divendres, 10 de gener del 2020

A QUI BLANQUEGEM AVUI?


Entre les diferents definicions de blanquejar que trobem al diccionari estan:

- Fer tornar blanc o més clar. (Seria la més normal).

- Convertir (el diner negre) en legal. (Molt estesa).

Efectivament, fins fa poc quan es parlava de blanquejar s’associava quasi sempre amb aquestes dues definicions. La primera molt més antiga i la segona relativament nova.
El diner negre és aquell que s’ha aconseguit de manera irregular o que no forma part de la línia establerta d’allò que es consideraria legal. Es diner negre per exemple el que prové del mon de la droga, del tràfic d’armes o d’altres transaccions o prestacions de serveis fetes sense factura i cobrades normalment en metàl·lic.
Però en aquests darrers dies he vist com la paraula blanquejar s’utilitzava per a d’altres coses. La primera anava sobre la disputa de la Supercopa d’Espanya a l’Aràbia Saudita i parlava de blanquejar el seu règim.
Efectivament el règim saudita és masclista, misogin i no respecta els drets humans. Però és ben vist per les potències occidentals per que actua com a catalitzador de la zona, perquè té grans reserves de petroli i, sobre tot, perquè els hi compra armament i no precisament per a defensar-se, sinó per atacar els que son els seus enemics a la zona, com per exemple el Iemen.
Gràcies al petroli, Aràbia és un dels països més rics del mon... I qui té diners aconsegueix quasi sempre el que vol. Per tant, no és estrany que adquireixi la celebració de grans esdeveniments esportius internacionals com ara el ral·li Dakar per a rellançar el nom del seu país i blanquejar la seva imatge. Evidentment amb el vist i plau d’Occident.
Però no acabar aquí la cosa. Diumenge al programa 30 minuts de TV3 se parlarà del 0,7% que haurien de destinar els governs a la cooperació internacional. I a qui portarà TV3 per a parlar del tema? A tot un expert, per alguna cosa va estar durant 23 anys al capdavant del Govern de la Generalitat: a Jordi Pujol!
I es clar a les xarxes socials la gent es pregunta el perquè se’l porta a parlar del 0,7% i no del 3% (mínim) que s’emportava Convergència quan ell n’era el màxim dirigent. També és una forma de blanquejar-lo.
Digueu el que vulgueu, però els convergents, majoritàriament, mai han donat l’esquena a Pujol, tot i el confessat frau fiscal que va cometre i la corrupció estesa durant els anys que va ser President. El Mont Honorable, li deien... Tot i que des del meu punt de vista d’honorable en té poc. Més aviat gens!!  
Me pregunto com es pot blanquejar la parcialitat de TV3. 

LA LLUM I EL COLOR DE LA NOSTRA TERRA 7






dimecres, 8 de gener del 2020

A QUÈ JUGA JUNTS PER CATALUNYA?

D'Anthony Garner al Periódico de Catalunya. 

Reconec públicament que el primer en tenir dubtes soc jo mateix. De fet porto 10 anys votant ara uns, ara altres, sense tenir clar si finalment l’opció triada ha estat la més encertada...
Però de vegades, posicionar-te és tan fàcil com mirar a qui tens a l’altre costat. Si al davant tinc a l’extrema dreta, potser a contracor, però votaré a cregui que millor els pugui aturar en cada cas. Sé que no soc l’únic en fer-ho, però entenc que tothom no pensi igual. Ho respecto, però no ho comparteixo...
A què juga Junts per Catalunya? Per a molts la resposta pot ser molt fàcil: Estan en una altra lliga... Ara mateix l’única cosa que els importa és la independència i els és completament igual que a Madrid governin les dretes que les esquerres... Mentida! No és igual uns que els altres... Per molt que ens reiteren que és així.
Si fossin tan independentistes com afirmen ser, no se presentarien a unes eleccions generals al Regne d’Espanya, haurien declarat la independència de Catalunya atenent-se a les conseqüències i haurien arriat la bandera espanyola del Palau de la Generalitat permanentment i no només durant 17 minuts tal com ho van fer el dia que la JEC va fer pública la inhabilitació de Torra.
Històricament, Convergència sempre ha estat més còmoda al costat del PP que no del PSOE i, tot i que Pujol va donar suport al PSOE quan va perdre la majoria absoluta, també va fer caure González votant-li en contra els pressupostos per a, acte seguit, donar suport tant a la investidura d’Aznar com al seu primer govern. En aquell temps el PP anava de ser un partit de centre-dreta.
Però ara ja fa anys que s’ha tret la careta i representa a la dreta més carca i reaccionària de l’Europa occidental. Sé la va treure precisament quan Aznar va guanyar les segones eleccions per majoria absoluta i com que CiU ja no els hi feia falta, els hi van donar una puntada de peu en tot el cul...    
A ningú sé li ha d’oblidar que Convergència sempre va representat la burgesia catalana i que, durant anys, els catalans de bé (o sigui els de dretes) els van votar a les autonòmiques, mentre que a les generals votaven el PP. La majoria d’aquest son els que darrerament els han deixat de votar degut al seu viratge cap a l’independentisme.
El que no puc comprendre és que davant del dilema de permetre un govern d’esquerres (amb tots els matisos que vulgueu) o bloquejar la investidura per a que hagi una nova repetició d’eleccions, es decantin cap a la segona opció fent costat als partits de la dreta.  
Una dreta que, recordem-ho, demana constantment la suspensió de l’autonomia i la presó immediata per a Torra i per a Puigdemont una vegada sigui lliurat a les autoritats espanyoles. Incomprensible!
Si comparem l’actitud de Junts per Catalunya amb els partits polítics bascos, la formació catalana queda ben retratada. Al País Basc, segurament si un partit se pot comparar amb Convergència és el PNB. El PNB va  votar a favor de la investidura de Sánchez... Per sentit d’estat, però també per a parar els peus a la dreta.
I a l’hora de parlar de partits independentistes, pocs es poden comparar amb EH Bildu, el partit d’un tal Arnaldo Otegui... Sabeu què va decidir el dia abans de la segona votació? Que si a l’hora de votar hi havia alguna absència del bloc del sí, votaran a favor de Sánchez. I no m’estranya després de veure com la dreta increpava dissabte a la seva diputada Maite Aizpurua.
No serà que tots li han vist les orelles al llop menys Junts per Catalunya? No, no crec que sigui això. El que passa és que Junts per Catalunya des de fa temps està immersa en un procés de redefinició ideològica i sovint dona l’aparença d’una formació bicèfala quan no fins i tot tricèfala (i vigilada des de l’exterior per l’ANC) on els que tenen més pes dintre del partit acaben imposant les seves tesis en benefici propi.