De vegades una frase, una sola i senzilla frase pot tirar per terra molts mesos de reflexió.
Susana Díaz, la tota poderosa lideressa del socialisme andalús va dir l’altre dia: Els vots dels andalusos no aniran per a pagar els privilegis de la Colau. Aquest comentaris, a part d’estar fora de lloc, només creen tensió entre nacionalitats o comunitats autònomes (anomeneu-les com vulgueu)
El primer que té ve al pensament quan escoltes alguna cos així, és: Què tindrà que veure la Colau amb la campanya electoral? I no només aquesta: Quins privilegis té la Colau que tan amoïnen a la Díaz? Cotxes oficials, dietes desorbitades, unes retribucions de vertigen?
Fins el que jo sé Ada Colau va renunciar a molts dels privilegis que havien mantingut els seus predecessors.
Susana Díaz no està legitimada per a parlar de privilegis. Quan un polític parla, el primer que ha de fer és tenir les espatlles cobertes i vigilar que les seves paraules no sé li poden girar en contra. Andalusia és de lluny, la comunitat autònoma on més casos de corrupció han esquitxat els socialistes. De no haver segut així, els altres casos de corrupció, comparats amb els del PP, haurien estat pràcticament testimonials. Però la rellevància del cas dels ERO’s d’Andalusia ha tret els colors a tot el socialisme espanyol. Dos expresidents de la Junta imputats no és un fet intranscendent i si a sobre González fica la ma al foc per ells, ja té donen ganes de començar a córrer.
Andalusia, juntament amb Extremadura, ha estat la comunitat autònoma més beneficiada de l’Estat en quan a les jornades de l’agricultura. Allí els pagesos podien cobrar l’atur quasi tot l’any demostrant, senzillament, que havien cotitzat unes poques jornades al camp.
Però quan algun polític ha emprar alguna expressió com la que són uns ganduls, ràpidament ha sortit la Díaz de torn i ha posat el crit al cel... A ells no se’ls pot criticar, en canvi, pel que sembla, ella si que pot dir el que vol amb total impunitat.
A part d’això, la Susana sé sent forta. Governar un territori tan important com Andalusia dóna molts galons. Tan forta sé sent que posa sovint a Sánchez contra les cordes i més d’un pensa que és qui remena les cireres dintre del PSOE.
Vaig valorar molt positivament que el PSC prescindís de la Carme Chacón, una política vinguda a menys tal com ho demostren els darrers resultats obtinguts. Posar una vegada més una perdedora de cap de cartell era anar, directament, cap al precipici (una altra vegada) Tot i que ficar al seu lloc a algú que viu i treballa a Madrid, possiblement tampoc era la millor opció d’un partit que, en els darrers anys, sembla que està perdent els seus orígens catalans i ja sé sap que qui perd els orígens...
Estic llegint aquest darrers dies de campanya que els socialistes catalans prefereixen pactar amb Podemos. Però la lideressasembla còmoda governant amb Ciudadanos.
Qui s’imposarà en aquest duel? Tot indica que es farà el que es mani des d’Andalusia... Per tant, on està la independència del PSC?
I parlant d’independència, fa uns anys el PSC portava al seu programa la celebració d’un referèndum pactat amb l’Estat sobre el dret a decidir dels catalans. Què o qui els ha fet canviar d’opinió?
Tan difícil és acceptar un referèndum pactat amb l’Estat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada