ELS ‘ALTRES’ CATALANS

Un eslògan encunyat en temps del pujolisme deia que és català tot aquell que viu i treballa a Catalunya. No hi estic d’acord. Una cosa és ser català (de naixement) i l’altra molt diferent sentir-se català (tot i que no hi hagis nascut). En definitiva: ser català és més un sentiment que no una situació per lloc de naixement.

Si algú anteposa la seva espanyolitat davant la catalanitat no és un veritable català. Serà espanyol, serà el que sigui... Me dona igual. Però no català. I no parlo de ser independentistes... Simplement de catalanitat.   

Un català de sentiment no aniria mai contra la seva terra... Ni contra els ciutadans que hi viuen. Quan ho fa demostra que de català en té ben poc per no dir gens.

Desgraciadament una majoria d’aquells que formen part de partits com Ciutadans (van modificar el nom per anomenar-se Ciudadanos) o del Partit Popular, no són catalans. El PP sembla que ho té més clar al posar com a cap de llista per Barcelona a una tal Cayetana Álvarez de Toledo que per molt que les inicials del seu nom formin les sigles CAT, ni viu, ni treballa ni té el més mínim sentiment català. Tot i això diu que ens vol representar...

Tant el PP, con C’s, com els altres, diuen que aplicaran de forma immediata l’article 155 per a poder intervindré l’autonomia de Catalunya. Aplicar l’article 155 suposa un greuge per a totes i tots els catalans i no només per els que sospiren per la independència de Catalunya. Pagaran justos per pecadors... (Si és que han pecat per alguna cosa)

Voler polítics a la presó pel fet de fer política (tot i que no els agradi la classe de política que fan) és de ser poc catalans i a sobre males persones.

Per això persones com el President Montilla nascut a Iznájar (Còrdova) és català i d’altres com Albert Rivera, per molt que hagi nascut a Barcelona, no ho és.