dijous, 27 d’agost del 2015
Llistes antidemocràtiques i impossibles pel 27-S
SISCU BAIGES
Els impulsors de la candidatura ‘Junts pel Sí’ insisteixen a dir que “el món ens mira”. I tenen raó. Molts ho fan amb curiositat: “A veure fins on arribaran aquests!” (Observadors als quals no els atabala gaire el futur dels catalans i els espanyols). Molts, amb preocupació: “Com Catalunya es proclami independent, se’ns encomanarà la broma!” (Mitja Europa, començant per França, Itàlia, Bèlgica i Alemanya). I una bona colla, amb incredulitat.
Les coses que estan passant els darrers temps a Catalunya, relacionades amb aquestes eleccions, s’han vist poques vegades. O mai. O només es veuen en països on la democràcia és fràgil. La queixa del Col·legi de Periodistes per l’ús dels mitjans de comunicació públics per part del Govern en favor dels seus interessos i del seu procés és una bufetada a la història catalana de les que deixen empremta.
Però allò més innovador, i alhora antidemocràtic, és la confecció de la llista. Només hi ha un criteri a respectar. Que els candidats de CDC i d’ERC es reparteixin en la proporció de 60 a 40. És a dir, que per cada tres convergents hi hagi dos republicans. Això combinat, però, amb l’afegitó de candidats triats no se sap ben bé per qui. Cada dia en surten de nous: Raül Romeva (encapçala la llista però diuen que no serà el candidat a president), Muriel Casals i Carme Forcadell (aquestes s’hi han posat elles soles, sembla), Eduardo Reyes, Oriol Amat, Ada Parellada, Montserrat Carulla, Josep Maria Mainat, Joan Rigol, Ernest Benach, Núria de Gispert, Isona Passola, Josep Guardiola, Miquel Calçada, Núria Picas, Empar Moliner, Marina Geli, Lluís Llach... i és previsible que en surtin més d’aquí al tancament oficial de les llistes.
Al Parlament de Catalunya s’elegeixen 135 diputats. 85 per Barcelona, 18 per Tarragona, 17 per Girona i 15 per Lleida. ERC ja va triar 32 candidats per Barcelona. Això vol dir que a CDC n’hi toquen 48. Total, 80. Però ja hi ha col·locats Romeva, Casals, Forcadell, Reyes i Amat. 85. On posem tots aquests noms? Se suposa que Benach, Rigol, De Gispert i Guardiola tanquen la llista barcelonina. Què fem amb la resta? Ocuparan llocs de candidats que correspondrien a CDC?
És tot una gran mentida?
Ho ha vist Empar Moliner i per això ha decidit desdir-se i negar-se finalment a anar a la llista a la qual s’havia apuntat?
Ha enganyat Mas a Jonqueras per segona vegada i ERC haurà de refer i reduir les llistes que va aprovar el seu Consell Nacional?
“El món ens mira”. Potser millor que no ho faci!
Els impulsors de la candidatura ‘Junts pel Sí’ insisteixen a dir que “el món ens mira”. I tenen raó. Molts ho fan amb curiositat: “A veure fins on arribaran aquests!” (Observadors als quals no els atabala gaire el futur dels catalans i els espanyols). Molts, amb preocupació: “Com Catalunya es proclami independent, se’ns encomanarà la broma!” (Mitja Europa, començant per França, Itàlia, Bèlgica i Alemanya). I una bona colla, amb incredulitat.
Les coses que estan passant els darrers temps a Catalunya, relacionades amb aquestes eleccions, s’han vist poques vegades. O mai. O només es veuen en països on la democràcia és fràgil. La queixa del Col·legi de Periodistes per l’ús dels mitjans de comunicació públics per part del Govern en favor dels seus interessos i del seu procés és una bufetada a la història catalana de les que deixen empremta.
Però allò més innovador, i alhora antidemocràtic, és la confecció de la llista. Només hi ha un criteri a respectar. Que els candidats de CDC i d’ERC es reparteixin en la proporció de 60 a 40. És a dir, que per cada tres convergents hi hagi dos republicans. Això combinat, però, amb l’afegitó de candidats triats no se sap ben bé per qui. Cada dia en surten de nous: Raül Romeva (encapçala la llista però diuen que no serà el candidat a president), Muriel Casals i Carme Forcadell (aquestes s’hi han posat elles soles, sembla), Eduardo Reyes, Oriol Amat, Ada Parellada, Montserrat Carulla, Josep Maria Mainat, Joan Rigol, Ernest Benach, Núria de Gispert, Isona Passola, Josep Guardiola, Miquel Calçada, Núria Picas, Empar Moliner, Marina Geli, Lluís Llach... i és previsible que en surtin més d’aquí al tancament oficial de les llistes.
Al Parlament de Catalunya s’elegeixen 135 diputats. 85 per Barcelona, 18 per Tarragona, 17 per Girona i 15 per Lleida. ERC ja va triar 32 candidats per Barcelona. Això vol dir que a CDC n’hi toquen 48. Total, 80. Però ja hi ha col·locats Romeva, Casals, Forcadell, Reyes i Amat. 85. On posem tots aquests noms? Se suposa que Benach, Rigol, De Gispert i Guardiola tanquen la llista barcelonina. Què fem amb la resta? Ocuparan llocs de candidats que correspondrien a CDC?
És tot una gran mentida?
Ho ha vist Empar Moliner i per això ha decidit desdir-se i negar-se finalment a anar a la llista a la qual s’havia apuntat?
Ha enganyat Mas a Jonqueras per segona vegada i ERC haurà de refer i reduir les llistes que va aprovar el seu Consell Nacional?
“El món ens mira”. Potser millor que no ho faci!
dimecres, 26 d’agost del 2015
REEDICIÓ: FRANCO VIU!
El 20 de novembre, data de la mort de Franco,
ara fa trenta dos anys, no em passa desapercebuda. Fins i tot recordo quasi amb
tota exactitud que vaig fer aquell dia de 1975: amb qui vaig parlar, on vaig
anar... El temps ha passat, però hi ha coses que encara perduren al llarg dels
anys. Així, quan viatges arreu de l’Estat Espanyol s’hi pot trobar tota mena de
simbologia franquista, sobre tot a les esglésies on es llegeix allò de: “Caidos
por Dios y por España”. Però no cal anar gaire lluny per veure vells símbols
feixistes. A Tortosa, sense anar més lluny, tot just al mig del riu i al costat
del pont de l’Estat queda en peus el monument a “los 25 años de paz” (hi ha qui
va opinar llavors irònicament: ¡y de paciencia!) Però el més habitual és trobar
en algunes construccions de l’època una placa del “Ministerio de la Vivienda ” (cases de
protecció oficial) amb el jonc i les fletxes (més conegut com “el yugo y las
flechas”) A Amposta se’n han tret unes quantes, però hi ha llocs, com a
l’avinguda Sant Jaume, on encara se n’hi poden veure a sobre la porta de
algunes cases. Molt prop d’allí, just a la part superior d’un bloc de pisos
s’hi pot veure un gravat de dimensions considerables. Però tal vegada els
vestigis més significatius que queden a la capital del Montsià són el nom de
diversos carrers amb connotacions franquistes. Els més notables: Ruiz de Alda
(co-fundador de la Falange) i García Morato (aviador franquista) Però també
Burgos (capital de la “zona nacional”), Canàries (buc insígnia del bàndol “nacional”),
Larache (ciutat africana capital del protectorat espanyol on Franco estava
destinat), Navarra (divisió de l’exercit franquista comandada pel general
Garcia Valiño, responsable de partir en dos la zona republicana a l’alçada de
Vinaròs), etc. (veure l’escrit NOMS DELS CARRERS D’AMPOSTA D’UNA ALTRA ÈPOCA a www.laviaaugusta.blogspot.com/) Y per sobre de tot destaca el nom de la seva
barriada, al mateix cor del Delta de l’Ebre: Villafranco del Delta, popularment
conegut com el Poble Nou.
Sobre aquest tema, no fa gaires dies,
concretament el 29 d’octubre, el ple de l’ajuntament va debatre una moció
presentada per ERC per treure de la nomenclatura oficial aquest noms.
Sorprenentment, l’equip de govern (CiU) hi va votar en contra al·legant què,
prèviament, volen consultar els veïns les modificacions i, en el cas del Poble
Nou, tenen temor a perdre la consulta! La qual cosa considero tota una
bestiesa!
Quan acabi el seu procés parlamentari i entre
en vigor la Llei de la Memòria Històrica, la majoria d’aquesta simbologia
tindrà que desaparèixer. Només podran quedar en peus aquells monuments
declarats com a bens d’interès cultural local.
Així què podem dir què: Franco “viu entre
nosaltres”!, encara que sigui de forma simbòlica!
LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 26-08-2015
A la vorera de l'Hospital Comarcal. Tot hi estar pintada una ratlla groga que prohibeix aparcar, el conductor del cotxe roig va preferir barrar el pas que buscar un forat per aparcar-lo. Grande!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)