dimecres, 8 de juny del 2016

CINCTORRES (2)











El País Valencià segueix l'exemple alemany quant al sistema de retorn d'envasos

El Consell rep el suport de l'impulsor del sistema de dipòsit, devolució i tornada d'envasos a Alemanya per al projecte valencià que podria aplicar-se a partir del 2018


Aquest sistema s’ha desenvolupat durant més de 20 anys al país germànic, on comporta la recuperació del 99% dels envasos, que són reciclats en la seua pràctica totalitat.

RedactaVeu / València

La consellera d'Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, ha agraït el suport expressat pel director de l'organització no governamental alemanya Deutsche Umwelthilfe, Jürgen Resch, a la política del sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) que està preparant el Govern Valencià.

La consellera Cebrián, que s'ha reunit amb Resch al seu despatx de València, al costat del secretari autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Julià Álvaro, i el director general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Joan Piquer, ha valorat positivament l'experiència del director de Deutsche Umwelthilfe, impulsor a Alemanya (al costat del ministre de Medi Ambient, Jürgen Trittin) del SDDR, per a implementar el sistema que té com a objectiu reduir l'abandonament d'envasos al País Valencià.

Durant la reunió, Jürgen Resch ha detallat el funcionament d'aquest sistema que se segueix a Alemanya des de fa més de 20 anys, on s'arriba a recuperar el 99% dels envasos, que són reciclats en la seua pràctica totalitat.
Resch també ha destacat que aquest sistema aporta nombrosos avantatges mediambientals, econòmics i socials i ha explicat les possibilitats d'adaptació al País Valencià. Aquest sistema s'enquadra en la denominada economia circular, que consisteix a convertir els residus en recursos i crear nous jaciments d'ocupació.

Aplicació a partir del 2018

Elena Cebrián ha anunciat que s'està preparant la cobertura legislativa a través d'un procés de participació i consens i realitzant l'estudi econòmic que el sistema porta unit amb l'objectiu que la normativa estiga acabada en 2017 i que en 2018 puga començar a aplicar-se després d'un procés d'adaptació.

La consellera ha destacat que aquest sistema, en el marc de la nova política de gestió de residus del Consell, millorarà els estàndards que marca la normativa espanyola i europea en matèria de rebuig dels abocadors i de reciclatge.

Així mateix, Cebrián ha assenyalat que els valencians han de prendre consciència que en cada acte de consum es generen residus i que la nostra implicació com a ciutadans és important perquè el sistema funcione. Hem d’entendre el residu com a matèria primera, per la qual cosa s'incidirà en l'educació ambiental.

En aquest sentit, la titular d'Agricultura i Medi Ambient ha afirmat que aquest sistema va més enllà d'una política de residus, es tracta d'una política de protecció del territori per a evitar que una quantitat enorme de residus acaben en els rius, en els barrancs, en les platges i en els carrers del País Valencià.

El funcionament del sistema

Julià Álvaro ha explicat que el dipòsit del nou sistema serà per a envasos d'aigua, suc, cervesa i refrescs en formats de vidre, plàstic, llandes i bric i que serà un sistema complementari a l'actual de recollida d'envasos en contenidors.

També ha afegit que s'abonaran 10 cèntims de dipòsit en comprar el producte envasat i es recuperaran en retornar l'envàs i que el comerciant que realitze tasques de recollida, custòdia i lliurament dels envasos retornats percebrà 2 cèntims per cada unitat. Qui s'encarregue d'arreplegar-los dels comerços percebrà altres 2 cèntims per envàs. Així, aquest sistema posarà en circulació entre 30 i 35 milions d'euros per a recompensar al comerç valencià.

Álvaro ha remarcat que diàriament es consumeixen 7 milions d'envasos al País Valencià, dels quals 5 milions acaben en el contenidor de residus orgànics, enterrats en abocadors o abandonats en carrers, jardins, platges o cunetes.

ALGUNES CARES DE LA MANIFESTACIÓ (3)

La de les castanyetes. 

Rosa i Roser. 

Mario i la megafonera. 

Ramon. 

La locutora de 8TV. 

Ada i Xavier. 

Joan. 

Joan i Miquel. 

Ramon. 

Susanna, Narcís, Carles i Matilde. 

dimarts, 7 de juny del 2016

ELUCUBRACIONS DE DESPRÉS DE LA MANIFESTACIÓ DE BARCELONA

Abans de sortir de Barcelona, quan els darrers autocars vinguts de l’Ebre ja ens esperaven amb les portes obertes per tornar-nos a casa i la gent feia un gelat a la Valenciana, vaig poder parlar amb Manolo Tomàs, l’històric dirigent de la Plataforma en Defensa de l’Ebre.

-Quans diuen que hem sigut?

-Un periodista m’ha preguntat: Quants posem? 30.000, 40.000? Jo no sóc qui per a dir quans n’hem sigut; això és cosa vostra... –Me va respondre-.  

A l’hora de valorar el motiu del perquè la manifestació d’Amposta del passat 7 de febrer havia estat més participativa va dir:

-Hi ha sectors polítics que tenen temor a la força que té la Plataforma. No ho reconeixeran en públic, però no ens volen tan forts .No volen que desapareguem, però tampoc ens donaran el suport que necessitem.

Massa vegades s’ha volgut trencar el moviment posant-nos tota mena d’etiquetes. I en alguna d’elles s’ha aconseguit. Si fem memòria segur que recordarem aquella nit de festa al camp de futbol de l’Ampolla on es celebrava la derogació del Pla Hidrològic Nacional per part del govern de Zapatero. El que havia de ser una festa multitudinària va tenir una assistència minoritària. Només uns centenars de persones quan a les manifestacions havíem anat milers, molts de milers...
A un sector de la Plataforma se’ls va etiquetar com a pro socialistes i es van desvincular del moviment blau, fins al punt que no recordo haver vist més a aquells que semblava que eren els seus màxims exponents.
De vegades també es va dir que rebíem finançament per part d’empreses per a què els hi féssim el joc defensant els seus interessos, com per exemple de la hidroelèctrica de Xerta.
També es va dir que entre tots els partits que li han donat suport al llarg d’aquests anys, ha estat ERC el que ha obtingut més per part dels principals dirigents del moviment.  
Unes declaracions del propi Manolo Tomàs abans de la manifestació de Barcelona sembla que van encendre totes les alarmes:

"Un Estat català no és garantia de supervivència del Delta de l'Ebre".

Només per això ja hi va haver gent que el va voler identificar amb Podemos...
L’estiu passat Manolo Tomàs (i altres membres destacats de la PDE) van fer campanya per Junts pel Sí. Manolo es va fotografiar al costat del riu demanant el vot per aquesta candidatura. És el risc que es corre quan pertanyent a un moviment tan important vols expressar les teves pròpies idees.
Vist tot això, penso que el que cal és ser pragmàtic, defugir de qualsevol ideologia i centrar-se amb allò que és realment important: amb la defensa del riu, del delta i del territori.
Evidentment que un pot tenir la seva idea política i votar a qui cregui convenient en funció del seu programa i del grau d’implicació amb el moviment, però m’ensumo que a l’hora de la veritat, els partits en opcions de govern, miraran més pels interessos de les grans àrees metropolitanes (què és on hi ha el major número de vots) que els del nostre territori.  
Vull acabar donant recolzant les paraules de Manolo Tomàs, lligant-les amb el darrer punt. Qui promou el canal Segarra-Garrigues? Quin és el seu objectiu final?
Cap govern ha lluitat veritablement per un reequilibri territorial. La indústria que és el sector que més llocs de treball crea, sempre es concentra en torn de les grans concentracions humanes, què també són les que tenen una millor logística.
Per al desenvolupament de les Terres de l’Ebre, a part de l’aigua, necessitem de millor connexions tant per mar com per terra. Si no és així, els nostres polígons industrials o bé estaran mig buits o s’ompliran d’indústries locals ja existents.