dimecres, 28 d’octubre del 2015

EL TÚNEL DEL TEMPS: SOMNIS DE GRANDESA (2 PART)

Quan encara ens estàvem pensant que fer, per un moment, va semblar que teníem un cop de sort.
-Ens venen una gasolinera prop de Benicarló. Encara no està en funcionament, però està a punt d’acabar-se...
-I ara?
Inesperadament, una persona que es relacionava amb ell, es va assabentar que estava interessat en una gasolinera.
-Mon cunyat se’n està fent una i havia pensat amb mi per a portar-la... Però jo no n’estic interessat... Tinc una bona feina i no la vull deixar perdre...
Son cunyat era un empresari de Benicarló. Per al funcionament del seu negoci tenia diversos camions i necessitava un sortidor de gasoil.
En lloc d’anar a CAMPSA a Castelló, va anar directament a Madrid amb la finalitat de que li concedissin el sortidor per abastir la seva flota de camions.
Casualment, pels passadissos de la companyia es va trobar amb un vell conegut:
-Quant de temps... Què fas per aquí?
I li va explicar. L’amic va entrar a un despatx i va sortir amb diversos papers a la ma.
-Signa aquí!
I va signar...
-Tens concedida una gasolinera al lloc que vulguis de la N-340!
Tot i les facilitats trobades, els tràmits per a poder construir la gasolinera van allargar-se durant 2 anys.
Quan ens va rebre al despatx de la seva empresa ens va ensenyar tot el dossier. Hi havia des dels bitllets d’avió, a les factures d’hotel fins els permisos governatius i els plànols de les instal·lacions, que, per cert, n’hi havia dos, perquè al primer s’havien oblidat de la bomba d’aire per inflar les rodes dels cotxes. Fins i tot havia donat una paga i senyal pels terrenys de l’altre costat de carretera per si un dia se’n volia fer una allí, així com un accés independent per al bar que pensava posar per a poder oferir més serveis.
L’empresari ens demanava per tota aquella operació 12 milions de pessetes (10 que portava gastats, més 2 addicionals per les seves gestions) A part d’això s’havien d’acabar les obres. No faltava molt, però encara calia invertir uns 2 milions de pessetes més.
Segons l’empresari benicarlando, la gasolinera que menys guanyava de tota la N-340, li sortien netes 300.000 pessetes al mes.  
El problema va arribar a l’hora de buscar el finançament. Els bancs no et deixaven res ni no hi haviagarantia.
Llavors varem tocar de peus a terra i els somni és va esfumar...
No sé qui va acabar de fer la gasolinera, però al cap de poc va entrar en funcionament. La podeu veure al costat esquerre de la carretera (finalment es va haver de descartar construir-ne una al dret), sortint de Benicarló en direcció a Peníscola.