Periodista
La tenacitat ha conduït l'expresident a la incapacitat d'admetre error
Dimecres passat vaig escriure que Artur Mas considerava tornar a ser candidat a la Generalitat perquè creia que sortiria reforçat d'una possible condemna judicial. I afegia que una de les seves qualitats (avui ho deixaria en 'trets') era una "tenacitat a prova de bomba".
Aquest dilluns, en una extensa entrevista amb Jordi Basté, va explicitar totes dues coses. Va dir que no podia excloure la seva candidatura perquè estem en un punt tan especial en què ningú pot decidir apartar-se voluntàriament. Tot i que, curiosament, acte seguit va defensar la coherència del president Puigdemont, que s'ha autoexclòs. Mas va afirmar també que el primer que passaria a Catalunya en les pròximes setmanes seria el seu judici polític -juntament amb el de les conselleres Ortega i Rigau- pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I que la condemna era gairebé segura, ja que la sentència estava "preredactada".
L'ERROR DE FER DE LA CUP FRONTISSA
Però la tenacitat de Mas l'ha conduït a la incapacitat d'admetre errors. Malgrat que fa un any es va retirar a canvi del compromís de la CUP de garantir l'estabilitat del Govern, i malgrat que durant aquest temps els assemblearis han incomplert repetidament el pacte, no extreu la inapel·lable conclusió que seguir amb el programa previst, quan els electors van deixar Junts pel Sí a sis escons de la majoria sol·licitada, va ser un greu error ja que va convertir la CUP en la frontissa exclusiva i indispensable. Al no saber adaptar el programa al dictamen de les urnes, JxSí va fer que -contra el que diu Jordi Turull- els 10 diputats de les CUP pesin gairebé el mateix que els 62 de JxSí i s'hagin convertit de facto en els àrbitres del Parlament. La CUP representa el vot del 8% de catalans que estan -legítimament- indignats, però són l'últim grup parlamentari.
UNES ESTRANYES CONCLUSIONS
I l'error és descomunal. El mateix Mas va admetre que si la CUP no votava els pressupostos del 2017 no seria només el seu "pas al costat" sinó els esforços de molts independentistes dels últims anys el que no hauran servit per a res. ¿Va ser assenyat posar tots els ous de "la nova centralitat del catalanisme" en mans d'un grup assembleari i anticapitalista que propugna a més que Catalunya surti de la UE? Va ser un disbarat, tot i que en això potser ara la CUP no està gaire lluny dels vaticinis de desintegració de la UE que formula Donald Trump.
I la tenacitat sense límits pot portar fins al desvari. Al ser preguntat per Basté sobre l'advertència de Josep Oliu que el Banc Sabadell, si era necessari, podria traslladar amb rapidesa la seva seu social fora de Catalunya, Mas va pretendre descafeïnar el missatge i va afegir que, en tot cas, les coses es farien molt bé i que les institucions financeres catalanes no havien de témer quedar fora de la UE. ¿Com ho sap? ¿Com ho pot garantir? ¿Amb els fidels i segurs vots de la CUP?
El problema no és ja si Anna Gabriel o David Fernàndez, sinó que les circumstàncies -no totes culpa seva- han portat que un polític preparat, que es definia 'business friendly', hagi arribat a unes conclusions tan estranyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada