dimecres, 3 d’agost del 2011

MAÇANET DE CABRENYS

Maçanet de Cabrenys és un municipi de l’Alt Empordà fronterer amb l’estat francès. Durant l’excussió que férem amb mon cosí Miquel on visitarem llocs històrics de l’exili espanyol cap a França i d’altres llocs d’interès, la nostra destinació a l’hora de l’àpat ens aproparem al municipi abans esmentat on hi ha el restaurant “la quadra2 que mon cosí i la seva família solen freqüentar.
Tot arribant Miquel em va explicar l’acudit que sé sol contar del poble. Diu que en temps de Franco com va passar a d’altres llocs amb noms catalans o grafia catalana van canviar-li el nom (sempre he pensat que Tivenys no van saber com canviar-lo) El nou nom seria “Demasiado Limpio de Cabritos”. Evidentment es tracta d’una broma.
Del poble cal destacar la societat de “Socorros Mutuos la Unión Massanetense: Protectora de los pobres” (tal i com figura al rètol de l’entitat. Sembla ser, pel que em va explicar Miquel que les mútues sanitàries eren (i són) força comunes per aquell territori. L’edifici és d’estil modernista. Davant mateix hi ha una llarga barra de ferro on, a la part de dalt hi ha una nansa i la base és de pedra. Diu la llegenda que és la massa de Roldan, l’heroi francès que en un moment de la batalla la va llençar i va arribar fins allí.
De la visita n’he fet el següent reportatge fotogràfic.   











AVUI, 3 D’AGOST


Per fi he pogut aparcar a l’ombra.  No és que hi haguessin massa aparcaments, però sembla que l’èxode de Tortosa per les vacances ha començat. Que els seves festes patronals siguin el mes de setembre fa que tinguin tot el mes per a marxar al Port o a l’Ampolla, les dues destinacions més habituals per als de la capital del Baix Ebre.
Abans, quan arribava a la rotonda “dels nusos” he vist tres cotxes parats al voral, prop del vial que va a la raval de Cristo i un home (suposat conductor) parlant pel mòbil (el ‘cel·lular’ que diuen els sud-americans) Mentre feia la rotonda i mirant tot allò que es pot mirar (que evidentment no és molt), no m’ha paregut veure cap desperfecte a cap dels cotxes, per la qual cosa he pensat que estaven allí parats per algun altre motiu, cosa que no es pot fer...
Informativament parlant, avui és un dia de notícies força importants. No només a Tortosa hi ha gent que no va vacances, També a Madrid i Barcelona. Ahir a Madrid, la policia va retirar un punt d’informació que tenia el col·lectiu 15-M o “indignats” o “Democràcia Real, ja!” a “Sol”. Això va provocar la concentració de diversos centenars de membres del col·lectiu que es van enfrontar amb la policia que va fer algun detingut. Finalment, es van tallar tots els accessos a “Sol” (fins i tot per als veïns) i també es va tancar temporalment l’estació de metro. Alguns es van traslladar a la plaça Major amb la intenció de quedar-se tota la nit.
Un tema important que s’ha tornat a posar sobre la taula, tan a Madrid com a Barcelona, torna a ser la pujada d’impostos. Ahir deia el candidat socialista a la presidència del govern Javier Pérez Rubalcaba que s’hauria de tornar-se a instaurar l’impost sobre el Patrimoni. I per què el van suprimir fa només 2 anys?
Al Parlament de Catalunya els hi recordaven ahir al govern que no només s’han de reduir despeses, sinó també incrementar ingressos i d’això el govern de CiU pareix que no vulgui sentir-ne a parlar. Pareix normal que en època de vaques flaques, els que més tenen, haurien de fer un esforç extra per ajudar una mica a la depauperada economia del país. Però amb això no n’hi hauria prou. També s’hauria de pujar l’impost sobre la Renda. Actualment el tipus màxim de l’IRPF es situa en un 43 % (21,5 estatal i 21,5 autonòmic) quan als anys 80, en l’època que vaig entrar a treballar a Hisenda, va arribar a ser d’un 54 %.  Certament, quan les coses van bé i es tenen d’altres vies per recaptar impostos, pot fer-se una política per abaixar-los, encara que, des del meu punt de vista, no és aconsellable, ja que sempre és bo poder disposar d’un cert “coixí”.
Una de les “millors” notícies econòmiques és la baixa de l’atur. He posar la paraula “millor” entre cometes, però tampoc no és que sigui òptima. Centrant-nos en la nostra demarcació (província administrativa), l’atur ha baixat ens uns 1.000 treballadors, sobre tot gràcies al sector serveis (tal i com és previsible a l’estiu), però també a la construcció i la indústria. A la mateixa informació s’ha dit que l’any passat, a pesar de tot, es van perdre més de 6.000 llocs de treball.
Els sindicats ja avisen que a partir del mes de setembre, les llistes de l’atur, tornaran a incrementar-se perquè 9 de cada 10 llocs de treball creats a l’estiu són temporals. De totes formes, aquest increment quedarà reduït per aquells treballadors, sobre tot de la construcció que tornaran a incorporar-se, després de que l’empresari els donés de baixa a finals de juliol per estalviar-se pagar-los les vacances.    

dimarts, 2 d’agost del 2011

AVUI, 2 D’AGOST


Aquest matí  m’he trobat amb menys cotxes per la carretera. Un jove conductor, d’aquells que porten la “L” al darrera del vehicle ha estat a punt de provocar un accident al avançar-me i ràpidament tancar-me perquè una mica més avant (abans d’arribar a la torre de la Carrova) havia un cotxe que girava a l’esquerra la qual cosa ha provocat que els cotxes del darrera frenessin. El jove conductor, amb això no n’ha tingut prou i anar fent avançaments “molt justos” als altres cotxes.
Llavors me’n he recordat dels radarsque es van posar ahir en funcionament. A les nostres comarques se’n van col·locar 2, un a Amposta (a la N-340) i l’altre a Xerta (a la C-12), tal i com s’anunciava a la premsa d’ahir. I jo pregunto? Els radars són per a dissuadir els conductors per a que no corrin tant o són simples mesures recaptatòries? I és que l’actual govern tripartit (CDC + UDC + PP) fa pocs dies n’ha retirat uns que hi havia a l’entrada de Barcelona i que va col·locar l’anterior govern d’Entesa perquè “només tenien afany recaptatori”. Sí no és així, perquè ara, en temps de crisi, el govern presidit per Arturo Mas, en lloc de posar 30 radars més a les carreteres catalanes no destina els diners en una altra cosa? Si fins ara no han estat necessaris, bé s’hauria pogut esperar uns anys més a col·locar-los... Cert?
Mentre, per la ràdio, ara escolto Ona Catalana perquè la Cadena SER ha “desaparegut del dial” (la programació és la mateixa) estava escoltant un anunci d’una assegurança de vida d’una entitat d’aquelles que ha sorgit de la fusió de diverses caixes. A l’enunciat es parlava de que “si es contractava ara, en sortien dos mesos gratis”. Acabava dient que “l’oferta era vàlida fins el 31 de juliol” (?!) Però si avui som a 2 D’AGOST!!
Quan manquen pocs minuts per a les 8 s’efectua una desconnexió des de Ràdio Barcelona y passen a donar els titulars de les principals notícies de la demarcació des de Ràdio Reus.  Un dels titulars deia que “La Federació d’AA.VV. de Reus havia demanat a l’ajuntament d’endurir les sancions per als incívics que embrutessin la via pública”. Personalment és una mesura en la que estic molt d’acord. La qualitat de vida dels ciutadans comença per tenir uns carrers i places nets que et permetin gaudir més d’aquests espais.
Finalment he arribat a Tortosa que, com em va passar ahir, he tornat a trobar dificultats per aparcar. Finalment l’he deixat al sol. Si durant els propers dies continua així m’hauré de repensar en deixar el cotxe davant l’institut, ja que ara que no hi ha classes sempre queda alguna plaça buida.

ELS CATALANS DEL NORD



Creuant els Pirineus, dintre de l’estat francès, hi ha unes comarques catalanes que ens van ser arrabassades després del tractat que porta el nom del massís: el Vallespir, el Conflent, la Cerdanya Nord, el Capcir i el Rosselló.
Però és evident que la pertinença a la corona francesa durant més de 450 anys ha fet estralls, sobre tot, en la llengua, les costums i la cultura.
Però sempre hi ha gent que reivindica els seus orígens i intenta recuperar els anys “perduts”, però no és tasca fàcil.
L’any passat mateix, a Lunel, vaig trobar un metge de Perpinyà. Es va dirigir a mi perquè m va veure amb un polo amb l’escut del Barça. “Catalans”, ens va preguntar. “Sí i tu?” “Jo també” -ens va contestar-. Em va dir que era un gran seguidor del Barça però també de l’equip de Rugby del seu poble, l’USAP.
En l’USAP s’ha dipositat bona part del catalanisme dels habitants de la Catalunya Nord. Els jugadors surten al camp amb el so de l’Estaca de Lluís Llach què és l’himne no oficial del club. I l’escut està format per les quatre barres catalanes.
També és freqüent veure’ls ballar la sardana i monuments o al·lusions a aquesta dansa. Però després, quan els escoltes parlar entre ells, parlen francès. I dubto que la majoria sàpiguen el català.  
Durant la darrera visita a França no han estat moltes les mostres de catalanitat que m’hi he trobat, més bé aïllades, diria jo, però si que hi ha gent que fan ostentació dels seus orígens tot penjant la senyera a casa seva o posant adhesius al cotxe.   

 La signatura de Tàpies al mural de l'entrada del Centre d'Art Contemporani de Ceret, la capital del Vallespir.
 La Casa de la Cultura Catalana a Ceret.
 També hi ha cultura espanyola.
 Una senyera penjada d'una finestra a Ceret, al costat del monument als morts en les dues guerres mundials.
 Fixeu-vos! Al costat de la casa de la cultura, on hi diu "Cave" hi ha el dibuix d'un home amb el vestit típic català.
 Dues senyeres a "las Illes", el petit poblet per on van passat Companys, Aguirre i Azaña camí de l'exili francès.
 Una matrícula francesa del departament dels Pirineus Orientals (66) amb distintius inequívocament catalans.
    I per acabar una gran frase: "Has canviat d'estat, però no de nació".

dilluns, 1 d’agost del 2011

AVUI, 1 D’AGOST



Tradicionalment en arribar el primer dia d’agost, han començat les vacances de molts milions d’espanyols. Les famílies, aprofitant els vacances laborals del pare o de la mare (o de tots dos) han agafat el cotxe i s’han desplaçat a algun lloc de la geografia espanyola. De vegades simplement a algun poble del costat de casa (els de Tortosa a l’Ampolla, els d’Amposta a la Ràpita, els d’Ulldecona a Vinaròs o Peníscola) Altres vegades les destinacions turístiques estan molt més allunyades i tal vegada s’haurà d’agafar l’avió o el vaixell per a fer un creuer per allunyats mars...
Encara que només sigui per uns dies, jo encara no tinc vacances (però només fa uns dies en vaig poder gaudir d’unes poques per a visitar als meus cosins de França –com ja sabeu el meus més fidels lectors-)
Pujant a treballar a Tortosa, i mentre escoltava per la ràdio que “en aquella hora del matí les carreteres estaven menys transitades de que acostuma a ser”, m’estava creuant amb més de 15 cotxes que, un darrer l’altre anaven direcció a Amposta (o la Ràpita...) Entre ells m’he creuat amb el cap d’una policia local de la comarca amb rang d’inspector que anava amb les llums apagades tot i estar ennuvolat. Com podeu apreciar el fet no m’ha passat desapercebut i més tenint en compte que la majoria si que les portaven (ja sabeu que ara anar amb les llums enceses en plena llum del dia no es cap motiu de sanció, fins i tot es recomanable i, sembla ser, que serà obligatori a partir de l’any proper)
En arribar a Tortosa em pensava trobar aparcament en facilitat i, evidentment que hi toqués l’ombra abans de que em toqués tornar agafar el cotxe per a marxar cap Amposta.  Però no ha estat així, avui, precisament avui primer d’agost, ha estat un dels dies on aparcar m’ha estat més complicat. Si tenim en compte de alguns dels meus companys de treball que també aparquen per la mateixa zona han començat vacances, cal pensar que han estat molts els que no han pogut sortir de casa. Potser sortiran durant els proper dies, però avui sembla ser que no. Però de moment, avui, m'ha tocat deixar-lo al sol.

A cap de poques hores, quan estava llegint el diari, un titular de primer pàgina m’ha cridat l’atenció: "Ja ni l’agost és com abans” i subtitula: “El canvi de model fa que els ciutats no quedin buides”. Ja em trobat l’explicació...


(Evidentment la foto no correspon ni avui ni al lloc per on passo normalment)  

ACUDITS DEL DARRER CAP DE SETMANA DEL MES DE JULIOL'11

De Caye a l'Sport. 
 De Vergara a Público.
 De Ferreres al Periódico de Catalunya.
 De Ferreres al Periódico de Catalunya.
 De Vergara a Público.
De Manel Fontdevila a Público.

diumenge, 31 de juliol del 2011

75 ANYS


Només fa unes setmanes es commemorava el 75è aniversari de l’inici de la guerra Civil Espanyola, una guerra que ens ha marcat a molts.
Tot i no haver-la viscut (ni de bon tros!) els de la meva generació, els que ara ja en tenim més de cinquanta, encara visquérem els darrers temps del franquisme. A l’escola encara entonarem el “Caralsol” i d’altres himnes feixistes i cada 20 de novembre se’ns feia anar a l’església a commemorar la mort de l’ideòleg del règim, es a dir, José Antonio Primo de Rivera, fill d’un altre dictador que, com Franco, també va reprimir el poble català i d’altres nacionalitats històriques.
En restaurar-ne la democràcia i recuperar moltes de les llibertats que s’havien perdut després de la II República, han estat freqüents les accions que s’han pres per recuperar la que se’n diu “la memòria històrica”. Però de vegades (la majoria), aquestes mesures, han quedat curtes a l’hora d’executar-les i s’han quedat molt lluny de les expectatives per les que s’havien creat. Un bon exemple del que estic dient és l’obertura de les foses comunes dels afusellats pel règim dictatorial de Franco, la majoria de les quals sense judici previ o simplement un simulacre del mateix sense cap tipus de garantia per l’encausat.    
Una de les accions que s’ha pres al nostre territori (com a d’altres indrets de Catalunya i Espanya) és la recuperació dels espais on es va combatre. En el nostre cas, on va tenir lloc la Batalla de l’Ebre, sense cap mena de dubte la més cruenta de la guerra. El Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) ha anat obrint per diferents poblacions de la Terra Alta diversos centres d’interpretació. El primer de tots que a més fa la funció de centre d’acollida per als visitants, a Corbera d’Ebre (es diu “115 dies” -el temps que va durar la batalla-) Després al Pinell de Brai (Les veus del front), a Vilalba dels Arcs (Soldats a les trinxeres), a la Fatarella (Internacionals a l’Ebre) i a Batea (Hospitals de sang) També n’existeix un a Gandesa, (el centre d’interpretació de la Batalla de l’Ebre), que no forma part del COMEBE. A part dels centres d’interpretació també s’han recuperat una sèrie d’espais històrics per on es va desenvolupar la batalla per diferents indrets de les poblacions de Corbera d’Ebre, la Fatarella, Vilalba dels Arcs, Flix, Benissanet, la Pobla de Massaluca, etc.
Fa pocs dies, tot gaudint d’unes petites vacances, vaig tenir el plaer de visitar els meus cosins de França, fills de mon tio Leonardo, un soldat dels integrants d’una de les anomenades “quintes del biberó”. De les visites que fins ara els havia fet, mai m’havien portat a visitar els llocs històrics que hi ha als Pirineus relacionats amb la guerra civil i, també, dintre de França. La primera cosa que em cridà l’atenció és que allí, els espais històrics no estan dedicats als combats, sinó a la retirada de les tropes republicanes i els civils que escapaven d’una repressió segura cap a l’exili de França, on els esperaven els camps de concentració.   
Recordant aquest fet, a la Jonquera està el museu memorial de l’Exili. Però hi ha d’altres llocs molt més emblemàtics, com per exemple el que hi ha a las Illes, un petit poblet a l’altre costat de les muntanyes pirenaiques. Allí, a la paret exterior de l’hostal dels Trabucaires s’hi pot veure una placa que recorda el pas dels presidents Companys i Azaña. També, encara que fos de lluny, vaig poder observar, en territori català, la mina de talc anomenada “la mina Canta o de Negrín”, on es va dipositar l’or de la República abans de ser enviat a Moscou, tal com sembla que es va fer finalment.
Però encara vaig poder visitar un altre lloc que em va ficar com cap altre “la pell de gallina”: el cementiri que es va construir al terme de Pamiers, allí on va existir el camp de concentració de Vernet, un lloc, fins fa poc, oblidat pels francesos per les injustícies que es van cometre contra els excombatents espanyols, però també d’altres nacionalitats com ara russos, xinesos, armenis, hongaresos, nord-americans... i, fins i tot, considerats apàtrides que havien defensat, per ideals, a la II República Espanyola.        

