 |
| Delegació de l'A.E.A.T. de Tarragona. |
Temps enrere li
explicava a un veí que fa temps que no voto socialista (entenent com a tal el
PSC o el PSOE). De fet des de les generals de 2008 i les autonòmiques de 2010.
A les municipals encara els vaig votar durant un parell de convocatòries més.
El motiu va ser
la retallada de sou que vaig patir com a treballador públic (un 7,5%
aproximadament a part de les congelacions). Els treballadors públics no vam
tenir res a veure amb la crisi que va patir Espanya des de l’any 2008. Però a l’hora
de retallar era per on ho tenien més fàcil i al govern socialista de Zapatero no
li va tremolar el pols a l’hora de fer-ho.
Mentrestant, una
veïna sortia de casa seva i me va sentir. Jo tampoc me vaig tallar. Ella me va
dir que encara feia més temps que no els votava. Sense donar-me la data exacta
vaig entendre que se referia a partir de les generals de 1986, les segones que
va guanyar Felipe González i les primeres que se feien a Espanya des de l’entrada
al Comunitat Econòmica Europea (ara Unió Europea). El motiu pel qual no els ha
votat més va ser per la gran quantitat d’impostos
que va haver de pagar el seu marit que era empresari.
Com molts de
vosaltres sabreu, l’any 1986 vaig entrar a treballar a Hisenda (ara Agència
Estatal d’Administració Tributària). De fet als meus documents consta que ho
vaig fer el 1 de gener (tot i ser festiu, com sabeu). Per tant, oficialment, la
meva presa de possessió va coincidir exactament l’entrada d’Espanya al CEE.
Van ser anys de
molts de canvis. El més important en qüestió d’impostos va ser la implantació
de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) que substituïa l’Impost General sobre
el Tràfic d’Empreses (IGTE o senzillament ITE)
Segons me van
explicar l’ITE se recaptava per gremis o sectors. Així, Hisenda establia a
cada sector la quantitat que havia de pagar i aquest sector repartia la quantitat
entre els seus agremiats proporcionalment als seus ingressos.
Però l’IVA ho va
canviar tot. Ara era l’empresari qui passava a ser el recaptador d’Hisenda i qui havia de lliurar-li comptes. Una gran
majoria d’empresaris, quan han de fer les corresponents liquidacions, no pensen
que l’IVA que han de pagar primer l’han recaptat amb anterioritat. Només veuen
com els diners que tenen a la llibreta disminueixen considerablement.
En quan a l’IRPF (o l'impost sobre la Renda) passava pràcticament el mateix: els petits empresaris pràcticament no pagaven.
Una part d’ells declarava molts menys ingressos dels reals i d’aquí que paguessin
molt poc o directament, res. Per això se van inventar l’Estimació Objectiva (o dit d’una manera més planera: els
mòduls). Amb aquest nou sistema ningú s’escapava. Sembla just que tothom
contribueixi a l’erari públic i no només els assalariats com ha passat
tradicionalment. Però per a una part dels empresaris, haver de pagar significa
quasi bé arrancar-los-hi un queixal! Però
després demanen millor sanitat, educació, infraestructures viàries, serveis
socials, etc., etc. Però que ho paguin els altres...
No és el mateix que
té retallin una part dels ingressos que tens que l’haver de pagar impostos...
Perquè com a treballador assalariat, a part de retallar-me el sou, també havia de
contribuir a sortir de la crisi pagant impostos... No me podia escapar per cap
costat.
Definitivament
no, no és el mateix...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada