dissabte, 21 de gener del 2017
Els joves d'una primavera frustrada
Expert en economia i relacions internacionals. Especialista en intercanvis econòmics i empresarials entre Europa i el sud del Mediterrani així com de l'economia del Golf Pèrsic.
Desenes de milers d'àrabs decebuts i sense feina s'han radicalitzat i estan disposats a tot
Amb 40 milions de joves desocupats, 27 milions sense educació ni formació, el Pròxim Orient i el Magrib tenen la taxa d’atur juvenil més alta del món: un 27,2%. És un problema greu que augmentarà, perquè la meitat dels 380 milions d’habitants de la regió són menors de 25 anys i la població pot arribar als 700 milions el 2050.
La desocupació va ser un dels factors fonamentals dels moviments de protesta de l’anomenada primavera àrab, juntament amb la lluita contra la corrupció i un augment de la participació democràtica. Però gairebé sis anys després, el compliment d’aquestes expectatives es veu llunyà i el dur hivern ha provocat que desenes de milers de joves decebuts es radicalitzin, s’uneixin a organitzacions extremistes o intentin emigrar lluny de la guerra i la misèria. A causa del fracàs polític i econòmic, les seves vides s’han transformat en un infern, no hi ha futur, i només per viure estan disposats a tot, fins i tot a assumir el risc de morir.
CANALITZAR UNA ENERGIA ENORME
Per frenar aquesta tragèdia se’ls ha de proporcionar eines, un projecte, alternatives per encarrilar l’enorme energia de la joventut. No se’ls pot dir: «Seu i estigues callat», perquè se’ls està empenyent al bàndol equivocat. És necessari utilitzar aquesta força per reconstruir la regió, alliberar-la del sectarisme, la tirania i la injustícia.
Només el 49,2% de la població de la regió participa en el mercat laboral, en comparació amb el 63,5% a nivell mundial. Entre els graduats, la desocupació ha arribat a nivells insostenibles. Entre les dones arriba al 45%, i malgrat als èxits educatius estan excloses. Augmentar la seva participació afegiria un 47% al PIB la pròxima dècada. El món àrab ha de crear 60 milions de nous llocs de treball per al 2020 només per mantenir les taxes de desocupació constants. El desafiament més gran és crear ocupació al mateix ritme que el creixement de la població. La demografia pot ser un dividend o un desafiament, depenent de l’encert.
És necessari utilitzar la força dels joves per reconstruir la regió, alliberar-la del sectarisme, la tirania i la injustícia
Des del 2010 fins al 2015, la regió ha perdut 613.800 milions de dòlars en activitat econòmica, gairebé el 6% del PIB. Alguns països àrabs estan a un pas de la ruïna econòmica i financera per les guerres i la inestabilitat política. A més, els riscos geopolítics sorgeixen pel terrorisme i la insistència d’alguns governants a no deixar les seves cadires encara que això pugui costar centenars de milers de vides i milions de desplaçats.
L'OPORTUNITAT S'ESCAPA
L’oportunitat per a la regió s’està escapant. Es necessita una acció seriosa per crear economies inclusives i ocupació juvenil. Es requereix un enfocament dual en la creació de llocs de treball, incloent-hi l’autoocupació, i adaptar els coneixements al mercat laboral, alliberar el camí per al sector privat, més inversió pública en infraestructures, en sanitat i educació.
Malgrat tot aquest panorama, els joves de la regió necessiten tenir esperança i un desig d’estabilitat i prosperitat. Res és més poderós que l’esperança d’una vida millor.
divendres, 20 de gener del 2017
LES REVOLUCIONS SEMPRE HAN COMENÇAT PER BAIX
Aquest any 2017 se celebra el centenari de la revolució russa, segurament la més important que s’ha produït mai.
Les revolucions (en contraposició als cops d’estat), sempre han arrancat des de baix, del poble planer, tot i que sovint una part de l’exèrcit els hi ha donat suport. Per tant, difícilment han segut incruentes, o sigui, sense vessament de sang.
I quan es produeix una revolució? Quan el poble està tip del seu govern, ja sigui per acció o per omissió, es a dir, ja sigui per autoritari o perquè no soluciona els problemes dels seus subordinats.
No voldria que les meves paraules fossin interpretades com una proclama a favor de la revolució, però sóc del parer que el poble ja fa temps que aguanta situacions injustes: pèrdues de drets laborals i socials, precarietat laboral, pobresa (en el sentit ampli de la paraula), pujades de preus per culpa de l’especulació de les grans empreses, etc. Si heu reparat en el darrer motiu potser haureu intuït que vull parlar-vos de l’elevat cost que estem pagant aquests dies per la energia elèctrica.
Segons ens expliquen els mitjans, l’elevat preu (sobre un 30% més del preu que es pagava l’any passat per aquestes dates) és degut a la gran demanda existent. El preu de l’energia elèctrica el regula el mercat majoritari que, diàriament, subhasta la llum. Per molt poques nocions que tingueu d’economia, segurament heu sentit parlar de la llei de l’oferta i la demanda: quan hi ha més oferta que demanda, abaixen els preus, però quan la demanda és molt alta, el preus s’apugen. És el que ara està passant amb la llum. Els dies de més fred s’encenen més calefaccions i estufes, a part, al ser hivern, hi ha més hores de foscor i per tant s’han de tenir els llums encesos durant molt més temps.
I que diu el govern? Què el tema no va amb ells... Què no poden fer res... Visca el nostre govern i que visquin molts anys aquells que van votat el PP!
Com que un govern no pot fer-hi res? Que reverteixin les privatitzacions que van fer els governs anteriors o dit d’una altra manera, que les elèctriques tornin a ser propietat de l’Estat.
Aquests darrers dies TV3 ha emès un programa sobre la gestió de l’aigua. Durant dècades els ajuntaments van privatitzar-ne la gestió a empreses privades: Sorea, Agbar, etc. Al cap dels anys fins i tot es van crear grups empresarials, es a dir, tot i ser empreses diferents, formaven part del mateix grup, com per exemple les dues esmentades. Ara, cada com són més (trobo que la pèrdua de poder municipal de convergents i socialistes és pura coincidència) els ajuntaments que volen tornar a gestionar-ne l’ús.
 |
| Missatges convocant a l'apagada de dimecres. |
També he escoltat que per culpa de l’onada de fred que ha afectat Europa aquests darrers dies, a part de la llum també s’han apujat les verdures... Sense cap mena de dubte els motius són els mateixos o molt similars. Però sempre hi ha qui aprofita qualsevol ocasió per a especular i fer negoci. De vegades aquest punt no és tan dolent, ja que cal valorar la capacitat dels empresaris de fer bons negocis...
Però fixeu-vos. D’on arriba principalment la verdura durant l’hivern? De províncies com Almeria i Múrcia que tenen grans extensions d’hivernacles, sobre tot la província andalusa.
Per tant, la causa de l’encariment de la verdura cal buscar-la, penso, més en la especulació que no amb la disminució de la producció.
I mentre al poble sé li estan unflant allò que no sona... Tot i això, trobo que encara se’n unfla poc... Per a la revolució ens haurem d’esperar a que les coses empitjoren molt més.
Per què puja la llum?
VA PASSAR UN DIA COM AVUI...
Un 20 de gener
(Sant Sebastià) de fa més de quaranta anys... Quasi cinquanta, Joaquín d’Ulldecona,
més conegut con Generoso, havia anat a l’ermita de Vinaròs on, tradicionalment
s’ha servit una paella molt especial, ja que un dels seus ingredients era la
carn de corder...
La dona de
Joaquín veia com les hores anaven passant i ell no arribava a casa. Finalment
el va anar a buscar (quan mon pare trigava ma mare també ho feia) Ja havia arribat
a la carretera de Vinaròs quan de sobte
va veure un Dodge Dart que pujava per la carretera i, amb gestos, el va fer
parar.
-No hauràs vist si pujava el meu home? Anava amb
un fardellet
-Amb un fardellet? –Li va preguntar Badoch el taxista d’Ulldecona-.
-No, amb un fardellet no, amb un fart de vi...
-No, amb un fardellet no, amb un fart de vi...
Aquesta anècdota
ens la va explicar el pròpi Badoch.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)