DES DE DINS I DES DE FORA

2015: ERC fa alcalde de Tortosa a Ferran Bel (CiU). 2019 ERC: farà alcaldessa de Tortosa a Meritxell Roigé.

Segons el seu cap de files Xavier Faura la diferència consisteix en que l’any 2015 hi va haver un pacte d’estabilitat per a tota la legislatura i aquesta vegada no.

En canvi, l’única diferència que hi troba jo és que l’any 2015 Movem Tortosa i PSC van oferir l’alcaldia a Josep Monclús i aquesta vegada Jordi Jordan, com a primera força de l’oposició volia ser alcalde, tot i que sembla que estava disposat a compartir l’alcaldia.

El que si que és veritat, és que Movem Tortosa i ERC van oferir un pacte amb el PSC, però aquest se’n quedava fora del govern, la qual cosa els socialistes tortosins no van acceptar.

ERC al·lega que un pacte amb un partit del 155 con el PSC, grinyolaria... Des del meu humil punt de vista, són excuses de mal pagador. Mesclar la política local amb la nacional és voler donar la culpa als altres per a no assumir les pròpies mancances.

ERC sap que estar dins o estar fora, poc canviarà la forma de fer política. Quan jo estava a l’ajuntament, el meu grup polític, el PSC que se trobava a l’oposició aprovava més del 90% dels punts dels plens a Roig primer i a Ferré més tard.

Què vull dir amb això? Que als ajuntaments on l’acció de govern se limità quasi exclusivament a millores per a la ciutat, els partits de l’oposició solen votar favorablement la majoria de les propostes de l’equip de govern. Evidentment que hi poden haver matisos, però ningú rebutjarà una mesura que pugui millorar algun aspecte del municipi.

De totes maneres Meritxell Roigé no té assegurada l’alcaldia. Tot i que el més normal és que no passi, Jordi Jordan podria ser investit alcalde amb els vots de la CUP (Xavier Rodríguez ja ha avançat que votarà per ell) i el PSC. En total Jordan sumaria 9 vots a dos de la majoria absoluta. Si tenim en compte que Junts per Tortosa ne té 7 i que ERC ja ha avançat que votarien pel seu candidat, ni sumant-hi el vot de C’s (encara molt més improbable que passi), superarien els 9 del candidat de Movem.

Però el més lògic és que Meritxell Roigé sigui investida només amb els vots del seu grup i que Junts per Tortosa hagi de governar en solitari. O amb el suport d’ERC des de fora...

El desenllaç: dissabte.     

LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA EN 3 ANÈCDOTES

Muralles de Monblanc. El casal Montblanquí està tot just davant. 

Ara que Adam Tomàs sona com a candidat a presidir la Diputació de Tarragona, he pensat que estaria bé explicar-vos 3 anècdotes per a que us féssiu una idea sobre que significa la Diputació.

Quan mon fill Albert tenia uns 10 anys (aproximadament l’any 2001) jugava a hoquei patins amb el club de la nostra ciutat. Un dia van anar a jugar un partit amistós a Montblanc i com a pares el vam acompanyar. El partit el van jugar al poliesportiu del casal Montblanquí.

Al sendemà, li vaig explicar a una companya de treball l’impressionat que havia quedat en veure el Casal. Se tractava d’un edifici gran, robust, sòlid... Construït amb maons. Amb dues pistes esportives on també s’hi podien fer altres tipus d’activitats com per exemple ball. Amb un restaurant-cafeteria impressionant... I la meva companya de treballa me digué:

-Tu saps qui va ser durant molts anys el president de la Diputació?

Efectivament Josep Gomis, fill i alcalde de Montblanc, va ocupar el càrrec de president de la Diputació durant quasi dues legislatures (1980-1987, tret d’alguns curts períodes que va ser ocupada per d’altres polítics) abans de ser nomenat conseller de Governació de la Generalitat. No està gens malament per algú que va començar a ser alcalde del seu poble a partir de 1964, en plena dictadura franquista.

---

Al cap d’uns anys vaig acompanyar a l’alcalde del Mas de Barberans Josep Maria Lleixà quan era regidor de Cultura a la nova seu de la Diputació de Tarragona, a tocar de les muralles de la ciutat i amb una vista privilegiada a la Mediterrània. Dic nova perquè anteriorment la seu de la Diputació compartia edifici amb l’ajuntament, a la plaça de la Font.

Vaig quedar fascinat en veure les obres d’art que la decoraven: quadres, escultures... Amb un enorme pati interior que li donava molta lluminositat. 

A la Delegació d’Hisenda de Tarragona només hi havia pòsters i alguna fotografia.

---

Plaça dels Països Catalans de Vila-seca. 

Fem un salt en el temps i aterrem a l’any 2015. La colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta participa a una diada castellera a Vila-seca. L’actuació se feia a la plaça de l’Estudi, la qual cosa comportava que haguéssim d’aparcar fora del cas antic.

Va ser llavors quan vaig veure una enorme plaça, de dimensions semblants a la Imperial Tàrraco de Tarragona. Vaig quedar bocabadat! Una plaça com aquella era més pròpia d’una ciutat molt més gran. Per cert, la plaça porta el nom de Països Catalans.

Però és que Vila-seca ha tingut dos presidents de la Diputació des de el restabliment de la democràcia a Espanya. Primer va ser Joan Maria Pujals (1988-1992) i després JosepPoblet (2007-2019) que s’ha mantingut al càrrec tot hi estar imputat en una de les peces separades del cas Innova.        

M’ENCANTA LA POLÍTICA

Quan falten pocs dies per a la proclamació dels alcaldes, a molts municipis encara hi ha incertesa sobre qui acabarà sent-ho.  Tret d’aquells candidats que van treure majoria absoluta o que a hores d’ara ja han tancat pactes, n’hi ha encara molts, tant de grans ciutats com de pobles menuts que fins dissabte quan arribi el moment de votar els regidors electes no se sabrà qui dirigirà el municipi durant els propers anys. Barcelona és un clar exemple, però també podríem incloure Madrid (tant l’ajuntament com la comunitat), Girona... (Tarragona va tancar-lo ahir amb el pacte entre ERC i els Comuns). I més a casa nostra: Tortosa, Santa Bàrbara, Camarles, el Pinell de Brai, Corbera d’Ebre, Ascó, etc.

També hi ha incertesa sobre si Sánchez serà finalment el proper cap de l’executiu espanyol. Darrerament, l’ombra de una repetició de les eleccions planeja sobre el mapa polític espanyol.

Tot i que militància socialista clamaven el 28-M per no pactar amb Ribera, a hores d’ara tot està obert i res és impossible. Per molt que C’s s’hagi tancat en banda amb un rotund no a Sánchez.

M’encanta la política, però a la vegada me fastigueja. Me fastigueja veure com els polítics miren cap els seus interessos i poc cap els seus ciutadans a qui se deuen.

¿De veritat penseu que quan hi ha pactes, els polítics miren que serà el millor per a la ciutadania? No amics. Els polítics miren que els hi convé més en cada moment amb un ull posat cap els seu propi partit i l’altre cap els baròmetres polítics que hi ha en tots moments per a veure quina és la reacció dels ciutadans. No dubteu que si Sánchez veu que traurà més rèdit si finalment hi ha una repetició d’eleccions, cap allí anirem.

M’encanta la política, tots ho sabeu, però el que penso de determinats polítics ja és una altra cosa.    

IMPOSTOS NO, GRÀCIES!

Delegació de l'A.E.A.T. de Tarragona.

Temps enrere li explicava a un veí que fa temps que no voto socialista (entenent com a tal el PSC o el PSOE). De fet des de les generals de 2008 i les autonòmiques de 2010. A les municipals encara els vaig votar durant un parell de convocatòries més.

El motiu va ser la retallada de sou que vaig patir com a treballador públic (un 7,5% aproximadament a part de les congelacions). Els treballadors públics no vam tenir res a veure amb la crisi que va patir Espanya des de l’any 2008. Però a l’hora de retallar era per on ho tenien més fàcil i al govern socialista de Zapatero no li va tremolar el pols a l’hora de fer-ho.  

Mentrestant, una veïna sortia de casa seva i me va sentir. Jo tampoc me vaig tallar. Ella me va dir que encara feia més temps que no els votava. Sense donar-me la data exacta vaig entendre que se referia a partir de les generals de 1986, les segones que va guanyar Felipe González i les primeres que se feien a Espanya des de l’entrada al Comunitat Econòmica Europea (ara Unió Europea). El motiu pel qual no els ha votat més va ser per la gran quantitat d’impostos que va haver de pagar el seu marit que era empresari.

Com molts de vosaltres sabreu, l’any 1986 vaig entrar a treballar a Hisenda (ara Agència Estatal d’Administració Tributària). De fet als meus documents consta que ho vaig fer el 1 de gener (tot i ser festiu, com sabeu). Per tant, oficialment, la meva presa de possessió va coincidir exactament l’entrada d’Espanya al CEE.

Van ser anys de molts de canvis. El més important en qüestió d’impostos va ser la implantació de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) que substituïa l’Impost General sobre el Tràfic d’Empreses (IGTE o senzillament ITE)

Segons me van explicar l’ITE se recaptava per gremis o sectors. Així, Hisenda establia a cada sector la quantitat que havia de pagar i aquest sector repartia la quantitat entre els seus agremiats proporcionalment als seus ingressos.

Però l’IVA ho va canviar tot. Ara era l’empresari qui passava a ser el recaptador d’Hisenda i qui havia de lliurar-li comptes. Una gran majoria d’empresaris, quan han de fer les corresponents liquidacions, no pensen que l’IVA que han de pagar primer l’han recaptat amb anterioritat. Només veuen com els diners que tenen a la llibreta disminueixen considerablement.  

En quan a l’IRPF (o l'impost sobre la Renda) passava pràcticament el mateix: els petits empresaris pràcticament no pagaven. Una part d’ells declarava molts menys ingressos dels reals i d’aquí que paguessin molt poc o directament, res. Per això se van inventar l’Estimació Objectiva (o dit d’una manera més planera: els mòduls). Amb aquest nou sistema ningú s’escapava. Sembla just que tothom contribueixi a l’erari públic i no només els assalariats com ha passat tradicionalment. Però per a una part dels empresaris, haver de pagar significa quasi bé arrancar-los-hi un queixal! Però després demanen millor sanitat, educació, infraestructures viàries, serveis socials, etc., etc. Però que ho paguin els altres...

No és el mateix que té retallin una part dels ingressos que tens que l’haver de pagar impostos... Perquè com a treballador assalariat, a part de retallar-me el sou, també havia de contribuir a sortir de la crisi pagant impostos... No me podia escapar per cap costat.

Definitivament no, no és el mateix...