dijous, 21 de setembre del 2017

«Deixeu tranquils els alcaldes»

JOAN TAPIA

Catalunya està partida. Ho sabíem. Fa unes setmanes, el poc sospitós (d’espanyolisme) CEO, el CIS de la Generalitat, va informar que el 41% dels catalans volien la independència però que el 49% hi eren contraris. El resultat seria el mateix encara que fos a la inversa: partits.
La setmana passada el Parlament va aprovar amb 72 vots sobre 135 –sense la majoria qualificada de 90 diputats, els dos terços que requereix l’Estatut– les lleis de ruptura amb Espanya. 72 per la ruptura, 63 per altres coses: dividits.
I ara la batalla campal s’encrespa cada dia i arriba als alcaldes. Puigdemont pot sublevar-se. Ja s’ho farà. Una altra cosa és que vulgui que l’acompanyin els alcaldes posant locals i arriscant-se. Per això l’alcaldessa de l’Hospitalet, la segona ciutat catalana, Núria Marín, va deixar anar al president: «Deixeu tranquils els alcaldes». No es va passar, perquè els del PSC estaven aguantant pressions després que el president demanés «a la gent» que «interpel·lés» els alcaldes. El de Terrassa, Jordi Ballart, a l’esquerra d’Iceta, denuncia a Facebook que les interpel·lacions van ser: «Venut, covard, traïdor, cagat, sociata de merda, que me’n vagi de Terrassa, que no em tornaré a despertar, tros de merda i maricon fastigós».
Sona més a insult que a somriure. Partits, però també crispats. I es veu que el poder l’ha pres amb els alcaldes. El fiscal general imputa a 712 d'ells –molts de pobles petits– el delicte de no negar locals per a la votació. ¡Ah, i amenaça de fer-los acompanyar al jutjat pels Mossos! M’ha recordat allò d'Unamuno de «Vencereu, però no convencereu». Però siguem justos. Rajoy governa perquè va tenir més vots que altres, no per haver-se sublevat a l’Àfrica.
Colau i el cas de Barcelona

Però la crispació no acabarà aquí. Els alcaldes de Junts pel Sí –em diuen que alguns ni han firmat res– es manifestaran dissabte però aniran al jutjat a explicar-se. Els de la CUP esperaran a ser detinguts pels Mossos. Ara no no n’hi ha prou de pressionar els alcaldes. El fiscal Maza i la CUP hi volen barrejar també els Mossos d’Esquadra.
Tot ens porta a un país verdaerament modèlic i de concòrdia, a l’Holanda del sud, amb ciutadans i alcaldes dividits i expectants davant el major Trapero. ¡Quin disbarat!
Però Ada Colau és ella. Acatarà l’ordre, certament,perquè no cedirà locals, però ajudarà a la rebel·lió fumant la pipa de la pau. L’Ada no cedeix locals i Puigdemont la beneeix a canvi que vagi a votar. Encara que no en un referèndum sinó en una mobilització. Tenint en compte el que hem vist, tampoc ens hem de posar exquisits.
L’independentisme no podrà fer un referèndum amb garanties, però sí que pretén repetir el 9-N del 2014 i provocar un aldarull descomunal a risc de fer saltar enlaire les costures democràtiques del 78 –que tant van costar a tants– i de consolidar la nostra marca a Europa com a (catalans i espanyols) pobles assenyats, treballadors i honestos. Que ho som. Almenys, més que la classe política del 3% i de la Gürtel.
De victòria en victòria fins al desastre final. No és equidistància, és… una altra cosa.

dimecres, 20 de setembre del 2017

ACTE DE SUPORT A L'ALCALDE D'AMPOSTA ADAM TOMÀS, AL GOVERN I LA RESTA D'INSTITUCIONS DE CATALUNYA
































DIFAMACIONS I FALSES NOTÍCIES CORREN PER INTERNET

Ahir llegia al Periódico que el grup musical Itaca Band s’ha vist obligat a deixar d’actuar per una presumpta agressió masclista que mai s’ha arribat a provar i de la que tan sols existeix denúncia. Sembla ser que un membre del grup va voler fer una broma i va entrar al lavabo de dones. Una vegada allí hi va haver algun insult i fins i tot alguna empenta.
Les xarxes socials d’Internet i també la telefonia mòbil, son unes eines molt poderoses a l’hora de divulgar tot tipus de notícies: fiables i contrastades i falses.  
El dia anterior m’havia arribat un missatge sobre que el líder del PSOE Pedro Sánchez era net del sanguinari general franquista Antonio Castejón Espinosa. La meva resposta va ser contundent: Suposo que abans d’enviar-m’ho t’has documentat. Qui m’ho va enviar, ja no va dir ni piu. Vaig buscar per Internet i immediatament vaig trobar ressenyes sobre el suposat iaio del líder socialista. Això sí, a pàgines de dubtosa fiabilitat. Alguna d’aquestes falses acusacions tenien el seu origen l’any 2015, poc després d’haver estat elegit secretari general del seu partit. Vaig seguir buscant i en vaig trobar d’altres que parlaven del tema i desmentien categòricament que el iaio de Pedro Sánchez fos la mateixa persona que el general colpista.  
Arribar a aquesta conclusió no precisa de cap estudi, simplement usar una mica de lògica. El líder socialista es diu Pedro Sánchez Pérez-Castejón. Per tan, s’ha mare porta el cognom Pérez i, en tot cas, seria Castejón de segon cognom. Aquesta forma composta de cognom sé sol fer per a no perdre un determinat cognom que representa una família. A Santa Bàrbara hi va haver un secretari d’ajuntament que es deia Carlos Ruiz-Ayucar y de Merlo i me va explicar que el seu pare i els germans d’aquest van voler adoptar aquesta composició per no perdre el cognom Ayucar i que, a partir de llavors va quedar com un sol cognom.
Tornant a la mare de Pedro Sánchez, si el seu pare es deia Pérez de cognom, mai pot tractar-se del general Antonio Castejón.
Difamar o difondre notícies falses és molt habitual a l’era d’Internet. Segurament els exemples més coneguts són els l’exministra socialista Leire Pajín i l’actual vicepresidenta del Govern Soraya Sáenz de Santamaria. Però hi ha d’altres casos, com per exemple el de l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau de qui se deia que no tenia estudis universitaris.
Tot i que de vegades s’insisteix sobre la necessitat de verificar les notícies o les ressenyes antes de compartir-les ajudant així a difondre-les, el cer és que hi ha molta gent que no ho fa.
Persones suposadament desaparegudes (sobre tot adolescents) són compartides habitualment per les xarxes. També sé solen compartir frases atribuïdes a personatges històrics molt coneguts al costat d’una foto per a donar-li més credibilitat.
L’altre dia un amic va compartir una cita de Abraham Lincoln que deia així: No creas todo lo que leas en Internet sólo porque hay una foto con una cita al lado. Evidentment, al costat de la cita apareixia la cara del carismàtic president republicà dels Estat Units.       

FOOD TRUCKS AMPOSTA (fotos 4)