestió. 


Per aquets motius les organitzacions sindicals i socials EXIGIM: 

·        L’absolució de l’ISMA I EL DANI i del RICARDO VERCHER i tots els i les sindicalistes encausats per exercir els drets de vaga i manifestació. 
·        La derogació de l’apartat  tercer de l’article 315 del Codi Penal que vulnera l’exercici del dret de vaga. 
·        La retirada del projecte de reforma del Codi Penal i de la Llei de Seguretat Ciutadana (“Llei Mordassa”) que atempta greument contra les llibertats democràtiques. 


NI UN PAS ENRERE EN DEFENSA DE LES LLIBERTATS I DEL DRET DE VAGA!! 

dimarts, 17 de febrer del 2015

L’OBSERVATORI DE LA CADENA SER

La Ser va fer públic ahir el baròmetre de febrer sobre la intenció de vot en unes hipotètiques eleccions generals. L’anterior l’havia fet al gener.
En un mes pocs canvis significatius hi poden haver, no obstant, n’hi ha un que crida l’atenció: el fort increment de Ciutadans/Ciudadanos (C’s) La resta de partits, si fa o no fa segueixen allà on eren el mes anterior.
Segons l’enquesta, les eleccions les guanyaria Podemos/Podem amb un 24,6% dels vots (per 27,5% del mes anterior), seguit pel PP amb un 22,5% (24,6%), la tercera força seria el PSOE amb un 19,5 (19,0%), seguida de C’s que com ja he explicat és la força que més puja i passa del 5% el mes de gener al 13,4 al febrer: en canvi UPyD, una força semblant ideològicament a C’s passaria del 5,5% al 3,3%. Finalment (i per no avorrir-vos més amb xifres), a IU la votaria un 3% (3,7%)
Com sempre es diu en aquests casos, a les enquestes se’ls hi té que donar el valor que tenen i no agafar-les com una ciència exacta. Això sí, solen marcar tendències i és el que s’ha de valorar.
Segons el màxim responsable de l’enquesta, C’s prendria votants de Podemos, PP y d’UPyD majoritàriament i no tant de la resta de forces polítiques. Tal com va dir anit el Gran Wyoming a l’Intermedio, del PSEO no pren vots perquè no en té...
El que sembla clar és que el PSOE no vol guanyar les eleccions, ni tant sols fer un paper digne. El que està passant al partit a Madrid (PSM) en seria una clara mostra. L’actitud de Carmona (el candidat a l’alcaldia) tampoc ajuda gens i fins i tot crea suspicàcies en una part de l’electorat. Mantenir-se neutral en moments determinants diu molt poc a favor d’un polític. Sé li podria aplicar allò de nedar i guardar la roba o, en castellà i molt més propera estar entre Pinto y Valdemoro.
En mig de tot aquest enrenou, Pedro Zerolo s’ha postulat per a ser ell qui dirigeixi la branca del partit socialista a Madrid. No sé si està o no recuperat del càncer que va patir tems enrere, però és un personatge amb prou carisma com per a poder competir dignament per la presidència de la Comunitat. No seria cap idea descabellada proposar-ho seriosament.
En canvi, des de la direcció del PSOE s’aposta més per l’exministre de Zapatero Ángel Gabilondo (germà de l’eminent periodista Iñaqui Gabilondo, el iaio dels quals era d’Horta de Sant Joan) Des del seu vídeo-blog, Iñaqui, sense dir noms, va desaconsellar el seu germà que acceptés ser el cap de llista. No obstant, sembla que el seu germà s’ho està rumiant abans de respondre a la direcció nacional del PSOE.
Ara mateix estem a 3 mesos de les eleccions municipals i, si fa o no fa a 9 (previsiblement) de els generals. Com diuen els castissos, encara hi ha molta tela per tallar, però caldria anar espavilant-se. Però en aquests pocs mesos no es pot pretendre fer la feina que no s’ha fet durant els darrers anys. Des de l’època del final de govern Zapatero on van començar els despropòsits, fins a l’actualitat, es pot afirmar sense por a equivocar-se que el PSOE els ha anat acumulant (els despropòsits) de forma continuada i sense descans.    

LES FOTOS DENÚNCIA DEL 16-02-2015

Hi ha un brut per Amposta que arreplega els excrements del seu gos, però llavors els deixa per qualsevol lloc, fins tot tot al terra, segurament allà mateix on el seu gos ha fet les necessitats. 
La carència de papereres no és excusa per a fer el que fa. 
I ho torno a dir: ÉS UN BRUT!!