dijous, 29 d’octubre del 2015
Ferrer i Guàrdia, Ciutat Morta, l’Església, la dreta i la premsa
FRANCESC ALGUACIL
Per la “rellevància històrica, la transcendència i vigència de la seva contribució a la pedagogia, la seva aportació a la divulgació del coneixement i la seva condició d’alellenc més universal”, el Ple de l’Ajuntament d’Alella concedia, el 31 de març de 2011, lacondició de fill predilecte a Francesc Ferrer i Guàrdia.
El 13 d’octubre de 1909 l’ideòleg i fundador de l’Escola Moderna va ser afusellat a Montjuic acusat de promoure la revolta que va provocar la Setmana Tràgica. La instrucció del procés no va recollir cap testimoni de la seva part, les declaracions durant el judici sempre parlaven de terceres persones que deien haver-lo vist a la vora d’una església en flames, el redactat de l’acusació incloïa esdeveniments succeïts 20 anys enrere, el seu advocat només va tenir 24 hores per llegir-se el sumari -les parts més desfavorables del qual van ser filtrades interessadament a la premsa: La Vanguardia, El Correu Català, el Noticiero Universal, l’Univers o el Cu-Cut!-. Els articles alimentaven una campanya desfavorable per al pedagog llibertari, malgrat la repulsa al procés que havia mostrat l’opinió pública europea. La Viquipèdia publica un retall de The Times que n’al·ludeix: “Per negligència o estupidesa, el govern ha confós la llibertat d’instrucció i consciència amb el dret d’oposició”.
Els partits conservadors espanyols i La Lliga Regionalista, pressionats pel clergat, van tombar a Les Corts els intents republicans de salvar Ferrer i Guàrdia de l’afusellament.
Un segle després
La vaga general de 2012 va deixar un reguitzell de detencions de llibertaris que aquests mesos són jutjats a la Ciutat de la Justícia de l’Hospitalet. El Govern de Mas i l’Ajuntament de Trias formen o han format part, en alguns processos, de l’acusació particular que demana als encausats presó per participar en diversos piquets. En un dels judicis celebrats pels disturbis posteriors al desallotjament de Can Vies, una jutgessa va condemnar a presó un jove que havia dut dos testimonis que contradeien l’únic testimoni de la part acusadora, personada en una patrulla dels Mossos d’Esquadra.
L’emissió, precedida d’una llarga campanya de pressió a la televisió pública catalana, del documental 'Ciutat Morta’ pel Canal33 va desfermar milers de comentaris que qüestionaven el procés judicial que va sentenciar els caps de turc del 4-F. El 23 de gener d’aquest 2015 ens llevàvem amb una portada deelPeriódico de Catalunya que atribuïa una frase a un dels encausats, que en realitat provenia d’un atestat policial que va ser rebutjat pel jutge.
El perfil de twitter de ‘Ciutat Morta’ reaccionava a la portada amb aquestes paraules: “Arrel de la publicació de la portada d’avui d'@elperiodico volem comunicar que no concedirem cap més entrevista amb aquest diari. És vergonyós que es publiqui un atestat policial (que fou denegat per un jutge) i que es posi en portada, tot criminalitzant a una persona sense haver-ne contrastat la informació. Aquesta actuació, des del nostre punt de vista, dinamita el prestigi, la serietat i el rigor que podia tenir aquest mitjà. Tanmateix, volem distingir entre els treballadors d'@elperiodico i la seva direcció. Sabem de primera mà que molts treballadors es senten incòmodes amb la portada i consideren que no s'ajusta a la deontologia mínima d'un mitjà de comunicació”.
Coda
El crim de Ferrer i Guàrdia va ser crear escoles. Fer que l’alumnat pensés per ell mateix i alliberar-lo, de retruc, de la influència que exercia l’Església Catòlica.
La mateixa setmana que es compleixen 106 anys de l’afusellament del pedagog, el cardenal arquebisbe de València ha titllat l’onada de refugiats que rep Europa d’”invasió d’emigrants” i es pregunta si són “aigua clara” (‘trigo limpio’). Entre l’allau de crítiques que ha rebut el religiós, s’ha aixecat una veu que defensa les paraules aberrants del cardenal: la del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, vell conegut del cardenal Cañizares.
Passen els anys perquè tot segueixi igual. Així ens va.
Per la “rellevància històrica, la transcendència i vigència de la seva contribució a la pedagogia, la seva aportació a la divulgació del coneixement i la seva condició d’alellenc més universal”, el Ple de l’Ajuntament d’Alella concedia, el 31 de març de 2011, lacondició de fill predilecte a Francesc Ferrer i Guàrdia.
El 13 d’octubre de 1909 l’ideòleg i fundador de l’Escola Moderna va ser afusellat a Montjuic acusat de promoure la revolta que va provocar la Setmana Tràgica. La instrucció del procés no va recollir cap testimoni de la seva part, les declaracions durant el judici sempre parlaven de terceres persones que deien haver-lo vist a la vora d’una església en flames, el redactat de l’acusació incloïa esdeveniments succeïts 20 anys enrere, el seu advocat només va tenir 24 hores per llegir-se el sumari -les parts més desfavorables del qual van ser filtrades interessadament a la premsa: La Vanguardia, El Correu Català, el Noticiero Universal, l’Univers o el Cu-Cut!-. Els articles alimentaven una campanya desfavorable per al pedagog llibertari, malgrat la repulsa al procés que havia mostrat l’opinió pública europea. La Viquipèdia publica un retall de The Times que n’al·ludeix: “Per negligència o estupidesa, el govern ha confós la llibertat d’instrucció i consciència amb el dret d’oposició”.
Els partits conservadors espanyols i La Lliga Regionalista, pressionats pel clergat, van tombar a Les Corts els intents republicans de salvar Ferrer i Guàrdia de l’afusellament.
Un segle després
La vaga general de 2012 va deixar un reguitzell de detencions de llibertaris que aquests mesos són jutjats a la Ciutat de la Justícia de l’Hospitalet. El Govern de Mas i l’Ajuntament de Trias formen o han format part, en alguns processos, de l’acusació particular que demana als encausats presó per participar en diversos piquets. En un dels judicis celebrats pels disturbis posteriors al desallotjament de Can Vies, una jutgessa va condemnar a presó un jove que havia dut dos testimonis que contradeien l’únic testimoni de la part acusadora, personada en una patrulla dels Mossos d’Esquadra.
L’emissió, precedida d’una llarga campanya de pressió a la televisió pública catalana, del documental 'Ciutat Morta’ pel Canal33 va desfermar milers de comentaris que qüestionaven el procés judicial que va sentenciar els caps de turc del 4-F. El 23 de gener d’aquest 2015 ens llevàvem amb una portada deelPeriódico de Catalunya que atribuïa una frase a un dels encausats, que en realitat provenia d’un atestat policial que va ser rebutjat pel jutge.
El perfil de twitter de ‘Ciutat Morta’ reaccionava a la portada amb aquestes paraules: “Arrel de la publicació de la portada d’avui d'@elperiodico volem comunicar que no concedirem cap més entrevista amb aquest diari. És vergonyós que es publiqui un atestat policial (que fou denegat per un jutge) i que es posi en portada, tot criminalitzant a una persona sense haver-ne contrastat la informació. Aquesta actuació, des del nostre punt de vista, dinamita el prestigi, la serietat i el rigor que podia tenir aquest mitjà. Tanmateix, volem distingir entre els treballadors d'@elperiodico i la seva direcció. Sabem de primera mà que molts treballadors es senten incòmodes amb la portada i consideren que no s'ajusta a la deontologia mínima d'un mitjà de comunicació”.
Coda
El crim de Ferrer i Guàrdia va ser crear escoles. Fer que l’alumnat pensés per ell mateix i alliberar-lo, de retruc, de la influència que exercia l’Església Catòlica.
La mateixa setmana que es compleixen 106 anys de l’afusellament del pedagog, el cardenal arquebisbe de València ha titllat l’onada de refugiats que rep Europa d’”invasió d’emigrants” i es pregunta si són “aigua clara” (‘trigo limpio’). Entre l’allau de crítiques que ha rebut el religiós, s’ha aixecat una veu que defensa les paraules aberrants del cardenal: la del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, vell conegut del cardenal Cañizares.
Passen els anys perquè tot segueixi igual. Així ens va.
dimecres, 28 d’octubre del 2015
EL TÚNEL DEL TEMPS: SOMNIS DE GRANDESA (2 PART)
-Ens venen una gasolinera prop de Benicarló. Encara no està en funcionament, però està a punt d’acabar-se...
-I ara?
Inesperadament, una persona que es relacionava amb ell, es va assabentar que estava interessat en una gasolinera.
-Mon cunyat se’n està fent una i havia pensat amb mi per a portar-la... Però jo no n’estic interessat... Tinc una bona feina i no la vull deixar perdre...
Son cunyat era un empresari de Benicarló. Per al funcionament del seu negoci tenia diversos camions i necessitava un sortidor de gasoil.
En lloc d’anar a CAMPSA a Castelló, va anar directament a Madrid amb la finalitat de que li concedissin el sortidor per abastir la seva flota de camions.
Casualment, pels passadissos de la companyia es va trobar amb un vell conegut:
-Quant de temps... Què fas per aquí?
I li va explicar. L’amic va entrar a un despatx i va sortir amb diversos papers a la ma.
-Signa aquí!
I va signar...
-Tens concedida una gasolinera al lloc que vulguis de la N-340!
Tot i les facilitats trobades, els tràmits per a poder construir la gasolinera van allargar-se durant 2 anys.
Quan ens va rebre al despatx de la seva empresa ens va ensenyar tot el dossier. Hi havia des dels bitllets d’avió, a les factures d’hotel fins els permisos governatius i els plànols de les instal·lacions, que, per cert, n’hi havia dos, perquè al primer s’havien oblidat de la bomba d’aire per inflar les rodes dels cotxes. Fins i tot havia donat una paga i senyal pels terrenys de l’altre costat de carretera per si un dia se’n volia fer una allí, així com un accés independent per al bar que pensava posar per a poder oferir més serveis.
L’empresari ens demanava per tota aquella operació 12 milions de pessetes (10 que portava gastats, més 2 addicionals per les seves gestions) A part d’això s’havien d’acabar les obres. No faltava molt, però encara calia invertir uns 2 milions de pessetes més.
Segons l’empresari benicarlando, la gasolinera que menys guanyava de tota la N-340, li sortien netes 300.000 pessetes al mes.
El problema va arribar a l’hora de buscar el finançament. Els bancs no et deixaven res ni no hi haviagarantia.
Llavors varem tocar de peus a terra i els somni és va esfumar...
No sé qui va acabar de fer la gasolinera, però al cap de poc va entrar en funcionament. La podeu veure al costat esquerre de la carretera (finalment es va haver de descartar construir-ne una al dret), sortint de Benicarló en direcció a Peníscola.
LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 28-10-2015
A més, sembla que el dia que vaig fer la foto va patir un petit problema i va estar-se més d'un quart d'hora impedint la circulació...
Alguns cotxes van optaperen passar per un petit carreró en sentit contrari.
No seria més normal passar a replegar la brossa per la nit?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)