Tortosa com a símptoma

ALBERT SÁEZ

Director adjunt

Qualsevol centreeuropeu al·lucinaria amb l’episodi de la votació del monument franquista de Tortosa. M’imagino que el mateix respecte que reclama l’alcalde de Tortosa li mereixerà la discrepància. La suma de tacticismes acostuma a donar com a resultat un error estratègic. Sabem que entre els que es van mantenir fidels a la legalitat vigent a Espanya el 1936 es va produir una altra guerra civil dins de la guerra civil. Sabem també que els que es van sublevar contra aquesta legalitat i van guanyar en el camp de batalla van promoure un judici sumaríssim en què, sense gaires garanties processals, van condemnar a mort, a cadena perpètua, al desterrament o a la depuració tots aquells que els va semblar que podien haver participat en un acte revolucionari, fos violent o polític. Durant 40 anys les víctimes dels excessos en el bàndol republicà van passejar la seva victòria amb arrogància, sense reconèixer la més mínima autocrítica i humiliant a qui havien derrotat per la força. El franquisme va ser la versió espanyola del totalitarisme que va envair Europa, a Est i a Oest. Això, benvolgut alcalde, és difícilment reinterpretable com pretenen fer.

Por de nosaltres mateixos

La Transició va haver de passar per alt assumptes com aquest per evitar un altre aixecament. Però la intenció dels que van pactar aquella amnèsia no era altra que aconseguir que un dia, sense soroll i sense escàndol, algú desmuntés monuments com el de Tortosa. Costa d’entendre quin tipus de dinàmica local ho ha fet impossible. Perquè les lleis generals difícilment poden tenir excepcions raonables. Encara que Tortosa convoqués un referèndum per proclamar que es proposa «reinterpretar» la llei de la gravetat, les pomes a Tortosa continuarien caient a 9,8 metres per segon. Costa imaginar com es reinterpreta un monument feixista perquè deixi de ser-ho. El règim del 78 va omplir d’eufemismes el relat de la guerra civil. Van parlar de les dues Espanyes per evitar que eren les dues Europes, van posar el focus en les txeques per edulcorar el cop d’Estat. Ens van empènyer a tenir por de nosaltres mateixos. I van guanyar.

ALS COMPANYS SOCIALISTES

De vegades una frase, una sola i senzilla frase pot tirar per terra molts mesos de reflexió.

Susana Díaz, la tota poderosa lideressa del socialisme andalús va dir l’altre dia: Els vots dels andalusos no aniran per a pagar els privilegis de la Colau. Aquest comentaris, a part d’estar fora de lloc, només creen tensió entre nacionalitats o comunitats autònomes (anomeneu-les com vulgueu)

El primer que té ve al pensament quan escoltes alguna cos així, és: Què tindrà que veure la Colau amb la campanya electoral? I no només aquesta: Quins privilegis té la Colau que tan amoïnen a la Díaz? Cotxes oficials, dietes desorbitades, unes retribucions de vertigen?

Fins el que jo sé Ada Colau va renunciar a molts dels privilegis que havien mantingut els seus predecessors.  

Susana Díaz no està legitimada per a parlar de privilegis. Quan un polític parla, el primer que ha de fer és tenir les espatlles cobertes i vigilar que les seves paraules no sé li poden girar en contra. Andalusia és de lluny, la comunitat autònoma on més casos de corrupció han esquitxat els socialistes. De no haver segut així, els altres casos de corrupció, comparats amb els del PP, haurien estat pràcticament testimonials. Però la rellevància del cas dels ERO’s d’Andalusia ha tret els colors a tot el socialisme espanyol. Dos expresidents de la Junta imputats no és un fet intranscendent i si a sobre González fica la ma al foc per ells, ja té donen ganes de començar a córrer.

Andalusia, juntament amb Extremadura, ha estat la comunitat autònoma més beneficiada de l’Estat en quan a les jornades de l’agricultura. Allí els pagesos podien cobrar l’atur quasi tot l’any demostrant, senzillament, que havien cotitzat unes poques jornades al camp.  

Però quan algun polític ha emprar alguna expressió com la que són uns ganduls, ràpidament ha sortit la Díaz de torn i ha posat el crit al cel... A ells no se’ls pot criticar, en canvi, pel que sembla, ella si que pot dir el que vol amb total impunitat.

A part d’això, la Susana sé sent forta. Governar un territori tan important com Andalusia dóna molts galons. Tan forta sé sent que posa sovint a Sánchez contra les cordes i més d’un pensa que és qui remena les cireres dintre del PSOE.    

Vaig valorar molt positivament que el PSC prescindís de la Carme Chacón, una política vinguda a menys tal com ho demostren els darrers resultats obtinguts. Posar una vegada més una perdedora de cap de cartell era anar, directament, cap al precipici (una altra vegada) Tot i que ficar al seu lloc a algú que viu i treballa a Madrid, possiblement tampoc era la millor opció d’un partit que, en els darrers anys, sembla que està perdent els seus orígens catalans i ja sé sap que qui perd els orígens...

Estic llegint aquest darrers dies de campanya que els socialistes catalans prefereixen pactar amb Podemos. Però la lideressasembla còmoda governant amb Ciudadanos.

Qui s’imposarà en aquest duel? Tot indica que es farà el que es mani des d’Andalusia... Per tant, on està la independència del PSC?

I parlant d’independència, fa uns anys el PSC portava al seu programa la celebració d’un referèndum pactat amb l’Estat sobre el dret a decidir dels catalans. Què o qui els ha fet canviar d’opinió?

Tan difícil és acceptar un referèndum pactat amb l’Estat?

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 15-06-2016

Ordre d’horaris d’establiments, espectacles i activitats recreatives sotmesos a la Llei 11/2009

Activitats recreatives musicals

Els horaris generals d'obertura i tancament de les activitats recreatives musicals són els següents:

Bar musical: l'horari d'obertura és a partir de les 12.00 hores i l'horari màxim de tancament és fins a les 2.30 hores. Possibilitat de perllongar per un període de trenta minuts la nit del divendres a la matinada del dissabte, la nit del dissabte a la matinada del diumenge i la nit de la vigília dels festius a la matinada dels festius.

Té llicència de bar musical o de bar normal? 

Les nits de dissabte a diumenge a les 4:30 hi ha gent xerrant al carrer. 

L'ACCIDENT D'AQUEST MATÍ AL CARRER BOLÍVIA

Aquest mat a Amposta hi ha hagut un accident al carrer Bolívia, un carrer que ni de bon tros està dintre de la xarxa viària principal d’Amposta.

He vist l’accident abans de que arribés la policia local i ràpidament m'he fet la pel·lícula. El primer vehicle baixava confiat pel carrer Murillo, mentre que pel Bolívia ha sortir un segon vehicle sense fer el corresponent cediu el pas. Segurament que ni tan sols ha mirat... (qui havia de passar per allí a ¼ de 8 del matí? –ha hagut de pensar el seu conductor-) El xoc ha segut inevitable. Però amb tanta velocitat devia d’anar el segon vehicle que ha xocat contra un tercer que havia aparcat prop de la cantonada i li ha fer pujar una roda sobre la vorera.
Crec que afortunadament no hi ha hagut que lamentar accidentats més enllà de les conseqüents contusions. 
La policia local ha hagut de tallar  el carrer Bolívia a partir del Murillo. 
Us imagineu la cara que ha hagut de fer el propietari del tercer vehicle quan l'ha vist?