dissabte, 21 de maig del 2016

L’ENHORABONA PACO TÚNEZ!! I GRÀCIES!!

Paco Túnez, am Pili la seva dona i uns amics en una foto recent.
Ahir per la tarda vaig rebre un missatge al mòbil. No era cap foto, ni cap vídeo, ni cap missatge d’aquests que has de compartir...
El remitent era un amic, un bon amic i company de treball: Paco Túnez. Amb el missatge volia compartir l’alegria que tenia. No era per a menys. Us el reproduiré textualment i en castellà, la llengua que ell acostuma a parlar:

-Hola Joan, como sabes hace muchos años (1989) que estoy en Cruz Roja y una de las labores es la asistencia en accidentes de carretera, tanto sanitaria como social. Por esta trayectoria, la Asociación Española de la Carretera me concedí la Medalla de Honor que me la entregaran a Madrid el día 9 de junio. Esta mañana me han llamado y me han felicitado el Presidente provincial, el autonómico y el nacional de Cruz Roja.

Ara fa dos anys el Canal Terres de l’Ebre, per votació popular, va concedir a Paco Túnez el títol d’Ebrenc de d’Any 2013 per la seva tasca humanitària.
Entre d’altres llocs, Paco ha estat voluntari fent tasques humanitàries quan va passar el terratrèmol d’Haití i el cicló de les Filipines.  Fins i tot va sortir al programa Comando Actualidad de Televisió Española quan estava de tècnic de potabilització d’aigua a les Filipines.
A finals de 2013 li vaig fer una entrevista per a la Ventana de la Agencia que vaig publicar a la Via Augusta l’1 de gener de 2014.


Una vegada més, Paco, la meva enhorabona y gràcies per la labor que fas i per ser amic meu. Una abraçada molt forta. 

Pode veure el programa de Comando Actualidad (a partir del minut 45 i 18 segons) 

Montejurra 76: crim sense càstig

XAVIER CASALS

L'amnistia de 1977 va impedir investigar la trama que va atemptar contra el carlisme d'esquerres


El 9 de maig de 1976, avui fa 40 anys, es va celebrar la primera concentració carlista de Montejurra (Navarra), després de la mort de Franco. En l’acte el sector majoritari d’assistents, que era socialista i s’alineava amb l’oposició democràtica, es va enfrontar a un altre de minoritari i ultradretà, amb elements armats i suports oficials que podrien incloure el llavors president del Govern Carlos Arias. L’episodi es va saldar amb uns 30 ferits i dos morts sense que mai s’aclarís, com exposem a continuació.

¿PER QUÈ ERA IMPORTANT MONTEJURRA?

Aquesta muntanya era lloc de cita del carlisme des del 1954, quan es va inaugurar un viacrucis en memòria dels requetès que van lluitar a la guerra civil, i anualment se celebrava una missa dalt del cim. Però amb el temps la romeria va adquirir un signe antifranquista, ja que el carlisme, un moviment que des del segle XIX es va associar a una dinastia contrarevolucionària i que es va sublevar contra la II República el 1936, va experimentar una mutació a finals dels anys seixanta. El seu origen va radicar en la pèssima relació existent entre la família real carlista i Franco, que es va trencar en plena guerra civil.
   El 1937, Xavier de Borbó-Parma, que llavors era el príncep regent carlista, va manifestar a Franco el seu rebuig a un sistema feixista, que li va valer la seva expulsió del país. El 1952 Don Xavier es va autoproclamar rei com a Xavier I i en la concentració de Montejurra del 1957 el seu primogènit Carles Hug es va proclamar príncep d’Astúries. Aquest últim va liderar un canvi profund del moviment des del 1968. Es va constituir un Partit Carlista, que va assumir un socialisme autogestionari. El 1972 Carles Hug va viatjar a Iugoslàvia, i el 1975, a la Xina i Cuba. En el si del moviment aquesta evolució va ser rebutjada per un col·lectiu ultradretà que va acabdillar el germà menor de Carles Hug, Sixte Enric. Les dues faccions van topar en la celebració de Montejurra del 1976.
Els incidents van començar abans de pujar a la muntanya, quan un seguidor de Carles Hug, Aniano Jiménez, va ser ferit pel tret d’un partidari de Sixte Enric; va morir dies més tard. Una dotació de la Guàrdia Civil es va interposar entre els dos sectors i els assistents del Partit Carlista van iniciar l’ascens al cim per celebrar la missa, als quals es va unir Carles Hug (l’entrada del qual al país estava prohibida). Però al cim hi havia Sixte Enric i un grup de seguidors. Hi va haver nous trets i va morir un altre carleshuguista, Ricardo García Pellejero.
   La jornada va acabar amb el sagnant balanç citat i va ser impossible desentranyar el que va passar. Quan el jutge d’Estella va dictar una ordre de recerca i captura contra Sixte Enric, el Govern Arias el va expulsar del país sense interrogar-lo. L’amnistia decretada pel Govern d’Adolfo Suárez el 1977 va exonerar els responsables dels actes. Els 11 volums del sumari 1874/76 es van extraviar i els dos morts no van ser reconeguts víctimes del terrorisme fins al 2003.
No obstant, aquell any el general José Antonio Sáenz de Santamaría va explicar que el que havia passat a Montejurra va respondre a una maniobra d’altes esferes: l’Operació Reconquista. Hi va estar implicat qui llavors era director de la Guàrdia Civil, Ángel Campano, i el seu fi era convertir Sixte Enric en únic líder del carlisme, i eliminar políticament Carles Hug i el seu partit. Campano va explicar a Sáenz que el Govern coneixia el pla i tenia suposades «benediccions» d’Arias, Manuel Fraga (ministre de Governació) i Juan Valverde (director d’Intel·ligència, el SECED).

¿COM INTERPRETAR L’EPISODI?

Cal pensar que altes instàncies del règim van voler acabar amb l’alternativa dinàstica que encarnava Carles Hug. Almenys aquest va ser el resultat, segons Fraga: «A Montejurra […] hi havia prou dinamita i va explotar aquell dia i, gràcies a Déu, [...] va quedar definitivament resolt el problema de la successió monàrquica a Espanya». De manera significativa, el Partit Carlista no va poder concórrer a les primeres eleccions del 1977 perquè no va ser legalitzat i el 1978 Carles Hug va renunciar a reclamar el Tron.
   Per la nostra part, hi afegim que potser hi va haver un objectiu ocult: assassinar Carles Hug. Aquell dia la boira impedia veure a més de 10 metres i el príncep carlista, al pujar a la muntanya, va veure que baixaven ferit García Pellejero amb «dos o tres trets al pit» i va pensar que els autors dels trets es van equivocar de blanc: en comptes d’atacar la seva comitiva, es van centrar en la del sacerdot que dirigia el viacrucis. Miguel Ángel García Pellejero va atribuir també la mort del seu germà a aquesta causa: «Crec que el van confondre. Amb la boina vermella i aquell dia de boira, prim i espigat com era Ritxar, van pensar que es tractava de Carles Hug», va dir. ¿Va ser així? Ho ignorem. L’única certesa és que els crims van quedar impunes i Montejurra-76 és encara un misteri de la Transició.

divendres, 20 de maig del 2016

ATIAR EL FOC

Apagar el foc amb gasolina... Posar llenya al foc... Entre totes les maneres amb els que es pot qualificar la prohibició de les estelades a la final de la Copa del Rei, he preferit la d’atiar el foc per ser un terme que s’usa molt poc des de que el foc de llenya va desaparèixer de les llars.

Com sabeu, aquesta setmana la delegada del govern a Madrid Concepción Dancausa (de família falangista) va prohibir l’exhibició de banderes estelades durant la final de la Copa del Rei entre el Barça i el Sevilla. Per a evitar l’entrada d’estelades a l’estadi Vicente Calderón, es registrarà un per un a tots els assistents...
Les reaccions (la majoria contràries a la mesura) no es van fer esperar. Ràpidament molts polítics, gent vinculada al futbol i ciutadans anònims van expressar la seva opinió personal.
Ahir per la tarda, al programa esportiu Què t’hi jugues? de Catalunya Ràdio, vaig escoltar una entrevista a Carles Vilarrubí, un dels vicepresidents del Barça. El director del programa li va explicar que la delegada havia dit que ni el Barça ni el Sevilla havien enviat representants a la reunió sobre seguretat que havia convocat ella mateixa. Carles Vilarrubí va respondre que no li constava que el Barça hagués deixat d’assistir a cap reunió d’aquest tipus a la què hagués estat convocat. Sense dir-ho, el directiu del Barça va donar a entendre que, aquest cop, no s’havia convocat als clubs.
Crec que també va ser en el decurs d’aquest programa que es va dir que en una de les primeres sentències del Tribunal Constitucional, es reconeixia el dret a la llibertat d’expressió per sobre d’algunes normes i mesures (de vegades arbitràries) que dicten algunes autoritats.
Algunes de les personalitats que van reaccionar només conèixer-se la notícia. El President de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont i l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau van dir que no assistirien al camp. En canvi el president del Barça Josep Maria Bartomeu va apuntar la possibilitat de no seure a la llotja i fer-ho com un aficionat més.
Un dels personatges que més acostuma a atiar el foc és el president de la Lliga Professional de Futbol Javier Tebas. Aquest personatge que es declara seguidor incondicional del Real Madrid, ha estat un dels que ha trobat bé la mesura. També estan a favor els líders nacionals del PP amb arguments que, sovint, freguen el ridícul.
En canvi, Xavier G. Albiol (el godallenc) president del PPC va trobar la mesura desencertada innecessària. Tot i que els diaris donen per sobreentès que l’opinió de G. Albiol és la del PPC, suposo que hi ha molts militants d’aquest partit que trobaran la mesura súper encertada.
Aquestes situacions creen un malestar enorme a una gran part de la ciutadania, fins i tot entre aquells que no tenen un sentiment obertament independentista, tal com se demostra amb l’article signat pel socialista Francesc Vallés i que publica avui el Periódico de Catalunya.
L’enginy de la ciutadania ha portat a crear memes i fer acudits sobre el tema. Així per exemple, l’altre dia me’n va arribar un on es suggeria enganxar-se una estela da enganxada al cul i fer un calb al Borbó. El polonès Joan Tardà, per la seva part també va suggerir una cosa semblant:
-Pintar-se al cul les quatre barres... Una ja la té feta...

També vaig escotar un altra idea imaginativa: Posar-se una samarreta que porti una estelada. Si té la fan treure té deixen despullat.

Finalment la Justícia ha fet el que havia de fer: justícia!! També és notícia perquè no sempre passa...

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 20-05-2016

Tortosa. Barri de Ferreries. 

A Tortosa com a Amposta... Les mateixes males pràctiques.