diumenge, 23 d’agost del 2015
Barons territorials dels uns i dels altres
ENRIC MARÍN
Periodista
Quan encara creia que podia jugar algun paper en la política catalana, Sánchez-Camacho va tenir la gosadia de proposar una millora del sistema de finançament de Catalunya. La resposta majoritària dels barons territorials del PP va ser contundent: ni parlar-ne, amb les coses de menjar no s'hi juga. Sánchez-Camacho va captar el missatge i no va a tornar a piular sobre el tema.
El 2012, quan el PSC encara aspirava a moure's dins del corrent central del catalanisme, els dirigents socialistes van fer una aposta formal pel dret a decidir. La direcció del PSOE va aconseguir que el PSC aparqués el tema. Quedava el cartutx del Pacte fiscal. Però s'apropen les eleccions generals i, després d'algun tímid suport des de la direcció del PSOE, els barons territorials socialistes més influents han marcat el territori amb la retòrica habitual: cap privilegi a Catalunya. De manera que ni dret a decidir, ni singularitat fiscal. Tot queda en una mena de federalisme retòric que hauria de ser acordat amb el PP. La hipotètica reforma de la Constitució promet acabar com la reforma de l'Estatut. Un exercici de desgast penós que conclou amb el reforçament de les dinàmiques centralistes i el complementari retrocés de l'autogovern.
Només la combinació d'un projecte d'estat-nació anacrònic, el càlcul electoral immediat i el pes dels barons territorials dels uns i dels altres explica que, any rere any, l'Estat dediqui sumes astronòmiques a la construcció d'una xarxa ferroviària radial d'alta velocitat sense cap lògica econòmica ni retorn social. Un despropòsit colossal. És, en definitiva, la mateixa combinació de factors que ha greixat una densa xarxa d'interessos creuats que avorta la formulació de cap oferta sensata d'encaix de Catalunya dins d'Espanya.
dissabte, 22 d’agost del 2015
DIARI DE L’AGOST. DISSABTE DIA 22
Treball de camp
Aquest matí he anat a donar un tomb. Ha estat
una sortida intencionada, ja que he fet un recorregut per a fer fotos que em
poden ser útils en un futur proper.
Com sabeu, el més de setembre, dintre de la
Setmana Cultural de la Galera, vaig ser convidat a donar una xerrada. Sobre què?
Poc a poc ho aniré desvetllant... De moment permeteu-me que hi posi una mica de
misteri.
Segurament serà entre el 21 i el 23. Ja sé que
no és massa bon dia, però que hi farem... Aquest és un dels casos en els que tu
no hi pots intervenir i és l’organització de l’esdeveniment qui elabora el
calendari d’actes.
De totes formes vull donar-vos les primeres
pistes. M’he desplaçat fins el camí de l’Arboç (o Arbós), per la part de la carretera de Santa Bàrbara a Ulldecona. Allí
mateix he pogut veure oliveres monumentals. No sé si mil·lenàries, però sinó ho
són sé hi ha d’apropar molt. He continuat per aquest camí fins arribar a la
carretera de la Galera a Godall, i he aturat el cotxe al costat del barranc de
la Caldera. Allí mateix està el cementiri vell de Godall ple d’esteles discoïdals
que, per aquells que no ho sàpiguen, tenen un origen càtar.
Ha continuat pel mateix camí i he passat pels
pous de la Figuera primer i pel Carrascal més tard. He continuat per aquell camí
(per on ja havia passat alguna vegada) i he sortit a la carretera de la Galera
a la Miliana (a la Galera li diem Millana)
De seguida l’he abandonat per a endinsar-me pel camí de les oliveres mil·lenàries
de l’Arion. La portalada estava tancada, però tampoc era la meva intenció
entrar-hi. Llavors he girat cua i he continuar per un camí asfaltat, encara que
el darrer tram no hi està. He tornat a sortir a la carretera de la Miliana i ja
cap a la Galera i després cap Amposta.
Si creieu que la meva xerrada anirà sobre
oliveres mil·lenàries, us ben equivoqueu...
Doble
infracció
Me diu la meva dona que estic obsessionat amb els
cotxes que cometen infraccions... Segurament té raó. I qui no té les seves dèries?
Jo mateix, quan parlo sobre el meu blog, sempre dic que allí hi penjo les meves
dèries. De no tenir-ne, segurament acabaria ràpid.
El cotxe en qüestió ha sortit pel lateral del
supermercat Mercadona, per allí on es baixa quan sé ve del col·legi de les
monges o dels concessionaris dels cotxes que hi ha sobre el supermercat (i quan
dic sobre és que hi estan) Des d’allí només es pot anar cap a la dreta, ja que
hi ha una doble ratlla contínua. Tot i que veníem dos cotxes (en portava un al
davant), el cotxe (un Ford de color girs), ha girat cap a l’esquerra i no
content amb això, en arribar a l’altre costat del supermercat, ha tornat a
creuar la doble ratlla continua i ha marxat cap amunt. O sigui, ha vet una U. Normalment aquestes coses es fan quan
no et veu ningú, però així, a plena llum del dia i en una hora amb prou afluència
de trànsit (eren sobre les 13:45) no sé solen fer.
A mi m’ha semblat molt fort... Però segur que és
debut a la meva obsessió. Tampoc cal fer-li més cas.
S’ha
mort el tio Maso
Avui he rebut la notícia del traspàs del tio Maso, el més jove de la colla com li acostumava dir fins fa pocs anys. I és
que el tio Maso, pare del meu bon
amic Maso, ja feia anys que havia
complit els 90. Tot i això va estar lúcid fins el darrer dia. Havia estat un
home que durant la seva llarga vida havia llegit molt, sobre tot als clàssics
grecs. Quan ens vèiem sempre en parlava. Era el seu tema de conversa favorit.
També li agradava estar al corrent de les notícies i per això sé solia comprar el
País. Encara que de política en parlava poc, tenia un pensament d’esquerres.
Sempre recordaré el dia que vaig conèixer a Mercedes, la seva dona, que ja fa molts
anys que va morir. Em va dir això:
-I ell
(el ‘tio Maso’) no es volia casar... Al final el vaig convèncer per a que ens
casés el capella de Godall (el seu poble natal), que era comunista...
En pau reposi.
LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 22-08-2015
A la dreta, el senyal obliga a circular cap a dalt.
No obstant, la motocicleta està aturada esperant el moment en que no baixin ni pugin cotxes...
Quan això passa, creua i segueix recte.
I no passa res...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)