Avui una foto de fa aproximadament 1 any.
Segur que coneixeu aquest lloc del Delta.
Com no, és la badia dels Alfacs tocant al Trabucador.
divendres, 10 de novembre del 2017
LA FOTO DEL DIA 10-11-2017
Avui una foto de fa aproximadament 1 any.
Segur que coneixeu aquest lloc del Delta.
Com no, és la badia dels Alfacs tocant al Trabucador.
'E la nave va'
ANTÓN LOSADA
Espanya i Catalunya recorden cada vegada més l'Europa de 1914 que representava el vaixell d''E la nave va', la fascinant pel·lícula de Federico Fellini; ple de personatges buits i grandiloqüents
La pregunta és ben senzilla. ¿Quin mal s’hauria fet a l’Estat de dret i les causes penals seguides a l’Audiència Nacional (AN) contra els Jordis o el Govern destituït si, en comptes d’un recurs extrem com la presó preventiva, s’hagués optat per mesures cautelars més contingudes o atorgar uns dies perquè els investigats es poguessin defensar millor? La resposta la va donar el Tribunal Suprem (TS) acordant concedir una setmana als membres de la Mesa i enviant-los a casa amb vigilància policial: cap.
L’imperi de la llei es pot defensar de moltes maneres, no només aquella que prediquen el Govern, el PP i la Fiscalia General de l’Estat. El mateix val per al dret penal. ¿En el principi d’intervenció mínima que el regeix és possible invocar una cascada de delictes a veure si algun acaba adaptant-se als acusats? La resposta la torna a donar el Suprem amb la interlocutòria en què admet la querella de la fiscalia, recordant-li que no ha inclòs l’únic tipus que sí que encaixa: la conspiració. És la diferència entre una AN hiperventilada, convençuda que la seva missió és castigar el culpable i un TS prudent, ferm en la convicció que la seva tasca consisteix a protegir l’innocent.
Resulta cínic fer servir els tribunals per fer política i després invocar la separació de poders. Han sigut el Govern i la fiscalia els que han polititzat la justícia al pretendre utilitzar el dret penal, el territori dels fets i les proves, per gestionar la política, el territori del conflicte i el compromís. Els jutges de l’AN també són responsables a l’haver abraçat l’encàrrec il·luminats, novament, per la il·lusió de la seva omnipotència. La veritable víctima d’aquesta politització està en una societat que assisteix, dividida i sorpresa, a l’espectacle de decisions judicials tan extremes com oposades invocant la mateixa llei, o escolta responsables polítics predient la presó per als seus competidors.
Està escrit que la justícia ha de ser cega, però no que hagi de ser bruta. Els jutges també responen per les conseqüències de les seves decisions, la llei no els fa irresponsables. Avui estem pitjor que ahir. Cada dia ens acostem més a la paradoxa surrealista d’aplicar el 155 per convocar unes autonòmiques, però acabar celebrant un plebiscit sobre la independència, la democràcia, les llibertats civils i l’amnistia; tot junt. El 21-D, que semblava una porta de sortida, s’està convertint en un altre carreró cec, transitat per uns actors polítics que tan sols saben oferir unes altres eleccions en què els votants no podran optar entre solucions alternatives, únicament escollir un bàndol.
Espanya i Catalunya recorden cada vegada més l’Europa del 1914 que representava el vaixell d’E la nave va, la fascinant pel·lícula de Federico Fellini; ple de personatges buits i grandiloqüents, guiats per una llista interminable de greuges a venjar, mentre naveguen cap a un naufragi tan teatral com desgraciat que, aquesta vegada, per descomptat, serà transmès en directe per la televisió.
Espanya i Catalunya recorden cada vegada més l'Europa de 1914 que representava el vaixell d''E la nave va', la fascinant pel·lícula de Federico Fellini; ple de personatges buits i grandiloqüents
La pregunta és ben senzilla. ¿Quin mal s’hauria fet a l’Estat de dret i les causes penals seguides a l’Audiència Nacional (AN) contra els Jordis o el Govern destituït si, en comptes d’un recurs extrem com la presó preventiva, s’hagués optat per mesures cautelars més contingudes o atorgar uns dies perquè els investigats es poguessin defensar millor? La resposta la va donar el Tribunal Suprem (TS) acordant concedir una setmana als membres de la Mesa i enviant-los a casa amb vigilància policial: cap.
L’imperi de la llei es pot defensar de moltes maneres, no només aquella que prediquen el Govern, el PP i la Fiscalia General de l’Estat. El mateix val per al dret penal. ¿En el principi d’intervenció mínima que el regeix és possible invocar una cascada de delictes a veure si algun acaba adaptant-se als acusats? La resposta la torna a donar el Suprem amb la interlocutòria en què admet la querella de la fiscalia, recordant-li que no ha inclòs l’únic tipus que sí que encaixa: la conspiració. És la diferència entre una AN hiperventilada, convençuda que la seva missió és castigar el culpable i un TS prudent, ferm en la convicció que la seva tasca consisteix a protegir l’innocent.
Resulta cínic fer servir els tribunals per fer política i després invocar la separació de poders. Han sigut el Govern i la fiscalia els que han polititzat la justícia al pretendre utilitzar el dret penal, el territori dels fets i les proves, per gestionar la política, el territori del conflicte i el compromís. Els jutges de l’AN també són responsables a l’haver abraçat l’encàrrec il·luminats, novament, per la il·lusió de la seva omnipotència. La veritable víctima d’aquesta politització està en una societat que assisteix, dividida i sorpresa, a l’espectacle de decisions judicials tan extremes com oposades invocant la mateixa llei, o escolta responsables polítics predient la presó per als seus competidors.
Està escrit que la justícia ha de ser cega, però no que hagi de ser bruta. Els jutges també responen per les conseqüències de les seves decisions, la llei no els fa irresponsables. Avui estem pitjor que ahir. Cada dia ens acostem més a la paradoxa surrealista d’aplicar el 155 per convocar unes autonòmiques, però acabar celebrant un plebiscit sobre la independència, la democràcia, les llibertats civils i l’amnistia; tot junt. El 21-D, que semblava una porta de sortida, s’està convertint en un altre carreró cec, transitat per uns actors polítics que tan sols saben oferir unes altres eleccions en què els votants no podran optar entre solucions alternatives, únicament escollir un bàndol.
Espanya i Catalunya recorden cada vegada més l’Europa del 1914 que representava el vaixell d’E la nave va, la fascinant pel·lícula de Federico Fellini; ple de personatges buits i grandiloqüents, guiats per una llista interminable de greuges a venjar, mentre naveguen cap a un naufragi tan teatral com desgraciat que, aquesta vegada, per descomptat, serà transmès en directe per la televisió.
dijous, 9 de novembre del 2017
ENS HAUREM D’ANAR ACOSTUMANT
 |
| Un dels cartells que sé va vaure durant la vaga d'ahir (Whatsapp) |
Aquest matí quan estava a punt d’entrar a la
llibreria on compro el diari m’he trobat amb un mosso d’esquadra que, segons m’ha
dit, anava a fer un cafè. Com avui és dijous i per tant, la plataforma Prou!
AP-7 gratuïta, ja! té previst tallar la N-340 als punts habituals, m’ha
preguntat:
-Aniràs
aquesta tarda a tallar la carretera?
-No.
Aquesta tarda no puc –li he contestat-. Ja la van tallar ahir moltes més hores de
les que ho fem nosaltres (com a màxim l’hem tallat durant 40 minuts)
-I no
passa res...! –M’ha respost el mosso d’esquadra-.
Després m’ha estat explicant algunes anècdotes
sobre el dia d’ahir, però tampoc cal que entrem més en detalls.
Després de les dues vagues de país que s’han
dut a terme en una mica més d’un mes, queden clares dues coses: que de vagues
ni ha de dos tipus (laborals i polítiques) i que ens haurem d’anar acostumant a
aquestes últimes.
La vaga d’ahir va estar convocada per la
Intersindical Confederació Sindical Catalana (I-CSC), un sindicat
independentista d’escassa implantació territorial. Jo diria que té molt poc a perdre i és incert el que
pugui arribar a guanyar.
Com sabeu els grans sindicats, el que tenen
més implantació (CC.OO, UGT i USOC), així com les patronals PIMEC i CECOT no
van secundar la vaga. Potser per alguns aquest detall no els hi digui res, però
jo m’hi reafirmo: va ser una vaga
política!
En la meva llarga vida sindical (me vaig
afiliar a CC.OO. el mes de setembre de 1977, quan encara no feia ni ½ anys que
les havien legalitzat) he viscut moltes vagues (potser menys de les que haurien
calgut): sectorials i generals. Però sempre sé lluitava per una millora
salarial i més drets laborals. La d’ahir, evidentment no era per això i si el
TSJC la va declarar legal, no seré jo qui digui que no trobo bé que se fes.
Segons diuen, el seguiment va ser desigual i
que només va tenir èxit a l’ensenyament. Ara que ja no me cal fer vaga (estic
jubilat), el que puc dir és que a mi particularment me va afectar molt poc. Pel
matí, la botiga on acostumo a comprar la fuita i la verdura, no tenien pa. Me
va dir la propietària que no n’havia fet perquè no sabia si li aniria molta més
gent o no. També estava oberta la llibreria on compro el diari, així com els
supermercats (vaig anar a dos) L’única cosa que vaig veure tancada va ser el
bar del casal municipals de jubilats on hi havia un cartell que ho anunciava.
Per la tarda havia de portar a ma mare al
metge a Vinaròs i vaig optar per anar-hi per Ulldecona. Ho vaig encertar. Sabia
que s’havia tallar la N-340, però no sabia per quant de temps.
Una veïna me va dir que precisament ahir, i
després d’esperar-se diversos mesos, al seu marit l’havien d’operar a Barcelona
i li van trucar per a dir-li que li posposaven l’operació, ja que no havien
anat els anestesistes.
Sobre el que va passar n’extrec una conclusió:
que la gent que hi va participar tenien molt clar que havien de fer per a que
la vaga tingués èxit: bloquejar les comunicacions.
Per això van tallar el tren d’alta velocitat a
Barcelona i Girona, les principal entrades al país per carretera, així com
molts d’accessos a la capital catalana tan per als cotxes com per alguns dels
trens.
Els sindicalistes coneixen bé aquesta
estratègia: si impedeixen als treballadors arribar al seu lloc de treball, la
incidència serà molt més gran. Això és el que es va fer principalment ahir.
Si finalment el meu ve haguessin anat a
Barcelona á operar-se, segurament no hauria hi pogut entrar. Potser va ser
millor així...
Dintre de pocs dies sé tornarà a convocar una
altra aturada de país. Ja ho veure-ho. Informava ahir mateix el Triangle que
aquesta serà l’estratègia dels independentistes per a que Madrid s’assegui a
negociar la República catalana, ja que per cada dia de vaga que hi hagi sé
perden molts diners. Segons va dir fa un temps el propi Oriol Junqueras,
Espanya no aguantaria una setmana de vaga general a Catalunya i acabaria peracceptar la secessió.
LA CIUTAT QUE VOLEM 9-11-2017
Carrer Velázquez davant del passatge Picasso. Fa dues nits la meva gossa va trobar alguna cosa... Era una capsa de cartró que va intentar obrir a mossegades. La vaig fer desistir.
Ahir per la nit pel costat de la capsa hi havia cuixes suposadament de pallastre, algunes d'elles rosegades.
Aquesta tarda, amb més llum ho he vist millor. Una capsa de PADESA amb cuixes de pollastre.
Les van perdre? Les van tirar?
Si passeu per allí segurament encara les veure-ho.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)