Ahir, el líder socialista escollit el mes de juliol, després de parlar amb els secretaris de les autonomies i amb el vistiplau de la comissió executiva federal, va cessar Tomás Gómezde la direcció del partit a Madrid i el va substituir per una gestora encapçalada per Rafael Simancas, que va estar a punt de ser escollit president de la comunitat el 2003. No ho va ser pel famós tamayazo: dos diputats socialistes no el van votar i es va haver d'anar a noves eleccions que va guanyar -aquesta vegada amb majoria absoluta- Esperanza Aguirre.
La decisió de Pedro Sánchez és molt rellevant. Si li surt bé serà considerada com un gest d'autoritat que va aconseguir redreçar el penós rumb del partit a la capital. Si li surt malament es dirà que és esbojarrat i que no sap reconciliar. La realitat és que la situació socialista a Madrid és dolenta i no es poden fer truites sense trencar ous. Per a Sánchez, fer creïble el PSOE implica no tolerar ni la més mínima ombra de corrupció i obrir el partit. Que la direcció -escollida en primàries- no s'arrugui davant els aparells locals.
I Gómez, que l'any 2010 va ser el candidat renovador en unes primàries de rebel·lió contra Trinidad Jimenez, candidata de José Luis Rodríguez Zapatero, fa temps que va deixar de ser esperança de canvi i possible cavall guanyador. Fins al punt que al PP no amagaven que la seva difícil situació a Madrid -Mariano Rajoy encara no ha designat candidat ni a l'alcaldia ni a la comunitat- es veia alleujada per la candidatura de Gómez que molts consideren carta gastada.
No tot és culpa de Gómez. El president Josep Tarradellas repetia que el gran problema del PSOE de la República va ser la Federació Socialista Madrilenya (FSM). I el popular alcalde socialista de MadridEnrique Tierno Galván la va batejar com a KLM, ja que -deia- estan sempre als núvols com la companyia holandesa d'aviació, avui fusionada amb Air France. I l'assumpte de Parla és lleig.
És possible que Gómez sigui totalment innocent, però hi ha informes policials que l'assenyalen i el fiscal parla del sobrepreu del tramvia (uns 30 milions d'euros) com a «fet criminós». ¿En el justificat clima de rebuig a la corrupció que impera avui el PSOE es podia permetre presentar a la Comunitat de Madrid algú que podia ser imputat en plena campanya? Segurament no. Ara bé, ¿és prudent el cop de timó de Sánchez que permet buscar un candidat de prestigi per enfrontar el candidat desconegut que Rajoy no revela? Tampoc és segur. Principalment quan tots els amics (al PSOE no n'hi falten) ho aprofitaran per airejar guerres i misèries.
Però liderar en plena tempesta exigeix prendre riscos. No n'hi ha prou de pasterejar. Sobretot quan Gómez va demostrar ser un tigre de paper davant d'Aguirre a les eleccions autonòmiques de l'any 2011 (va perdre sis diputats i el PP en va guanyar cinc). I tothom sap que ara a Madrid no hi ha hagut eleccions primàries perquè amb el seu domini de l'aparell (el nombre de militants s'ha reduït de 30.000 a 15.000 i no només per culpa seva) va impedir que els dos candidats que li volien disputar la nominació aconseguissin els avals necessaris. Ell en va aconseguir 7.000 (la meitat de la militància), però era públic i notori que el seu nom no concitava cap entusiasme.
¿Funcionarà el cop d'autoritat d'ahir? ¿Arreglarà les coses la possible candidatura d'Ángel Gabilondo, catedràtic brillant i gens anodí que va ser ministre d'Educació, recorda la figura de l'alcalde Tierno Galván i hauria de ser ben rebut en el món intel·lectual i professional?
L'únic que ahir va quedar clar és que Sánchez arrisca i creu que tornar a posar en òrbita el PSOE exigeix bastant més que compondre amb els aparells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada