dijous, 17 de desembre del 2015
Els perdedors
JAUME REIXACH
Des de fa més de 25 anys, i per amor a Catalunya, EL TRIANGLE ha anat explicant les corrupteles i irregularitats del règim pujolista. Hem predicat en el desert –n'hi deien "oasi"- molt sovint en la solitud més absoluta. L'omertà mediàtica, greixada amb subvencions i publicitat, ha emparat aquesta espessa trama de complicitats que ha convertit la Generalitat, la meva anhelada Generalitat, en un cau de tràfic d'influències.
Aquest indecent putiferi, consentit durant anys per la passivitat i la inhibició de les instàncies judicials, es va començar a esberlar gràcies a la difusió del dinar de La Camarga. Un cop més, EL TRIANGLE va ser la punta de llança de la llibertat d'informació i vam publicar en el nostre diari electrònic el contingut íntegre dela conversa entre Alicia Sánchez Camacho i Vicki Álvarez, gràcies a la qual es van conèixer, per un testimoni de primera mà, les martingales del clan Pujol.
Tot el que ha vingut després és conseqüència directa de la difusió d’aquell dinar. La decisió de l'expresident Jordi Pujol de reconèixer, davant les evidències, l'existència d'una fortuna familiar amagada a l'estranger ha marcat un punt i a part en la història de la Catalunya contemporània. La documentació bancària lliurada per Andorra ha ratificat les sospites sobre les activitats il·lícites del Júnior, superant allò que mai hauria pogut arribar a imaginar.
Ara, la Secció XIII de l'Audiència de Barcelona acaba de condemnar EL TRIANGLE a pagar una indemnització de 20.000 euros a Alicia Sánchez Camacho per haver divulgat l'enregistrament del dinar de La Camarga. No sé com ens ho farem, però, de moment, constato que la paradoxa és cruel: ens hem enfrontat durant anys a pit descobert contra la màfia política més poderosa que ha existit a Europa des del final de la II Guerra Mundial... i se’ns condemna per difondre la prova que ha resultat ser determinant per desmuntar-la!
Això sí, els autors "intel·lectuals" de l'enregistrament del dinar fet per Método 3 –Alicia Sánchez Camacho i José Zaragoza- es presenten a les eleccions d'aquest 20-D amb la voluntat de gaudir de la immunitat que els doni la condició de parlamentaris. A hores d'ara, tots els membres del clan Pujol –com passa amb Fèlix Millet i Jordi Montull- estan en llibertat sense cap mesura cautelar.
Comptat i debatut, els d'EL TRIANGLE som els perdedors d'aquest desigual combat. Teníem raó en tot allò que hem estat investigant i publicant, però l'Audiència de Barcelona ha decidit condemnar-nos a pagar 20.000 euros per "intromissió en la intimitat". Espaterrant.
En aquesta hora amarga, vull retre homenatge a tots els valents que han lluitat per un país net, sense privilegis ni corrupcions, i que, com nosaltres, han acabat pagant la gosadia de cantar les veritats. És la maledicció d'aquesta pell de brau: qui aixeca les catifes, acaba planxat. Tot el meu ànim i la meva admiració per:
· Vicki Álvarez, la dona que ha resultat cabdal per desemmascarar el clan Pujol, està sense feina i sense ingressos
· Elpidio Silva, el jutge que va investigar el cas Bankia i va empresonar el seu expresident, Ángel Blesa, ha estat expulsat de la carrera judicial i intenta guanyar-se la vida com a advocat
· Josep Manuel Novoa, que va denunciar el cas Casinos, està marginat i malalt
· Baltasar Garzón, que va encetar i instruir el cas Gürtel, ha estat foragitat de la seva feina com a magistrat
· Montse Gasull, l'exregidora d'ERC de Torredembarra que va denunciar l'alcalde Daniel Masagué i que va destapar la trama del 3%, ha quedat arraconada pel seu partit, que ha acabat abandonant
· Fermí Magrí, l'home que ha mogut cels i terra per denunciar les greus irregularitats del canal Algerri-Balaguer, ha estat condemnat per injúries i ha perdut la seva finca
· Juan José Moll, l'enginyer que va enfrontar-se als seus superiors per les corrupteles que va descobrir en el minitransvasament de l'Ebre, expulsat com a funcionari de la Generalitat
· Rafael del Barco, que va "pringar" presó pel cas Zona Franca i, des d'aleshores, no para de combatre la xacra de la immoralitat pública a Catalunya des del seu meritori bloc lagrancorrupcion.com.es, obligat a ser un franctirador fora del sistema
Gràcies al sacrifici personal de tota aquesta colla d'ingenus perdedors –i de molts d'altres que m'oblido en el tinter-, avui encara hi ha una escletxa per a l'esperança col·lectiva. Des d'EL TRIANGLE, us garanteixo que el nostre compromís continua dempeus i que, malgrat la condemna de la Secció XIII de l'Audiència de Barcelona, no pararem. És la lluita final.
PD.- Josep Maria Cullell, que va haver de dimitir com a conseller de Política Territorial per la tupinada de Sant Pere de Torelló, continua com a president del Tramvia de Barcelona. Per publicar les converses telefòniques que demostraven la seva responsabilitat en aquest cas de corrupció, EL TRIANGLE també va ser condemnat, com ara.
Des de fa més de 25 anys, i per amor a Catalunya, EL TRIANGLE ha anat explicant les corrupteles i irregularitats del règim pujolista. Hem predicat en el desert –n'hi deien "oasi"- molt sovint en la solitud més absoluta. L'omertà mediàtica, greixada amb subvencions i publicitat, ha emparat aquesta espessa trama de complicitats que ha convertit la Generalitat, la meva anhelada Generalitat, en un cau de tràfic d'influències.
Aquest indecent putiferi, consentit durant anys per la passivitat i la inhibició de les instàncies judicials, es va començar a esberlar gràcies a la difusió del dinar de La Camarga. Un cop més, EL TRIANGLE va ser la punta de llança de la llibertat d'informació i vam publicar en el nostre diari electrònic el contingut íntegre dela conversa entre Alicia Sánchez Camacho i Vicki Álvarez, gràcies a la qual es van conèixer, per un testimoni de primera mà, les martingales del clan Pujol.
Tot el que ha vingut després és conseqüència directa de la difusió d’aquell dinar. La decisió de l'expresident Jordi Pujol de reconèixer, davant les evidències, l'existència d'una fortuna familiar amagada a l'estranger ha marcat un punt i a part en la història de la Catalunya contemporània. La documentació bancària lliurada per Andorra ha ratificat les sospites sobre les activitats il·lícites del Júnior, superant allò que mai hauria pogut arribar a imaginar.
Ara, la Secció XIII de l'Audiència de Barcelona acaba de condemnar EL TRIANGLE a pagar una indemnització de 20.000 euros a Alicia Sánchez Camacho per haver divulgat l'enregistrament del dinar de La Camarga. No sé com ens ho farem, però, de moment, constato que la paradoxa és cruel: ens hem enfrontat durant anys a pit descobert contra la màfia política més poderosa que ha existit a Europa des del final de la II Guerra Mundial... i se’ns condemna per difondre la prova que ha resultat ser determinant per desmuntar-la!
Això sí, els autors "intel·lectuals" de l'enregistrament del dinar fet per Método 3 –Alicia Sánchez Camacho i José Zaragoza- es presenten a les eleccions d'aquest 20-D amb la voluntat de gaudir de la immunitat que els doni la condició de parlamentaris. A hores d'ara, tots els membres del clan Pujol –com passa amb Fèlix Millet i Jordi Montull- estan en llibertat sense cap mesura cautelar.
Comptat i debatut, els d'EL TRIANGLE som els perdedors d'aquest desigual combat. Teníem raó en tot allò que hem estat investigant i publicant, però l'Audiència de Barcelona ha decidit condemnar-nos a pagar 20.000 euros per "intromissió en la intimitat". Espaterrant.
En aquesta hora amarga, vull retre homenatge a tots els valents que han lluitat per un país net, sense privilegis ni corrupcions, i que, com nosaltres, han acabat pagant la gosadia de cantar les veritats. És la maledicció d'aquesta pell de brau: qui aixeca les catifes, acaba planxat. Tot el meu ànim i la meva admiració per:
· Vicki Álvarez, la dona que ha resultat cabdal per desemmascarar el clan Pujol, està sense feina i sense ingressos
· Elpidio Silva, el jutge que va investigar el cas Bankia i va empresonar el seu expresident, Ángel Blesa, ha estat expulsat de la carrera judicial i intenta guanyar-se la vida com a advocat
· Josep Manuel Novoa, que va denunciar el cas Casinos, està marginat i malalt
· Baltasar Garzón, que va encetar i instruir el cas Gürtel, ha estat foragitat de la seva feina com a magistrat
· Montse Gasull, l'exregidora d'ERC de Torredembarra que va denunciar l'alcalde Daniel Masagué i que va destapar la trama del 3%, ha quedat arraconada pel seu partit, que ha acabat abandonant
· Fermí Magrí, l'home que ha mogut cels i terra per denunciar les greus irregularitats del canal Algerri-Balaguer, ha estat condemnat per injúries i ha perdut la seva finca
· Juan José Moll, l'enginyer que va enfrontar-se als seus superiors per les corrupteles que va descobrir en el minitransvasament de l'Ebre, expulsat com a funcionari de la Generalitat
· Rafael del Barco, que va "pringar" presó pel cas Zona Franca i, des d'aleshores, no para de combatre la xacra de la immoralitat pública a Catalunya des del seu meritori bloc lagrancorrupcion.com.es, obligat a ser un franctirador fora del sistema
Gràcies al sacrifici personal de tota aquesta colla d'ingenus perdedors –i de molts d'altres que m'oblido en el tinter-, avui encara hi ha una escletxa per a l'esperança col·lectiva. Des d'EL TRIANGLE, us garanteixo que el nostre compromís continua dempeus i que, malgrat la condemna de la Secció XIII de l'Audiència de Barcelona, no pararem. És la lluita final.
PD.- Josep Maria Cullell, que va haver de dimitir com a conseller de Política Territorial per la tupinada de Sant Pere de Torelló, continua com a president del Tramvia de Barcelona. Per publicar les converses telefòniques que demostraven la seva responsabilitat en aquest cas de corrupció, EL TRIANGLE també va ser condemnat, com ara.
dimecres, 16 de desembre del 2015
EL DIA DE LA MARMOTA DEL PP
Sembla ser que la gestió de les crisis no és el punt fort dels governs del PP. Com sabeu, divendres hi va haver un atemptat a Kabul (Afganistan) Tot i que es va fer públic que hi havia un policia espanyol molt, les primeres informacions oficials apuntaven que l’atemptat no havia estat contra l’ambaixada espanyola, sinó contra un hotel del costat on s’allotgen, principalment, estrangers. Després ja es va dir que n’havia mort un altre policia... Un pot ser casualitat, dos?
L’incident va agafar a la plana major del PP de míting i a les fotos es podia veure a Rajoy i al titular l’Afers Estrangers Miguel Ángel Moratinos amb el mòbil a l’orella, suposadament sent informats del que estava passant.
La primera els hi va pegar eldiario.es, el diari digital que dirigeix el periodista Ignacio Escolar. Ja es parlava obertament d’atemptat contra els interessos d’Espanya, tot contradient la versió oficial del govern espanyol.
Poc a poc s’anaven coneixent els detalls i ja es va saber que l’atac va durar unes 12 hores i la seu de l’ambaixada espanyola va quedar visiblement afectada.
Encara que no s’ha parlat gaire del tema, jo no he pogut deixar de comparar-lo amb els atemptats de Madrid de 2004, quan el govern d’Aznar, per boca del seu portaveu Ángel Acebes, es negaven a acceptar la realitat i culpaven a la banda terrorista ETA en lloc del que era evident: que havia estat una revenja islamista per la participació d’Espanya a la guerra de l’Iraq.
La mala gestió dels fets, però sobre tot voler amagar amb mentides l’evidència, va fer que dos dies després, la ciutadania espanyola donessin la victòria al PSOE. Encara recordo el moment que vaig anar a votar. Al col·legi electoral s’hi veia més gent de la que normalment hi havia en comicis semblants (recordeu que les generals han estat, tradicionalment, les més participatives) Fins i tot s’hi veia gent despistada, d’aquells que, tradicionalment, són abstencionistes, però que aquell dia van voler participar de la mal anomenada festa de la democràcia.
Segurament recordareu que dissabte, tot trencant els preceptes de la jornada de reflexió, hi va haver concentracions de protesta als llocs més emblemàtics de les ciutats i pobles convocats via missatges de mòbil. Jo mateix vaig participar a la concentració que hi va haver a la plaça de l’Ajuntament d’Amposta.
Aquesta vegada sembla que el govern, tot i reaccionar tard, al final se’n van adonar que mentir com havien fet 11 anys abans, podia produir una altra reprimenda col·lectiva que els hi fes perdre encara molts més vots dels que perdran, amb tota seguretat, diumenge proper.
Des dels atemptats de Paris, Europa va extremar les mesures de seguretat davant un hipotètic atac jihadista. El govern espanyol no va considerar oportú elevar el nivell d’alerta que va continuar en 4, a un punt de l’alerta màxima. Ignoro les previsions del propi govern respecte a les ambaixades i si van ser convenient alertades de que també podien arribar a ser blancs dels terroristes.
Amb un món globalitzat, com es pot comprovar, el terrorisme també hi està i igual poden atacar interessos d’un país dintre de els fronteres del propi país com a les seus diplomàtiques que hi ha escampades per tot el món.
Tinc una mic que està de cap de comunicacions a l’ambaixada espanyola de la Índia. Per la seva situació geogràfica aquesta ambaixada bé podria ser atacada en qualsevol moment. Per cert, fins fa pocs dies tenien com ambaixador a Gustavo de Arístegui, recentment dimitit per, suposadament, cobrar comissions per assessorar empreses espanyoles que volien tenir negocis amb aquell país.
I és que sembla que el PP no n’aprendrà mai dels seus errors. Si bé el dia de la marmota terrorista no passa sovint (afortunadament!), si que es reitera en temes de corrupció.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)