Ara la protesta es mou cap al centre

JOAN TAPIA

Periodista

La primera conclusió després de llegir el baròmetre d'ahir d'EL PERIÓDICO és que la crisi econòmica ha generat un fort sentiment de protesta que altera amb profunditat i a gran velocitat el mapa polític. La segona, que, contra el que prediquen la majoria d'analistes, ara la protesta es mou buscant no l'esquerra més o menys radical (això va ser abans) sinó el centre polític.

Un canvi significatiu -no apareixia en l'anterior enquesta d'EL PERIÓDICO (desembre), però sí en altres del mes de març- és que avui hi ha quatre partits (PP, PSOE, Podem i Ciutadans) gairebé empatats (la diferència entre el primer, el PP, i l'últim, C's, és de tan sols sis punts) i que, com que la mobilitat és molt alta, qualsevol pot guanyar les pròximes eleccions. Els dos grans partits tradicionals han perdut força -ara sumarien el 42,6% del vot, menys que el 44% del PP sol el 2011 i 30 punts menys que la suma llavors del PP i el PSOE-, però segueix sent molt probable que un dels dos guanyi les generals. Per contra, les grans víctimes de la crisi són IU i UPD, que el 2013 tiraven a l'alça i que ara obtindrien una mínima representació.

El 2011, la protesta es va dirigir al PSOE i va portar a la majoria absoluta del PP. Després la pervivència de la crisi va fer baixar PP i PSOE, en benefici d'IU i UPD.Més tard -es va veure en les europees- una flamarada de protesta va beneficiar gairebé en exclusiva Podem. El maig del 2014, Pablo Iglesias, amb un 5,5, era el líder més valorat i, al mes de desembre, Podem pràcticament empatava al capdavant amb un PP en caiguda lliure.

Però les coses han canviat una mica i pot ser que el sistema tendeixi a regenerar-se. El relleu al capdavant de l'Estat està funcionant i és un factor d'estabilitat, perquè els espanyols que qualifiquen de dolenta la situació política, tot i que encara són el 70%, han caigut 20 punts respecte al gener del 2013. I, amb la tornada al creixement del PIB, els que creuen que el pitjor de la crisi ja ha passat són un 38%. Menys que el 52% que opinen tot el contrari, però més que els que ho deien el 2013 (18%).

El PP ha perdut 2,6 punts des del desembre i està 20 punts per sota del 44% del 2011. I Podem ha perdut 5,5 punts en quatre mesos (segueix davant del PSOE, però només per un punt) i la nota d'Iglesias s'ha desplomat al 4. El PSOE tampoc es consolida perquè ha baixat 0,7 punts tot i que Pedro Sánchez millora nota i és el segon líder més valorat. L'únic gran beneficiari de l'erosió del PP i Podem -els castigats en aquest baròmetre- és Ciutadans (C's), que des del desembre ha multiplicat per quatre la seva estimació de vot al saltar amb força del 3,8% al 17,7%, i amb un líder, Albert Rivera, que és el polític més apreciat amb un 5,3, davant el 4,7 dePedro Sánchez i Alberto Garzón, el 5 de Pablo Iglesias i el 2,8 de Mariano Rajoy.

La irrupció de C's indica que, quan la crisi ha deixat enrere el seu punt màxim, els electors segueixen exigint canvis, però ja no s'orienten cap a l'esquerra radical com fa un any quan Podem pujava com l'espuma. Podem continua sent-hi i, tot i que baixant, és el primer partit en intenció directa de vot i per això Iglesias és el president preferit. Però el pèndol ha canviat de direcció. Ara es mou cap al centre (C's) i ha deixat de fugir ja del PSOE de Sánchez.

INQUIETANT PRONÒSTIC

Aquest matí, la Cadena SER, ha donat els resultats de la darrera enquesta d’opinió sobre unes hipotètiques eleccions generals.

Segons aquests resultats, a dia d’avui, s’emportaria la victòria el PP, seguit del PSOE, en tercer lloc C’s i en 4 Podemos. Les quatre forces s’emportarien aproximadament el 80% dels vots, per tant, la distància entre Podemos i la resta és molt gran.

Anem per parts. Encara que a priori sembli estrany que, tot i les polítiques antisocials i antieconòmiques (respecte als ciutadans, no així sobre les grans empreses) que està portant a terme el PP (22%), però sobre tot, dels casos de corrupció que han afectat, que afecten i que segur que afectaran el partit que governa Espanya, encara, a dia d’avui guanyaria les eleccions, la raó és ben senzilla: tos els partits tenen un vot molt fidel malgrat les males polítiques que puguin portar a terme.

També s’entén per la gran davallada soferta per l’altre gran partit, es a dir, el PSOE (21%). Tot i guanyar 2 punts respecte al darrer sondeig d’opinió, el partit que ara mateix encapçala Pedro Sánchez, a hores d’ara, encara no remunta el suficient com per a erigir-se en una autèntica alternativa de govern.

Aquí, permeteu-me que em salti l’ordre i, abans de parlar del C’s ho faci de Podemos (17,9%) Amb els resultats a la ma, Podemos s’està desinflant com un globus. Si només fa uns mesos se situava virtualment com la segona força política, la darrera enquesta ja el situa com a quarta. I quin es el motiu? Des del meu punt de vista per cometre l’error més gran que poden cometre els polítics: la manca de coherència. Fa uns mesos semblava que, amb els seves propostes s’havien de menjarel món. Què les seves polítiques anaven encaminades a resoldre la majoria dels problemes que plantegen els ciutadans de base. Semblava que donarien la volta al sistema com aquell que li dona la vota a un mitjó, però tal com han anat passant els dies també han anat moderant el seu discurs a al recerca del centre polític que sembla ser que és la panacea, ja que tots els partits diuen aspirar al mateix. El gest de Pablo Iglesias (II) de lliurar al Rei la sèrie completa de Joc de Trons en DVD, fa ver que s’emportés dures crítiques per part de l’opinió pública.

Ara sí, parlem de Ciutadans (19,4%) Cal imaginar-se la política espanyola com si es tractés de gots comunicants, però en lloc de que quan se’ls tira un líquid, tots arriben a la mateixa altura, en aquest cas, mentre uns baixen, els altres pugen. Aquest comportament es deuria a alguna llei de la física que ara mateix no sabria explicar. C’s està de moda i recull molt de vot, per una part de que tenia prestat el PP i que ara estan farts i fastiguejats del PP i per l’altra de UPyD, un partit que sembla que va a la deriva.

El que està per veure és quin futur depara a C’s. Si li passarà el mateix que a Podemos i tal com a s’ha inflat, després es desinfla o bé es consolida. Jo crec que, si fa o no fa li acabarà passant el mateix que Podemos i quan els votants se’n adonen de la veritable naturalesa del partit, sé sentiran enganyats.

Es clar que em puc equivocar i no seria la primera vegada que ho faria amb C’s. Quan van entrar al Parlament català vaig predir que desapareixeria en una legislatura i fixeu-vos quina és la situació actual.

La sort de C’s dependrà molt dels futurs pactes de govern que pugui establir. Si pactem amb el PP quedarien al descobert el que ara no deixen de ser simples sospites: que totes dues formacions comparteixen una mateixa ideologia.  

Si atenem els resultats del sondeig, el panorama polític més immediat es preveu força complicat sense una força política que pugui, al menys, obtenir una clara victòria. I no estic parlant de majories absolutes. Simplement d’una majoria àmplia que permeti governar amb suports puntuals d’altres partits. Establir un acord de govern entre dues formacions amb resultats semblants, l’intueixo complicat. Tan complicat con el futur d’Espanya.          

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. MAS DE BARBERANS. 3d6a

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 27-04-2015

Al costat de casa, com la boca del carrer és ampla, s'hi poden veure escenes com aquestes.