O un jazmín no hace jardín, una forma molt més poètica que es va inventar un amic de la l’adolescència. Però també es veritat que una maçana podrida pot arribar a podrir a totes les que hi ha al cistell.
Sabeu que durant els darrers dies s’ha creat certa controvèrsia sobre la fundació Nous Catalans vinculada a Convergència i presidida per l’Àngel Colom i la hipotètica relació amb el gihaidisme.
Primer va ser el Ministre de l’Interior Fernández Díaz i més tard el d’Afers Exteriors Garcia Margallo els qui van fer aquesta acusació, mentre que des de l’altre bàndol, ho neguen i fins i tot demanen que es vagi al jutjat si es tenen proves concloents.
La darrera picabaralla va passar dimecres al Parlament de Catalunya. El portaveu de Ciutadans (per molts la marca blanca del PP) va preguntar a Mas si un càrrec de la Generalitat s’havia entrevistat l’any passat amb un clergue radical al Marroc que, prèviament, havia estat expulsat d’Espanya i Bèlgica i que també hauria format part de Nous Catalans.
Citant paraules textuals de la Cadena SER, Mas va tirar pilotes fora... Per tant, seria certa l’acusació que han fet dos membres del govern espanyol? És molt possible que sí.
Convergència, am el seu afany de guanyar les eleccions (qualsevol) sempre ha estat capdavantera a l’hora de buscar nous votants. Segurament no serà res de franc i alguna compensació deuen de tenir a canvi, com per exemple feina.
El PSC, de la ma de Josep Maria Sala, també va crear una fundació amb els mateixos propòsits, però penso que van molt pel darrera de la de CDC.
L’any 2008 vaig assistir al míting de Zapatero del palau Sant Jordi quan optava a la reelecció com a president del govern. Des d’una graderia alta, però prop d’on estava amb els meus companys d’Amposta, hi havia un grup de paquistanesos que no paraven de cridar: Zapatero, Zapatero... Aquella escena no em va sobtar gaire, ja que el govern de Zapatero havia aprovat una reforma de la Llei d’Estrangeria que havia permès regularitzar a molts emigrants i, vaig pensar que, li estaven donant suport com agraïment per aquell fet. Ara penso que igual eren membres de la fundació del PSC.
De totes formes em sembla més normal i lògic que un estranger es vulgui vincular a una organització prosocialista que no a una nacionalista. Pel simple fet de que el socialisme és internacional. N’hi ha a tots els països, encara que sovint està (o ha estat prohibit) En canvi el nacionalisme català que predica CDC, és local, es a dir, només existeix a Catalunya.
I ara el meu gran dubte: Per molt que algú és vulgui integrar a Catalunya, em consta molt entendre com pot convertir-se a un ideologia que li és totalment aliena. I si això ja és difícil en una persona, encara és molt més difícil que passi a moltes persones a la vegada.
Ho he dit abans: potser per treball I diners? És el que penso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada