SISCU BAIGES
Els impulsors de la candidatura ‘Junts pel Sí’ insisteixen a dir que “el món ens mira”. I tenen raó. Molts ho fan amb curiositat: “A veure fins on arribaran aquests!” (Observadors als quals no els atabala gaire el futur dels catalans i els espanyols). Molts, amb preocupació: “Com Catalunya es proclami independent, se’ns encomanarà la broma!” (Mitja Europa, començant per França, Itàlia, Bèlgica i Alemanya). I una bona colla, amb incredulitat.
Les coses que estan passant els darrers temps a Catalunya, relacionades amb aquestes eleccions, s’han vist poques vegades. O mai. O només es veuen en països on la democràcia és fràgil. La queixa del Col·legi de Periodistes per l’ús dels mitjans de comunicació públics per part del Govern en favor dels seus interessos i del seu procés és una bufetada a la història catalana de les que deixen empremta.
Però allò més innovador, i alhora antidemocràtic, és la confecció de la llista. Només hi ha un criteri a respectar. Que els candidats de CDC i d’ERC es reparteixin en la proporció de 60 a 40. És a dir, que per cada tres convergents hi hagi dos republicans. Això combinat, però, amb l’afegitó de candidats triats no se sap ben bé per qui. Cada dia en surten de nous: Raül Romeva (encapçala la llista però diuen que no serà el candidat a president), Muriel Casals i Carme Forcadell (aquestes s’hi han posat elles soles, sembla), Eduardo Reyes, Oriol Amat, Ada Parellada, Montserrat Carulla, Josep Maria Mainat, Joan Rigol, Ernest Benach, Núria de Gispert, Isona Passola, Josep Guardiola, Miquel Calçada, Núria Picas, Empar Moliner, Marina Geli, Lluís Llach... i és previsible que en surtin més d’aquí al tancament oficial de les llistes.
Al Parlament de Catalunya s’elegeixen 135 diputats. 85 per Barcelona, 18 per Tarragona, 17 per Girona i 15 per Lleida. ERC ja va triar 32 candidats per Barcelona. Això vol dir que a CDC n’hi toquen 48. Total, 80. Però ja hi ha col·locats Romeva, Casals, Forcadell, Reyes i Amat. 85. On posem tots aquests noms? Se suposa que Benach, Rigol, De Gispert i Guardiola tanquen la llista barcelonina. Què fem amb la resta? Ocuparan llocs de candidats que correspondrien a CDC?
És tot una gran mentida?
Ho ha vist Empar Moliner i per això ha decidit desdir-se i negar-se finalment a anar a la llista a la qual s’havia apuntat?
Ha enganyat Mas a Jonqueras per segona vegada i ERC haurà de refer i reduir les llistes que va aprovar el seu Consell Nacional?
“El món ens mira”. Potser millor que no ho faci!
Els impulsors de la candidatura ‘Junts pel Sí’ insisteixen a dir que “el món ens mira”. I tenen raó. Molts ho fan amb curiositat: “A veure fins on arribaran aquests!” (Observadors als quals no els atabala gaire el futur dels catalans i els espanyols). Molts, amb preocupació: “Com Catalunya es proclami independent, se’ns encomanarà la broma!” (Mitja Europa, començant per França, Itàlia, Bèlgica i Alemanya). I una bona colla, amb incredulitat.
Les coses que estan passant els darrers temps a Catalunya, relacionades amb aquestes eleccions, s’han vist poques vegades. O mai. O només es veuen en països on la democràcia és fràgil. La queixa del Col·legi de Periodistes per l’ús dels mitjans de comunicació públics per part del Govern en favor dels seus interessos i del seu procés és una bufetada a la història catalana de les que deixen empremta.
Però allò més innovador, i alhora antidemocràtic, és la confecció de la llista. Només hi ha un criteri a respectar. Que els candidats de CDC i d’ERC es reparteixin en la proporció de 60 a 40. És a dir, que per cada tres convergents hi hagi dos republicans. Això combinat, però, amb l’afegitó de candidats triats no se sap ben bé per qui. Cada dia en surten de nous: Raül Romeva (encapçala la llista però diuen que no serà el candidat a president), Muriel Casals i Carme Forcadell (aquestes s’hi han posat elles soles, sembla), Eduardo Reyes, Oriol Amat, Ada Parellada, Montserrat Carulla, Josep Maria Mainat, Joan Rigol, Ernest Benach, Núria de Gispert, Isona Passola, Josep Guardiola, Miquel Calçada, Núria Picas, Empar Moliner, Marina Geli, Lluís Llach... i és previsible que en surtin més d’aquí al tancament oficial de les llistes.
Al Parlament de Catalunya s’elegeixen 135 diputats. 85 per Barcelona, 18 per Tarragona, 17 per Girona i 15 per Lleida. ERC ja va triar 32 candidats per Barcelona. Això vol dir que a CDC n’hi toquen 48. Total, 80. Però ja hi ha col·locats Romeva, Casals, Forcadell, Reyes i Amat. 85. On posem tots aquests noms? Se suposa que Benach, Rigol, De Gispert i Guardiola tanquen la llista barcelonina. Què fem amb la resta? Ocuparan llocs de candidats que correspondrien a CDC?
És tot una gran mentida?
Ho ha vist Empar Moliner i per això ha decidit desdir-se i negar-se finalment a anar a la llista a la qual s’havia apuntat?
Ha enganyat Mas a Jonqueras per segona vegada i ERC haurà de refer i reduir les llistes que va aprovar el seu Consell Nacional?
“El món ens mira”. Potser millor que no ho faci!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada