Ahir llegia al Periódico que el grup musical Itaca Band s’ha vist obligat a deixar d’actuar per una presumpta agressió masclista que mai s’ha arribat a provar i de la que tan sols existeix denúncia. Sembla ser que un membre del grup va voler fer una broma i va entrar al lavabo de dones. Una vegada allí hi va haver algun insult i fins i tot alguna empenta.
Les xarxes socials d’Internet i també la telefonia mòbil, son unes eines molt poderoses a l’hora de divulgar tot tipus de notícies: fiables i contrastades i falses.
El dia anterior m’havia arribat un missatge sobre que el líder del PSOE Pedro Sánchez era net del sanguinari general franquista Antonio Castejón Espinosa. La meva resposta va ser contundent: Suposo que abans d’enviar-m’ho t’has documentat. Qui m’ho va enviar, ja no va dir ni piu. Vaig buscar per Internet i immediatament vaig trobar ressenyes sobre el suposat iaio del líder socialista. Això sí, a pàgines de dubtosa fiabilitat. Alguna d’aquestes falses acusacions tenien el seu origen l’any 2015, poc després d’haver estat elegit secretari general del seu partit. Vaig seguir buscant i en vaig trobar d’altres que parlaven del tema i desmentien categòricament que el iaio de Pedro Sánchez fos la mateixa persona que el general colpista.
Arribar a aquesta conclusió no precisa de cap estudi, simplement usar una mica de lògica. El líder socialista es diu Pedro Sánchez Pérez-Castejón. Per tan, s’ha mare porta el cognom Pérez i, en tot cas, seria Castejón de segon cognom. Aquesta forma composta de cognom sé sol fer per a no perdre un determinat cognom que representa una família. A Santa Bàrbara hi va haver un secretari d’ajuntament que es deia Carlos Ruiz-Ayucar y de Merlo i me va explicar que el seu pare i els germans d’aquest van voler adoptar aquesta composició per no perdre el cognom Ayucar i que, a partir de llavors va quedar com un sol cognom.
Tornant a la mare de Pedro Sánchez, si el seu pare es deia Pérez de cognom, mai pot tractar-se del general Antonio Castejón.
Difamar o difondre notícies falses és molt habitual a l’era d’Internet. Segurament els exemples més coneguts són els l’exministra socialista Leire Pajín i l’actual vicepresidenta del Govern Soraya Sáenz de Santamaria. Però hi ha d’altres casos, com per exemple el de l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau de qui se deia que no tenia estudis universitaris.
Tot i que de vegades s’insisteix sobre la necessitat de verificar les notícies o les ressenyes antes de compartir-les ajudant així a difondre-les, el cer és que hi ha molta gent que no ho fa.
Persones suposadament desaparegudes (sobre tot adolescents) són compartides habitualment per les xarxes. També sé solen compartir frases atribuïdes a personatges històrics molt coneguts al costat d’una foto per a donar-li més credibilitat.
L’altre dia un amic va compartir una cita de Abraham Lincoln que deia així: No creas todo lo que leas en Internet sólo porque hay una foto con una cita al lado. Evidentment, al costat de la cita apareixia la cara del carismàtic president republicà dels Estat Units.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada