Abans de sortir de Barcelona, quan els darrers autocars vinguts de l’Ebre ja ens esperaven amb les portes obertes per tornar-nos a casa i la gent feia un gelat a la Valenciana, vaig poder parlar amb Manolo Tomàs, l’històric dirigent de la Plataforma en Defensa de l’Ebre.
-Quans diuen que hem sigut?
-Un periodista m’ha preguntat: Quants posem? 30.000, 40.000? Jo no sóc qui per a dir quans n’hem sigut; això és cosa vostra... –Me va respondre-.
A l’hora de valorar el motiu del perquè la manifestació d’Amposta del passat 7 de febrer havia estat més participativa va dir:
-Hi ha sectors polítics que tenen temor a la força que té la Plataforma. No ho reconeixeran en públic, però no ens volen tan forts .No volen que desapareguem, però tampoc ens donaran el suport que necessitem.
Massa vegades s’ha volgut trencar el moviment posant-nos tota mena d’etiquetes. I en alguna d’elles s’ha aconseguit. Si fem memòria segur que recordarem aquella nit de festa al camp de futbol de l’Ampolla on es celebrava la derogació del Pla Hidrològic Nacional per part del govern de Zapatero. El que havia de ser una festa multitudinària va tenir una assistència minoritària. Només uns centenars de persones quan a les manifestacions havíem anat milers, molts de milers...
A un sector de la Plataforma se’ls va etiquetar com a pro socialistes i es van desvincular del moviment blau, fins al punt que no recordo haver vist més a aquells que semblava que eren els seus màxims exponents.
De vegades també es va dir que rebíem finançament per part d’empreses per a què els hi féssim el joc defensant els seus interessos, com per exemple de la hidroelèctrica de Xerta.
També es va dir que entre tots els partits que li han donat suport al llarg d’aquests anys, ha estat ERC el que ha obtingut més per part dels principals dirigents del moviment.
Unes declaracions del propi Manolo Tomàs abans de la manifestació de Barcelona sembla que van encendre totes les alarmes:
"Un Estat català no és garantia de supervivència del Delta de l'Ebre".
Només per això ja hi va haver gent que el va voler identificar amb Podemos...
L’estiu passat Manolo Tomàs (i altres membres destacats de la PDE) van fer campanya per Junts pel Sí. Manolo es va fotografiar al costat del riu demanant el vot per aquesta candidatura. És el risc que es corre quan pertanyent a un moviment tan important vols expressar les teves pròpies idees.
Vist tot això, penso que el que cal és ser pragmàtic, defugir de qualsevol ideologia i centrar-se amb allò que és realment important: amb la defensa del riu, del delta i del territori.
Evidentment que un pot tenir la seva idea política i votar a qui cregui convenient en funció del seu programa i del grau d’implicació amb el moviment, però m’ensumo que a l’hora de la veritat, els partits en opcions de govern, miraran més pels interessos de les grans àrees metropolitanes (què és on hi ha el major número de vots) que els del nostre territori.
Vull acabar donant recolzant les paraules de Manolo Tomàs, lligant-les amb el darrer punt. Qui promou el canal Segarra-Garrigues? Quin és el seu objectiu final?
Cap govern ha lluitat veritablement per un reequilibri territorial. La indústria que és el sector que més llocs de treball crea, sempre es concentra en torn de les grans concentracions humanes, què també són les que tenen una millor logística.
Per al desenvolupament de les Terres de l’Ebre, a part de l’aigua, necessitem de millor connexions tant per mar com per terra. Si no és així, els nostres polígons industrials o bé estaran mig buits o s’ompliran d’indústries locals ja existents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada