Han passat els anys i encara recordo que el primer cotxe que va tenir l'Italià (malnom fictici per a evitar identificar-lo) de color gris platejat i com que se'l va comprar de segona ma, tenia la matrícula d'una altra província.
En aquells anys que quasi ningú tenia cotxe, uns per edat i la majoria perquè l’economia familiar no ho permetia, el 600 de l'Italià era una mena d’icona entre els joves del poble.
Els fets que us explicaré es remunten a 40 anys enrere. Eren festes a la Sénia i al cinema Risol s’hi projectava la Trastienda, amb Maria José Cantudo, una mítica pel·lícula perquè era la primera vegada que s’hi podia veure un nu integral al cinema espanyol. Això, sí, reflectida a un mirall! Com que no és el final de la història que us explicaré, només us diré que finalment no vaig veure la pel·lícula; ni aquell dia ni mai.
Hi vàrem anar 3: Joaquín Chipre, l'Italià i jo mateix. Només arribar a la Sénia vàrem anar al camp de futbol de la Clotada per a veure el partit de futbol entre la Sénia i la Galera. Al partit no havia de tenir color perquè en tota lògica havia de guanyar l’equip local que per alguna cosa militava un parell de categories més. No ho recordo amb certesa però crec recordar que el partit va acabar amb un 4-1 favorable a l’ACD Cenia, que el seu nom oficial. A la mitja part hi va haver una ballada de sardanes que era l’exaltació del catalanisme més gran que té permetien fer les autoritats del país.
Després del partit vàrem anar a la discoteca que tenia el mateix accés que el cine: la Terminal Risol. Una vegada dintre del vestíbul, a la dreta i baixant unes escales s’accedia a la discoteca i per l’esquerra s’entrava a la sala de cine. Ja a l’interior, recordo que hi havia un gran cartell anunciava la pel·lícula.
Com que les entrades de la primera sessió s’havien esgotat, Chipre i jo decidirem esperar-nos a la segona sessió, sempre que l'Italià hi estigués d’acord, evidentment. Però l'Italià va dir que el dia següent treballava i que no, que teníem que marxar prompte cap a casa.
Però vet aquí que l'Italià va començar a veure com un cosac; com no ho havia fet mai abans, fins agafar un bon pet. Llavors, tot i els nostres esforços no va voler marxar. Li vàrem prendre les claus amb la intenció de fer-lo entrar al cotxe (i en raons) i marxar cap a casa, però sé va emprenyar molt (quan un està borratxo pot posar-se molt violent) i ens va fer tornar-li les claus, tot i que ja havíem portat el 600 fins la mateixa entrada del local.
Davant d’aquella situació no vèiem l’hora de poder tornar a casa. Mentre, els espectadors de la segona sessió de la Trastienda van sortir i nosaltres encara estàvem allí sense veure un clar desenllaç a la rocambolesca situació que estàvem patint.
L’única solució que teníem Chipre i jo passava per Jaume de Sigales que festejava a la Sénia i que ens va dir que podia baixar a un de nosaltres després d’acomiadar-se de la seva núvia. Jaume tenia una moto, crec que una Bultaco.
I així va ser, quan va acabar el festeig, va passar per la Risol. L'Italià estava igual i de cap manera se’n volia anar cap a casa ni que nosaltres el portéssim. Com que dels altres dos l’únic que tenia cotxe era jo, Sigales me va baixar a mi per a que després pogués tornar a la Sénia a recollir Chipre. Vaig agafar la Siata de mon pare i sobre les 3 de la matinada cap a la Sénia...
Allí m’estava esperant Chipre i, evidentment a l'Italià que continuava si fa o no va amb el mateix estat.
Quan ens en anàvem cap a la Galera, l'Italià va pujar al seu cotxe i ens seguia. Això va fer que aturéssim el cotxe i esperéssim que ens avances per a poder anar darrere seu per si li passava alguna cosa. Però quan l'Italià veia que ens havíem aturat, ell també parava. Així un parell o tres de vegades... Finalment vàrem decidir anar-nos-en sense esperar-lo més.
Quan arribàrem a la Galera devien de ser més de les 4 de la matinada.
Al dia següent ens vàrem assabentar que l'Italià amb el seu mític Seat 600 gris platejat i matrícula d'una altra província va sortir de la carretera a una corba molt tancada que hi havia només sortir de la Sénia. Afortunadament ell no va fer-se res, però el cotxe va quedar inutilitzat per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada