SALVADOR SABRIÀ
Periodista
En el debat sobre apujar o no els impostos hi pesa més el símbol que els diners
Els impostos han tornat a col·locar-se sobre la taula del debat polític a Catalunya. I concretament l’IRPF i els possibles canvis que es poden introduir en aquest tribut en els futurs pressupostos de la Generalitat del 2016, si és que arriben a aprovar-se. Esquerra Republicana (ERC) i Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), la primera en auge i la segona en ple debat sobre la seva raó de ser, s’han embrancat en una batalla per marcar posicions davant els seus possibles votants utilitzant com a arma la capacitat normativa de la Generalitat per modificar l’impost de la renda.
En el debat sobre apujar o no els impostos hi pesa més el símbol que els diners
Van entrar junts al Govern amb Junts pel Sí, però des d’aleshores han tornat a presentar-se per separat davant les urnes. I ara es tracta de tornar a diferenciar-se. El color el posen els tributs, que s’han convertit en un símbol, encara que en realitat hi hagi pocs diners en joc. El compromís de tots dos era no incrementar la pressió fiscal, i per això, damunt el paper, CDC s’oposa a qualsevol pujada de l’IRPF al tram d’ingressos que sigui. ERC juga la carta del reequilibri fiscal, d’un repartiment més just de la càrrega impositiva de l’IRPF, amb propostes per variar tots els trams perquè tot segueixi igual, és a dir, sense augmentar els ingressos recaptats. Es tracta de marcar perfil i de facilitar els suports necessaris per aprovar uns pressupostos per als quals no té prou vots i només pot comptar amb els suports dels escons situats a l’esquerra de l’Executiu.
En realitat pot ser que s’estigui parlant d’uns 40 milions que deixaran de pagar uns i que cotitzaran de més uns altres. Un debat calent que deixa de banda altres mesures que ja inclou l’esborrany de la llei d’acompanyament, amb molt menys impacte mediàtic però amb costos elevats. Com per exemple la creació de l’Agència Catalana de Ciberseguretat, que costarà uns cinc milions més a l’any del que es dedica ara a aquesta activitat. O el canvi en la taxa que paguen els municipis per al dipòsit i la incineració de residus, amb la qual la Generalitat espera recaptar nou milions més a l’any i que els ajuntaments perdran de les seves arques. En aquests casos, hi ha més euros que res.
Oriol Junqueras demana realisme per aprovar els comptes i recorda que situar el tipus de l’impost sobre la renda en el nivell més baix per als menors ingressos pot arribar a costar més de 500 milions d’euros anuals, i la caixa no pot rebre aquests ensurts. És a dir, que, en realitat i en euros, es tracta més de demostrar que s’opta per collar més els qui declaren més ingressos (que no han de ser els més rics, ja que aquests tenen altres vies per escaquejar-se del fisc) i buscar més justícia redistributiva.
