dimecres, 1 de juny del 2016

Molt IRPF per no res

SALVADOR SABRIÀ
Periodista

En el debat sobre apujar o no els impostos hi pesa més el símbol que els diners


Els impostos han tornat a col·locar-se sobre la taula del debat polític a Catalunya. I concretament l’IRPF i els possibles canvis que es poden introduir en aquest tribut en els futurs pressupostos de la Generalitat del 2016, si és que arriben a aprovar-se. Esquerra Republicana (ERC) i Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), la primera en auge i la segona en ple debat sobre la seva raó de ser, s’han embrancat en una batalla per marcar posicions davant els seus possibles votants utilitzant com a arma la capacitat normativa de la Generalitat per modificar l’impost de la renda.

En el debat sobre apujar o no els impostos hi pesa més el símbol que els diners

Van entrar junts al Govern amb Junts pel Sí, però des d’aleshores han tornat a presentar-se per separat davant les urnes. I ara es tracta de tornar a diferenciar-se. El color el posen els tributs, que s’han convertit en un símbol, encara que en realitat hi hagi pocs diners en joc. El compromís de tots dos era no incrementar la pressió fiscal, i per això, damunt el paper, CDC s’oposa a qualsevol pujada de l’IRPF al tram d’ingressos que sigui. ERC juga la carta del reequilibri fiscal, d’un repartiment més just de la càrrega impositiva de l’IRPF, amb propostes per variar tots els trams perquè tot segueixi igual, és a dir, sense augmentar els ingressos recaptats. Es tracta de marcar perfil i de facilitar els suports necessaris per aprovar uns pressupostos per als quals no té prou vots i només pot comptar amb els suports dels escons situats a l’esquerra de l’Executiu.
En realitat pot ser que s’estigui parlant d’uns 40 milions que deixaran de pagar uns i que cotitzaran de més uns altres. Un debat calent que deixa de banda altres mesures que ja inclou l’esborrany de la llei d’acompanyament, amb molt menys impacte mediàtic però amb costos elevats. Com per exemple la creació de l’Agència Catalana de Ciberseguretat, que costarà uns cinc milions més a l’any del que es dedica ara a aquesta activitat. O el canvi en la taxa que paguen els municipis per al dipòsit i la incineració de residus, amb la qual la Generalitat espera recaptar nou milions més a l’any i que els ajuntaments perdran de les seves arques. En aquests casos, hi ha més euros que res.
Oriol Junqueras demana realisme per aprovar els comptes i recorda que situar el tipus de l’impost sobre la renda en el nivell més baix per als menors ingressos pot arribar a costar més de 500 milions d’euros anuals, i la caixa no pot rebre aquests ensurts. És a dir, que, en realitat i en euros, es tracta més de demostrar que s’opta per collar més els qui declaren més ingressos (que no han de ser els més rics, ja que aquests tenen altres vies per escaquejar-se del fisc) i buscar més justícia redistributiva.

dimarts, 31 de maig del 2016

LA VIA AUGUSTA: QUASI 44.000 ENTRADES AL MAIG

Gràfic de visualitzacions de pàgina de Blogger

Sabeu que és doblar les entrades només en un mes?
El passat abril vaig tenir 18.486 entrades que en aquell moment van ser un nou rècord, superant les que vaig tenir l’any passat també al mes de maig (mes electoral) amb 18.477. Per tant, no és que les hagi doblat, sinó que les he multiplicar per 2,30!
Semblava que seria difícil superar-lo, però aquest maig ha estat increïble.
El dia 27 vaig tenir 2.594, el 22, 2.520 i el 21, 2.318. No cal dir que han estat els dies que més visites he tingut dels quasi 9 anys que fa que tinc el blog.
Com sempre gràcies a tots els que em segui, sobre tots als que porteu més temps fent-ho.

Per cert, si cliqueu sobre la publicitat me donareu diners... Hi ha dies que només faig 1 cèntim de calaix  i així no podré ni convidar a la meva dona a un sopar. Va que no us costa res!!   

ELS ‘NÚMEROS’ DONEN LA RAÓ

Qui ens havia de dir als sociates com jo que vàrem donar suport als governs Tripartits què les CUP acabarien lloant els pressupostos que es feien en aquella època?
Per què? A veure, estem per la desconnexió o no? Estem per la feina o no? Els de les CUP ho tenen clar, els republicans sí, però no i els convergents al seu rotllo, es a dir, parlar molt per acabar fent els que els interessa. És la política amic!
Fa uns mesos el souffle de l’independentisme estava més crescut que mai. La desconnexió havia d’arribar a partir del 20-S, després de celebrar les eleccions de la nostra vida. Mas va apostar fort i va perdre una vegada més. Segurament pel seu orgull no ho admetrà mai, però des de que va recuperar la Generalitat, els resultats de CiU primer i de CDC més tard han anat de mal en pitjor.
Després d’aconseguir pactar amb ERC per a presentar-se en llistes conjuntes a les que també hi van sumar a gent que més que pes polític van aportar pes folklòric (tot s’hi valia a l’hora de mirar d’esgarrapar vots d’aquí i d’allà), Mas no s’hauria pensat mai que, finalment, hagués de donar un pas al costat... Qualsevol altre hauria donat un pas enrere de forma definitiva, però la vanitat de Mas és la seva qualitat més negativa. Un ha de ser conscient quan sobra i quan se’n ha d’anar, però no és el cas d’Arturo.
La pressió de les CUP, finalment va tenir el seu fruit i Arturo va haver d’apartar-se i posar el seu substitut Puigdemont per a salvar in extremis la formació del nou govern. Però aviat van sortir les primeres veus que posaven en dubte els 18 mesos que s’havien fixat per arribar a Ítaca. Per a viatjar cap a la independència es necessiten unes sé necessiten unes sàrries molts més grans i resistents que les que havien previst.
Per a les CUP aquestes sàrries (pressupostos) haurien de ser els de la desconnexió definitiva. Però per a ser així primer s’han d’aconseguir recursos suficients i no s’ha d’improvisar res. Mentre els ingressos pressupostats segueixin depenent de les transferències econòmiques de Madrid, difícilment Catalunya tindrà l’autonomia financera suficient per a afrontar el viatge. Tal com ens apropem als teòrics 18 mesos, els terminis es van ampliant, fins al punt de que ja no es parla de temps.
Érem molts els escèptics o pragmàtics que ens miràvem incrèduls la nova situació, mentre molts d’altres més que amb optimisme s’ho miraven amb complaença i fe cega amb el líder i convençuts que els guiava pel camí adequat.  
La vida avança irremediablement i mai s’atura. Ara ja són molts els que veuen esvair la seva il·lusió i se’n adonen que encara que sigui el camí correcte està ple d’entrebancs (sentències del TC) que faran retardar el viatge. Fins i tot gent de dintre del govern i que ja havien estat amb Mas, anuncien el cataclisme.
Em refereixo a l'ara Coneller de Cultura Santi Vila que havia estat resposable de Territori i Sostenibilitat en el govern anterior. Vila accepta que el full de ruta es va fer per amagar les retallades que estava aplicant el govern de Mas...
Quan un mal govern està al front d'un país, per a seguir endavant i tenir ocupats els seus ciutadans necessita reforçar i ampliar les campanyes de propaganda. La propaganda amaga la realitat i enganya al poble. Els convergents amb això sempre han estat uns mestres. Des de la Generalitat al més petits dels ajuntaments. Què demana el poble? Donem-li! No importa si ens demanen la lluna o dos dies més de bous, l'important és tenir-lo content.
Però la realitat (o sigui els números), són els que són i acaben donant la raó a qui la té, al mateix temps que posa al descobert les mentides d'aquells que volen mantenir-se al poder a qualsevol preu.              

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 31-05-2016

Amposta. Carrer Ruiz de Alda? (no me'n recordo) 

Cotxe obstruint el pas.