ELS ‘ALTRES’ CATALANS

Un eslògan encunyat en temps del pujolisme deia que és català tot aquell que viu i treballa a Catalunya. No hi estic d’acord. Una cosa és ser català (de naixement) i l’altra molt diferent sentir-se català (tot i que no hi hagis nascut). En definitiva: ser català és més un sentiment que no una situació per lloc de naixement.

Si algú anteposa la seva espanyolitat davant la catalanitat no és un veritable català. Serà espanyol, serà el que sigui... Me dona igual. Però no català. I no parlo de ser independentistes... Simplement de catalanitat.   

Un català de sentiment no aniria mai contra la seva terra... Ni contra els ciutadans que hi viuen. Quan ho fa demostra que de català en té ben poc per no dir gens.

Desgraciadament una majoria d’aquells que formen part de partits com Ciutadans (van modificar el nom per anomenar-se Ciudadanos) o del Partit Popular, no són catalans. El PP sembla que ho té més clar al posar com a cap de llista per Barcelona a una tal Cayetana Álvarez de Toledo que per molt que les inicials del seu nom formin les sigles CAT, ni viu, ni treballa ni té el més mínim sentiment català. Tot i això diu que ens vol representar...

Tant el PP, con C’s, com els altres, diuen que aplicaran de forma immediata l’article 155 per a poder intervindré l’autonomia de Catalunya. Aplicar l’article 155 suposa un greuge per a totes i tots els catalans i no només per els que sospiren per la independència de Catalunya. Pagaran justos per pecadors... (Si és que han pecat per alguna cosa)

Voler polítics a la presó pel fet de fer política (tot i que no els agradi la classe de política que fan) és de ser poc catalans i a sobre males persones.

Per això persones com el President Montilla nascut a Iznájar (Còrdova) és català i d’altres com Albert Rivera, per molt que hagi nascut a Barcelona, no ho és.

RAMAL DE LA VIA AUGUSTA: DEL RIU SÉNIA A AMPOSTA 3

L'últim tram d’aquest recorregut virtual l’iniciarem al cementiri vell de Godall que té diverses esteles discoïdals d’origen càtar a les seves parets.

A pocs Km trobarem la font de l'Arboç que està a uns 250 metres del camí.

Uns quants Km més enllà, quan s'acaba la serra de Godall, creuarem la carretera de Tortosa a Ulldecona i tot seguit trobarem la Foia de Masdenverge que sempre sol tenir aigua.

A partir d’aquí no sé per on passava exactament la via romana, tot i cal pensar que anava cap a Amposta (l’Amni Imposita dels romans) el més recte possible, es a dir, sense passar per Masdenverge.

RAMAL DE LA VIA AUGUSTA: DEL RIU SÉNIA A AMPOSTA 2

Com us explicava, des de l’entrador del museu natural de les Oliveres Mil·lenàries de l’Arion, l’antic ramal secundari de la Via Augusta s’enfila cap a Godall, passant per una zona on hi ha diversos pous: el Pou del Carrascal o el de la Figuera.

No tinc clar si el pou de la Figuera i el de les Piques són o no el mateix. Per més que ho he buscat no he trobat una resposta clara.

Precisament, al costat del pou de les Piques també hi ha una vil·la romana.

Abans d’arribar a Godall, una vegada vaig fer una descoberta. Vaig entrar a una finca ja al terme de Godall per a fer fotos a les oliveres i vaig trobar un pou quadrat vertical. O sigui encastat a un marge.

Una vegada s’arriba a Godall hi ha diversos pous. Crec recordar que al menys n’hi ha tres distant molt poc entre ells.

(Continuarà)   

RAMAL DE LA VIA AUGUSTA: DEL RIU SÉNIA A AMPOSTA 1

A l’època dels romans no hi havia rotondes. Havien de passar molts segles per a que s’inventessin. Per tant, les xarxes de vies eren diferents en molts d’aspectes.

De Sant Joan del Pas sortia un ramal de la via Augusta que durant alguns quilòmetres anava quasi paral·lel a la via principal, vorejant la Serra de Godall pel costat Oest. 

Mentre el principal mitjà de transport eren les cavalleries, durant els recorreguts hi havia d’haver forçosament mesons, postes i pous.

Curiosament, durant el recorregut de la Via Augusta que us he estat explicant anteriorment no se coneix l’existència de cap d’aquests elements, però segur que n’hi havia. Tal com us vaig dir els romans eren agrimensors i per tant, a cada certa distància hi havia d’haver, forçosament, una vil·la romana, una posta o un pou.

Aquests elements però si que els trobem al ramal secundari. Així, a la partida de l’Arion, entre la finca dels Porta Ferré i la de Lluquet se sap que n’hi havia una, encara que només són visibles la part superior de les parets de dos forns de ceràmica. Fa uns anys, el Museu de les Terres de l’Ebre va fer-ne unes excavacions i, segons el testimoni d’un membre de la família Porta-Ferré, van trobar més coses de les que s’esperaven, sense concretar-me però la magnitud de les troballes.

També hi ha constància d’una altra vil·la romana prop del pou de les Piques, ja al terme de Godall, al costat d’una altra àrea d’oliveres mil·lenàries.

Abans però hi ha dos pous quadrats (un a cada part) com els que s’han trobat a Roma i a Pompeia. També hi ha un arc que, tot i ser molt més posterior, alguna funció hauria de tenir...

Aquest ramal secundari passa pel mig de la finca dels Porta-Ferré, direcció a Godall. Relativament a prop de les oliveres mil·lenàries del Fondo de l’Arion.

(Continuarà)