LA VIA AUGUSTA

dijous, 26 de gener del 2017

Mas sospesa fer un pas endavant

Periodista

La tenacitat ha conduït l'expresident a la incapacitat d'admetre error

Dimecres passat vaig escriure que Artur Mas considerava tornar a ser candidat a la Generalitat perquè creia que sortiria reforçat d'una possible condemna judicial. I afegia que una de les seves qualitats (avui ho deixaria en 'trets') era una "tenacitat a prova de bomba".

Aquest dilluns, en una extensa entrevista amb Jordi Basté, va explicitar totes dues coses. Va dir que no podia excloure la seva candidatura perquè estem en un punt tan especial en què ningú pot decidir apartar-se voluntàriament. Tot i que, curiosament, acte seguit va defensar la coherència del president Puigdemont, que s'ha autoexclòs. Mas va afirmar també que el primer que passaria a Catalunya en les pròximes setmanes seria el seu judici polític -juntament amb el de les conselleres Ortega i Rigau- pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I que la condemna era gairebé segura, ja que la sentència estava "preredactada".

L'ERROR DE FER DE LA CUP FRONTISSA

Però la tenacitat de Mas l'ha conduït a la incapacitat d'admetre errors. Malgrat que fa un any es va retirar a canvi del compromís de la CUP de garantir l'estabilitat del Govern, i malgrat que durant aquest temps els assemblearis han incomplert repetidament el pacte, no extreu la inapel·lable conclusió que seguir amb el programa previst, quan els electors van deixar Junts pel Sí a sis escons de la majoria sol·licitada, va ser un greu error ja que va convertir la CUP en la frontissa exclusiva i indispensable. Al no saber adaptar el programa al dictamen de les urnes, JxSí va fer que -contra el que diu Jordi Turull- els 10 diputats de les CUP pesin gairebé el mateix que els 62 de JxSí i s'hagin convertit de facto en els àrbitres del Parlament. La CUP representa el vot del 8% de catalans que estan -legítimament- indignats, però són l'últim grup parlamentari.

UNES ESTRANYES CONCLUSIONS

I l'error és descomunal. El mateix Mas va admetre que si la CUP no votava els pressupostos del 2017 no seria només el seu "pas al costat" sinó els esforços de molts independentistes dels últims anys el que no hauran servit per a res. ¿Va ser assenyat posar tots els ous de "la nova centralitat del catalanisme" en mans d'un grup assembleari i anticapitalista que propugna a més que Catalunya surti de la UE? Va ser un disbarat, tot i que en això potser ara la CUP no està gaire lluny dels vaticinis de desintegració de la UE que formula Donald Trump.

I la tenacitat sense límits pot portar fins al desvari. Al ser preguntat per Basté sobre l'advertència de Josep Oliu que el Banc Sabadell, si era necessari, podria traslladar amb rapidesa la seva seu social fora de Catalunya, Mas va pretendre descafeïnar el missatge i va afegir que, en tot cas, les coses es farien molt bé i que les institucions financeres catalanes no havien de témer quedar fora de la UE. ¿Com ho sap? ¿Com ho pot garantir? ¿Amb els fidels i segurs vots de la CUP?

El problema no és ja si Anna Gabriel o David Fernàndez, sinó que les circumstàncies -no totes culpa seva- han portat que un polític preparat, que es definia 'business friendly', hagi arribat a unes conclusions tan estranyes.

dimecres, 25 de gener del 2017

PER UN GRAPAT D’EUROS (Catalans)

Catalunya tindrà pressupostos o no en tindrà?

Si no hi ha pressupostos haurà referèndum?

Anem cap a un avançament electoral?

Es tornarà a presentar Mas?

Aquestes deuen de ser les preguntes que més s’estan fent ara mateix la major part de la classe polític catalana.

La CUP estira i no s’arronsa, mentre que Junts pel Sí cedeixen però no el suficient com per acontentar als únics que, pel que sembla, li poden aprovar els pressupostos.

La situació és bastant similar a la de trobar-se a un carreró sense sortida o al nou concurs que s’està fent ara mateix a TV3 en substitució del Gran Dictat: Tot o res. I quan es juga a aquest joc, no cal ni dir-ho, és molt arriscat.

La darrera concessió que JxS ha fet als cupaires ha estat acceptar augmentar de la plantilla de professors per al curs vinent i gravar els vehicles que més contaminen.

Però els diputats de la CUP demanen apujar l’IRPF a les rendes més altes, les que superin els 60.000 euros bruts anuals, així com l’impost de successions i donacions que, evidentment , afectaria més a les famílies amb més patrimoni.

Suposo que tu, amic lector, com jo, la mesura no té sembla malament. Si han de pagar els que més tenen, endavant... Mentre no toquin les nostres butxaques... Llavors perquè els de JxS no volen. Suposo que algú ha calculat quan es podria recaptar de més i quins forats podrien tapar-se dels comptes de la Generalitat.

Bé, jo aquí matisaria una cosa. Suposo que els que no volen són els del PDEcat (com sabeu l’antiga Convergència. És evident que una part important de la classe benestant han votat tradicionalment CiU. A part és una classe molt influent amb qui volen mantenir una bona relació. Apujar-los els impostos suposaria trencar aquesta situació amb les conseqüències negatives que això podria comportar de cara el futur.

Què pensa sobre aquest tema ERC? Difícil saber quina és l’opinió generalitzada d’ERC, ja que no recordo que s’hagin pronunciat sobre aquest tema, segurament per no erosionar les relacions dels dos partits majoritaris que conformen JxS. Ara bé, si voleu que us doni la meva opinió, ERC estaria molt més prop de les posicions de la CUP que no de la dels seus socis de candidatura i govern.

Fa uns dies vaig llegir unes declaracions d’un dirigent del PDEcat (no recordo qui) que deia que la formació (quan encara era CDC) ja va sacrificar a Mas. Va sacrificar a Mas amb tot el dolor que els va causar la mesura i perquè, tal com deia al començament, quan es juga a tot o res, has d’estar disposat a perdre.

L’aprovació del pressupost està en mans de l’assemblea que les CUP faran dissabte. Ara només s’ha d’esperar que no acabi en un empat a 1.515 com ja va passar a finals de 2015.

Si els militants de la formació anticapitalista donen el vist i plau per aprovar els pressupostos, el més previsible és que vagi tot com està previst. Ara bé, si la resposta és no, s’haurà d’anar a l’avançament electoral que, a hores d’ara sembla que beneficiaria a ERC més que a cap altre partit.

La passada setmana va ser l’aniversari de Sergi Saladiè, diputat per les CUP per Tarragona, i quan el vaig felicitar ja li vaig dir: no cediu ni un mil·límetre. Es clar que no depèn només d’ell.