SANT SADURNI D'ANOIA (4)

Les cinc raons del 'no' de Sánchez a Rajoy

IOLANDA MÀRMOL 

El líder del PSOE intentarà sortir de l'eix 'ordre versus caos' i argumentarà que no es pot formar Govern a qualsevol preu

Pedro Sánchez necessita guanyar el debat argumental de la investidura si vol neutralitzar la campanya de ‘Prèssing PSOE’que intenta convertir-lo en el responsable que no hi hagi Govern i s'acosti l'horitzó de les terceres eleccions el dia de Nadal. Sap queMariano Rajoy mirarà de tancar-lo en un discurs en què l'acusarà de falta de responsabilitat d'Estat i de privilegiar els seus interessos per sobre dels dels ciutadans. El secretari general dels socialistes es veu, més que mai, en la necessitat d'exposar arguments de contundència per justificar el seu ‘no’ al candidat popular fins i tot en unes circumstàncies tan compromeses i, a més, en l'obligació de ser pedagògic en les seves explicacions. Sánchez es dirigeix a tres grups a qui necessita persuadir. En primer lloc, els electors que el van elegir el 26-J, a qui dirà que no ha malvenut el seu vot amb un suport a Rajoy. En segon lloc, als indecisos que o bé es van abstenir o bé van votar Pablo Iglesias però podrien tornar a votar socialista. Aquests dos grups són de vital importància davant una possible repetició de comicis al desembre. I finalment, es dirigirà en clau interna als dirigents del PSOE. Si Sánchez té una urgència és justament la de ratificar el seu lideratge al capdadant del seu partit per evitar eventuals maniobres d'altres líders socialistes que posen en dubte les decisions preses pel secretari general. Aquests seran els seus principals motius per justificar un ‘no’ que bloqueja les institucions.

CORRUPCIÓ

Els politòlegs consideren que és la millor arma de Sánchez contra el PP i que serà el seu principal argument en el discurs que desplegarà dimecres al matí, quan intervingui des de la tribuna d'oradors. El líder del PSOE desgranarà els casos de corrupció que afecten el PP, com la trama Gürtel, que després de set anys d'instrucció, arriba el 4 d'octubre a judici amb les declaracions dels imputats a l'Audiència Nacional. Sánchez, que sap que l'escàndol tornarà a centrar l'actualitat informativa en qüestió de setmanes, intentarà treure el màxim rendiment d'aquesta tornada als titulars de la corrupció popular per evidenciar la seva tesi: no es tracta de casos aïllats sinó d'un partit on els comportaments il·lícits han arrelat. Amb els comicis bascos i gallecs el 25-S i la possibilitat d'unes terceres generals, confia que sigui un tema potencial de desgast per al PP, malgrat la ‘immunitat’ que ha demostrat l'electorat del partit conservador en aquesta qüestió.

NO A QUALSEVOL PREU

Sánchez intentarà desmuntar l'eix dicotòmic ordre versus deslleialtat que busca imposar Rajoy en el seu discurs d'investidura. El cap dels socialistes necessita sortir d'aquesta disjuntiva per evitar ser enquadrat en el marc de la falta de responsabilitat d'Estat davant un context que exigeix magnanimitat. Subratllarà que, encara que és important desbloquejar la situació, no es pot formar Govern a qualsevol preu. Que les urgències no poden ser excusa per legitimar polítiques injustes. Necessita resignificar el concepte ‘ordre’ i presentar la seva posició com una decisió que implica valentia, capgirar la polarització que imposa el PP i reivindicar-se com el líder que no es deixa acovardir per la pressió dels poders fàctics. També li dirà que no pot exigir-li lleialtat quan va votar ‘no’ a la seva investidura, al març.

LES RETALLADES

És el gran argument tangible. Sánchez evidenciarà en la seva intervenció que les polítiques d'austeritat implementades pel PP només han contribuït a obrir més la bretxa entre rics i pobres, que les classes mitjanes han sigut depauperades i que necessiten amb urgència l'ajuda d'un Estat que ha estat més pendent de satisfer els criteris marcats per Brussel·les que de recolzar els seus ciutadans. Les retallades en sanitat, educació i la falta de dotació pressupostària de la llei de dependència estaran en el discurs. També algun gest a les dones, com a població que més pateix els atacs de la crisi, i a les víctimes de violència masclista.

GOVERNAR SENSE OPOSICIÓ

Sánchez explicarà que l'únic propòsit de Rajoy és utilitzar la situació de bloqueig, de cansament de la població i l'amenaça d'eleccions per Nadal com a xantatge perquè el PSOE s'abstingui i li permeti governar. Acusarà el líder del PP de coaccionar-lo quan addueixi que només li falten sis vots per poder arribar a la presidència. Repetirà que el que busca en realitat el candidat popular és poder seguir a la Moncloa sense que la resta de partits exerceixin la seva tasca d'oposició i que busca un xec en blanc per perpetuar polítiques neoliberals que han conduït el país al fracàs.

DESLEGITIMAR EL PACTE AMB C’S

És conscient que el PP i Ciutadans utilitzaran en contra seu el pacte que van rubricar diumenge i li recordaran que de les 150 mesures incloses, almenys un centenar estaven també en l'acord que van subscriure PSOE i C’s en la investidura fallida del socialista. Per sortir d'aquesta pinça, argumentarà que no només són importants les mesures pactades, sinó el compromís ètic i ideològic dels dirigents que es comprometen a aplicar-les. Sánchez intentarà demostrar que Rajoy no és creïble, que aquestes polítiques són paper mullat i li recordarà promeses incomplertes al llarg de les anteriors legislatures. També subratllarà la falta de diàleg que l'ha caracteritzat i la incapacitat que ha demostrat durant els últims cinc anys per arribar a consensos per posar en evidència la fragilitat del tarannà cooperatiu de què ara presumeix Rajoy.

VISITA A LA CAVA AGUSTÍ TORELLÓ I MATA (9)

 

 

UN SEAT 600 DE COLOR GRIS PLATEJAT

Han passat els anys i encara recordo que el primer cotxe que va tenir l'Italià (malnom fictici per a evitar identificar-lo) de color gris platejat i com que se'l va comprar de segona ma, tenia la matrícula d'una altra província.

En aquells anys que quasi ningú tenia cotxe, uns per edat i la majoria perquè l’economia familiar no ho permetia, el 600 de l'Italià era una mena d’icona entre els joves del poble.

Els fets que us explicaré es remunten a 40 anys enrere. Eren festes a la Sénia i al cinema Risol s’hi projectava la Trastienda, amb Maria José Cantudo, una mítica pel·lícula perquè era la primera vegada que s’hi podia veure un nu integral al cinema espanyol. Això, sí, reflectida a un mirall! Com que no és el final de la història que us explicaré, només us diré que finalment no vaig veure la pel·lícula; ni aquell dia ni mai.

Hi vàrem anar 3: Joaquín Chipre, l'Italià i jo mateix. Només arribar a la Sénia vàrem anar al camp de futbol de la Clotada per a veure el partit de futbol entre la Sénia i la Galera. Al partit no havia de tenir color perquè en tota lògica havia de guanyar l’equip local que per alguna cosa militava un parell de categories més. No ho recordo amb certesa però crec recordar que el partit va acabar amb un 4-1 favorable a l’ACD Cenia, que el seu nom oficial. A la mitja part hi va haver una ballada de sardanes que era l’exaltació del catalanisme més gran que té permetien fer les autoritats del país.

Després del partit vàrem anar a la discoteca que tenia el mateix accés que el cine: la Terminal Risol. Una vegada dintre del vestíbul, a la dreta i baixant unes escales s’accedia a la discoteca i per l’esquerra s’entrava a la sala de cine. Ja a l’interior, recordo que hi havia un gran cartell anunciava la pel·lícula.

Com que les entrades de la primera sessió s’havien esgotat, Chipre i jo decidirem esperar-nos a la segona sessió, sempre que l'Italià hi estigués d’acord, evidentment. Però l'Italià va dir que el dia següent treballava i que no, que teníem que marxar prompte cap a casa.

Però vet aquí que l'Italià  va començar a veure com un cosac; com no ho havia fet mai abans, fins agafar un bon pet. Llavors, tot i els nostres esforços no va voler marxar. Li vàrem prendre les claus amb la intenció de fer-lo entrar al cotxe (i en raons) i marxar cap a casa, però sé va emprenyar molt (quan un està borratxo pot posar-se molt violent) i ens va fer tornar-li les claus, tot i que ja havíem portat el 600 fins la mateixa entrada del local.

Davant d’aquella situació no vèiem l’hora de poder tornar a casa. Mentre, els espectadors de la segona sessió de la Trastienda van sortir i nosaltres encara estàvem allí sense veure un clar desenllaç a la rocambolesca situació que estàvem patint.

L’única solució que teníem Chipre i jo passava per Jaume de Sigales que festejava a la Sénia i que ens va dir que podia baixar a un de nosaltres després d’acomiadar-se de la seva núvia. Jaume tenia una moto, crec que una Bultaco.

I així va ser, quan va acabar el festeig, va passar per la Risol. L'Italià estava igual i de cap manera se’n volia anar cap a casa ni que nosaltres el portéssim. Com que dels altres dos l’únic que tenia cotxe era jo, Sigales me va baixar a mi per a que després pogués tornar a la Sénia a recollir Chipre. Vaig agafar la Siata de mon pare i sobre les 3 de la matinada cap a la Sénia...

Allí m’estava esperant Chipre i, evidentment a l'Italià que continuava si fa o no va amb el mateix estat.

Quan ens en anàvem cap a la Galera, l'Italià va pujar al seu cotxe i ens seguia. Això va fer que aturéssim el cotxe i esperéssim que ens avances per a poder anar darrere seu per si li passava alguna cosa. Però quan l'Italià veia que ens havíem aturat, ell també parava. Així un parell o tres de vegades... Finalment vàrem decidir anar-nos-en sense esperar-lo més.

Quan arribàrem a la Galera devien de ser més de les 4 de la matinada.  

Al dia següent ens vàrem assabentar que l'Italià amb el seu mític Seat 600 gris platejat i matrícula d'una altra província va sortir de la carretera a una corba molt tancada que hi havia només sortir de la Sénia. Afortunadament ell no va fer-se res, però el cotxe va quedar inutilitzat per sempre.