Apagar el foc amb gasolina... Posar llenya al foc... Entre totes les maneres amb els que es pot qualificar la prohibició de les estelades a la final de la Copa del Rei, he preferit la d’atiar el foc per ser un terme que s’usa molt poc des de que el foc de llenya va desaparèixer de les llars.
Com sabeu, aquesta setmana la delegada del govern a Madrid Concepción Dancausa (de família falangista) va prohibir l’exhibició de banderes estelades durant la final de la Copa del Rei entre el Barça i el Sevilla. Per a evitar l’entrada d’estelades a l’estadi Vicente Calderón, es registrarà un per un a tots els assistents...
Les reaccions (la majoria contràries a la mesura) no es van fer esperar. Ràpidament molts polítics, gent vinculada al futbol i ciutadans anònims van expressar la seva opinió personal.
Ahir per la tarda, al programa esportiu Què t’hi jugues? de Catalunya Ràdio, vaig escoltar una entrevista a Carles Vilarrubí, un dels vicepresidents del Barça. El director del programa li va explicar que la delegada havia dit que ni el Barça ni el Sevilla havien enviat representants a la reunió sobre seguretat que havia convocat ella mateixa. Carles Vilarrubí va respondre que no li constava que el Barça hagués deixat d’assistir a cap reunió d’aquest tipus a la què hagués estat convocat. Sense dir-ho, el directiu del Barça va donar a entendre que, aquest cop, no s’havia convocat als clubs.
Crec que també va ser en el decurs d’aquest programa que es va dir que en una de les primeres sentències del Tribunal Constitucional, es reconeixia el dret a la llibertat d’expressió per sobre d’algunes normes i mesures (de vegades arbitràries) que dicten algunes autoritats.
Algunes de les personalitats que van reaccionar només conèixer-se la notícia. El President de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont i l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau van dir que no assistirien al camp. En canvi el president del Barça Josep Maria Bartomeu va apuntar la possibilitat de no seure a la llotja i fer-ho com un aficionat més.
Un dels personatges que més acostuma a atiar el foc és el president de la Lliga Professional de Futbol Javier Tebas. Aquest personatge que es declara seguidor incondicional del Real Madrid, ha estat un dels que ha trobat bé la mesura. També estan a favor els líders nacionals del PP amb arguments que, sovint, freguen el ridícul.
En canvi, Xavier G. Albiol (el godallenc) president del PPC va trobar la mesura desencertada innecessària. Tot i que els diaris donen per sobreentès que l’opinió de G. Albiol és la del PPC, suposo que hi ha molts militants d’aquest partit que trobaran la mesura súper encertada.
Aquestes situacions creen un malestar enorme a una gran part de la ciutadania, fins i tot entre aquells que no tenen un sentiment obertament independentista, tal com se demostra amb l’article signat pel socialista Francesc Vallés i que publica avui el Periódico de Catalunya.
L’enginy de la ciutadania ha portat a crear memes i fer acudits sobre el tema. Així per exemple, l’altre dia me’n va arribar un on es suggeria enganxar-se una estela da enganxada al cul i fer un calb al Borbó. El polonès Joan Tardà, per la seva part també va suggerir una cosa semblant:
-Pintar-se al cul les quatre barres... Una ja la té feta...
També vaig escotar un altra idea imaginativa: Posar-se una samarreta que porti una estelada. Si té la fan treure té deixen despullat.
Finalment la Justícia ha fet el que havia de fer: justícia!! També és notícia perquè no sempre passa...
Com sabeu, aquesta setmana la delegada del govern a Madrid Concepción Dancausa (de família falangista) va prohibir l’exhibició de banderes estelades durant la final de la Copa del Rei entre el Barça i el Sevilla. Per a evitar l’entrada d’estelades a l’estadi Vicente Calderón, es registrarà un per un a tots els assistents...
Les reaccions (la majoria contràries a la mesura) no es van fer esperar. Ràpidament molts polítics, gent vinculada al futbol i ciutadans anònims van expressar la seva opinió personal.
Ahir per la tarda, al programa esportiu Què t’hi jugues? de Catalunya Ràdio, vaig escoltar una entrevista a Carles Vilarrubí, un dels vicepresidents del Barça. El director del programa li va explicar que la delegada havia dit que ni el Barça ni el Sevilla havien enviat representants a la reunió sobre seguretat que havia convocat ella mateixa. Carles Vilarrubí va respondre que no li constava que el Barça hagués deixat d’assistir a cap reunió d’aquest tipus a la què hagués estat convocat. Sense dir-ho, el directiu del Barça va donar a entendre que, aquest cop, no s’havia convocat als clubs.
Crec que també va ser en el decurs d’aquest programa que es va dir que en una de les primeres sentències del Tribunal Constitucional, es reconeixia el dret a la llibertat d’expressió per sobre d’algunes normes i mesures (de vegades arbitràries) que dicten algunes autoritats.
Algunes de les personalitats que van reaccionar només conèixer-se la notícia. El President de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont i l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau van dir que no assistirien al camp. En canvi el president del Barça Josep Maria Bartomeu va apuntar la possibilitat de no seure a la llotja i fer-ho com un aficionat més.
Un dels personatges que més acostuma a atiar el foc és el president de la Lliga Professional de Futbol Javier Tebas. Aquest personatge que es declara seguidor incondicional del Real Madrid, ha estat un dels que ha trobat bé la mesura. També estan a favor els líders nacionals del PP amb arguments que, sovint, freguen el ridícul.
En canvi, Xavier G. Albiol (el godallenc) president del PPC va trobar la mesura desencertada innecessària. Tot i que els diaris donen per sobreentès que l’opinió de G. Albiol és la del PPC, suposo que hi ha molts militants d’aquest partit que trobaran la mesura súper encertada.
Aquestes situacions creen un malestar enorme a una gran part de la ciutadania, fins i tot entre aquells que no tenen un sentiment obertament independentista, tal com se demostra amb l’article signat pel socialista Francesc Vallés i que publica avui el Periódico de Catalunya.
L’enginy de la ciutadania ha portat a crear memes i fer acudits sobre el tema. Així per exemple, l’altre dia me’n va arribar un on es suggeria enganxar-se una estela da enganxada al cul i fer un calb al Borbó. El polonès Joan Tardà, per la seva part també va suggerir una cosa semblant:
-Pintar-se al cul les quatre barres... Una ja la té feta...
També vaig escotar un altra idea imaginativa: Posar-se una samarreta que porti una estelada. Si té la fan treure té deixen despullat.
Finalment la Justícia ha fet el que havia de fer: justícia!! També és notícia perquè no sempre passa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada