La cafeteria del PP

ANTÓN LOSADA

Professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Santiago de Compostel·la

Al cap d'un segon que Mariano Rajoy rematés el seu discurs davant la junta directiva nacional del PP advertint que no havien de distreure's amb el que és irrellevant, els famosos «vint-i-cinc» a qui només importa precisament la irrellevància van córrer als mitjans per denunciar que no els haguessin permès parlar. Només els volien com a carn d'aplaudiment fàcil. El pusil·lànime Mariano Rajoy havia mutat de sobte en una versió en plasma de Fidel Castro. Només parla ell i només ell pot interrompre's i fer-se preguntes.

Al cap d'un minut que Rajoy els hagués recordat que les eleccions les guanya la marca PP, José Antonio Monago, el turista accidental, treia un vídeo de campanya en què l'única cosa que no es veu és la marca PP i només et vénen ganes de canviar de canal o de destrossar el televisor. Era el que els faltava als populars, un rap per posar banda sonora a la guerra de bandes. Hi ha tan mal rotllo a la família popular que fins i tot el president ha canviat la seva agenda per anar d'escorta en la gira electoral de María Dolores de Cospedal. Semblen Whitney Houston i Kevin Costner rodant unremake d'El guardaespatlles.

Fa dies que, des de la clandestinitat, dirigents populars sense nom ni cognom expliquen als seus periodistes de capçalera que al partit s'ha instal·lat un règim de terror, una barreja entre la llei del silenci de la Màfia, el secretisme de la Cienciologia i el temor a la Inquisició. Estem a minuts que algun d'aquests herois anònims de la resistència antimarianista ens reveli que la Veneçuela de Maduro representa un exemple de democràcia comparada amb el PP de Mariano.

Rajoy diu que ells no recluten ciutadans a les cafeteries, com fan altres. És que no els fa falta. El PP ja s'ha convertit en una cafeteria gegant on tot és soroll i pudor de fregit.

UNA FLOR NO FA MAIG... PERÒ...

O un jazmín no hace jardín, una forma molt més poètica que es va inventar un amic de la l’adolescència. Però també es veritat que una maçana podrida pot arribar a podrir a totes les que hi ha al cistell.

Sabeu que durant els darrers dies s’ha creat certa controvèrsia sobre la fundació Nous Catalans vinculada a Convergència i presidida per l’Àngel Colom i la hipotètica relació amb el gihaidisme.

Primer va ser el Ministre de l’Interior Fernández Díaz i més tard el d’Afers Exteriors Garcia Margallo els qui van fer aquesta acusació, mentre que des de l’altre bàndol, ho neguen i fins i tot demanen que es vagi al jutjat si es tenen proves concloents.

La darrera picabaralla va passar dimecres al Parlament de Catalunya. El portaveu de Ciutadans (per molts la marca blanca del PP) va preguntar a Mas si un càrrec de la Generalitat s’havia entrevistat l’any passat amb un clergue radical al Marroc que, prèviament, havia estat expulsat d’Espanya i Bèlgica i que també hauria format part de Nous Catalans.

Citant paraules textuals de la Cadena SER, Mas va tirar pilotes fora... Per tant, seria certa l’acusació que han fet dos membres del govern espanyol? És molt possible que sí.

Convergència, am el seu afany de guanyar les eleccions (qualsevol) sempre ha estat capdavantera a l’hora de buscar nous votants. Segurament no serà res de franc i alguna compensació deuen de tenir a canvi, com per exemple feina.

El PSC, de la ma de Josep Maria Sala, també va crear una fundació amb els mateixos propòsits, però penso que van molt pel darrera de la de CDC.

L’any 2008 vaig assistir al míting de Zapatero del palau Sant Jordi quan optava a la reelecció com a president del govern. Des d’una graderia alta, però prop d’on estava amb els meus companys d’Amposta, hi havia un grup de paquistanesos que no paraven de cridar: Zapatero, Zapatero... Aquella escena no em va sobtar gaire, ja que el govern de Zapatero havia aprovat una reforma de la Llei d’Estrangeria que havia permès regularitzar a molts emigrants i, vaig pensar que, li estaven donant suport com agraïment per aquell fet. Ara penso que igual eren membres de la fundació del PSC.

De totes formes em sembla més normal i lògic que un estranger es vulgui vincular a una organització prosocialista que no a una nacionalista. Pel simple fet de que el socialisme és internacional. N’hi ha a tots els països, encara que sovint està (o ha estat prohibit) En canvi el nacionalisme català que predica CDC, és local, es a dir, només existeix a Catalunya.

I ara el meu gran dubte: Per molt que algú és vulgui integrar a Catalunya, em consta molt entendre com pot convertir-se a un ideologia que li és totalment aliena. I si això ja és difícil en una persona, encara és molt més difícil que passi a moltes persones a la vegada.

Ho he dit abans: potser per treball I diners? És el que penso.               

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 17-04-2015

Caçat al vol! Per això no surt sencer a la foto. 
Estava aturat al lateral de l'avinguda de Santa Bàrbara, al costat d'on havia una sucursal de la Caixa. El condcutor estava mirant cap els dos costats i m'he pensant que pretenia girar cap a la rotonda del Bar Jordi. 
Per això he tingut temps de preparar la càmera del mòbil.
Aquesta és una maniobra força habitual, tot i que hi ha un senyal que indica que s'ha de girar cap a la dreta.
Em pregunto quantes multes ha degut de posar la policia local. Segur que percentualment amb el nombre de conductors que cometen la infracció, és mínima.  

EL PARC SAMÀ (II)