 |
| Casa Consistorial de Valls. |
A l’any 1975, el pont que hi
havia a l’entorn del 8 de desembre, s’anomenava de la Immaculada, que era i és
la festivitat religiosa. L’aqüeducte de
la Constitució, encara trigaria uns quants anys en inventar-se.
Però situem-nos. Imagino que els
més àvids us en heu adonat que per les dates de les que us parlo feia molt pocs
dies que Franco s’havia mort. Tal i com es diu en l’argot, encara estava calent...
En aquell temps jo pertanyia a
la Organización Juvenil Española (més coneguda com la
OJE) de la que vaig arribar a ser un dels dirigents locals i com a tal em
van convocar a unes jornades que es van fer al col·legi menor Eugeni d’Ors de Valls on hi
assistiren la flor i nata de la OJE de la província de Tarragona.
El motiu d’aquelles jornades era
analitzar la situació política del moment que estàvem vivint, però sobre tot el
que ens depararia el futur més immediat.
La mort de Franco va suposar la
pèrdua de la figura política més important que hi va haver a Espanya durant la
major part del segle XX. Els quaranta anys que es va mantenir al cap davant del
govern, però sobre tot de com hi va arribar, el van convertir en un personatge
singular i, segurament irrepetible. Amb tota seguretat, la seva mort
significaria un abans i un després... S’obria tot un ventall de possibilitats,
però la incertesa n’era el denominador comú.
Els dirigents de la OJE (que
depenia de la Secretaria General del
Movimiento) sembla que tenien coll avall de que anàvem irremeiablement cap
a una democràcia que arribaria tard o d’hora. Ara bé, el que no es podien
pensar és que els esdeveniments es precipitessin tan ràpidament.
Quina era la situació a 8 de
desembre de 1975? Els partits polítics opositors al règim (PSOE, PCE, PSUC,
ERC, etc.) encara que a la clandestinitat, estaven perfectament organitzats i
preparats per afrontar uns comicis electorals de forma immediata. En canvi, els
hereus del règim franquista havien de passar un procés de reconversió, durant
el qual s’havien de constituir agrupacions
polítiques com a pas previ a la creació dels partits (d’on sortirien
l’Aliança Popular, el Partit Demòcrata Popular, la Unió del Centre Democràtic,
etc.)
Segons els ponents d’aquelles
jornades, les previsions eren que aquest procés havia de durar entre 5 i 6 anys
i que per tant, les primeres eleccions legislatives encara trigarien uns quants
anys en fer-se. Però els esdeveniments es van precipitar i tot va anar molt més
ràpid del que preveien. Recordeu que les primeres eleccions generals van ser el
15 de juny de 1977 i quasi tots els partits esmentats hi van prendre part d’una
o altra manera: alguns en coalició i d’altres van haver de canviar les sigles
com ERC que va haver de presentar-se amb el nom d’Esquerra Catalana, ja que la
paraula república o republicà, eren tabú. Per tant, havia passat escassament un
any i mig des de la trobada de Valls.
Tot i que en aparença pugui
semblar que van ser unes jornades destinades a encaminar-nos cap a aquelles
noves formacions (al menys en intentar-ho), res més lluny. En cap moment em
vaig veure pressionat ni tant sols vaig percebre cap insinuació... És més, ens
van explicar que havien fet fora d’un local de la OJE a un jove que estava fent
apologia del franquisme.
Però com no només de polític viu
l’home (encara que sóc dels que penso que tots els actes humans formen part de
la política), es va aprofitar el desplaçament a Valls per a fer d’altres activitats.
Després de sopar, amb els altres dos companys que havíem anat de la Galera,
anàrem fins un cèntric pub a prendre un cuba libre. En canvi,
d’altres assistents van preferir baixar fins a Salou on les sales de festa o night
club’s es començaven a posar de moda degut a la permissibilitat que hi
va començar a haver els darrers temps del règim.
Sembla ser que una de els vedettes que més va impactar als nostres
companys, era negra... I no vegis la conya que van armar sobre
aquest tema en arribar de matinada al col·legi-residència... Veien la
negra per tot arreu... Fins i tot al posar-se al llit!