dissabte, 30 de juliol del 2011

EL PASTOR I LA SIRENA


Dit així segurament no sabreu de que us parlo. Des de la Catalunya Nord, passant per las Illes (no confondre el petit poble amb les Balears) el petit poble i després pel monument a la Pau o Lluís Companys que ja vareu veure, arribarem fins el anomenat mirador de l’Empordà. Allí, un dia clar (el passat 20 de juliol no hi estava) es pot veure tota la plana de l’Empordà fins el mar (llàstima de la torre elèctrica que hi ha al davant) A part d’uns bancs i la representació dels punts cardinals, sobre una petita roca hi ha un pastor i una sirena. Si no aneu amb un guia expert com és mon cosí Miquel potser us passi desapercebut, sense cap interès. Quan Miquel m’ho va explicar, de seguida me’n vaig recordar de la cançó de la Trinca. En aquell moment no me’n recordava del títol, però com a Internet es pot trobar quasi tot, finalment us el puc dir: “Tots som pops”. 







divendres, 29 de juliol del 2011

CERET, LA CAPITAL DEL VALLESPIR


La primera parada cap a França la férem al Pertús, on viu mon cosí Miquel, el farmacèutic del Poble. El dia següent, pel matí, i abans de visitar els espais de la guerra civil dels que ja us en vaig parlar, visitarem Ceret, la capital de la comarca del Vallespir (Catalunya Nord) Ceret és coneguda per les seves cireres i sé de bona tinta que hi ha hagut contactes amb Paüls per mirar de fer alguna cosa conjuntament (m’ho va explicar l’Enric Povill, un company de treball que n’és regidor)
La primera cosa que em va cridar l’atenció és va ser la porta de França, És molt pareguda a la porta de Sant Mateu de Morella o les torres dels Miquelets de València, per a que us en feu una idea. I després l’aigua que corre pels carrers de tota la població i els plataners, un arbre present a tots els carrers i places principals de la vila. Segurament que el més destacat és el Centre d’Art Contemporani, la directora del qual és JosefinaMatamoros, filla de Godall i que de molt petita es va exiliar a França juntament amb els seus pares. A l’entrada del centre d’art hi ha un gran mural de Tàpies.
Tal com va passar amb Horta de Sant Joan, Pablo Picasso també va estar durant un temps a la capital del Vallespir.  



 El Centre d'Art Contemporani. Al primer pla, mural de Tàpies.
 Façana principal del Centre d'Art Contemporani.


 Edifici modernista, ara és un restaurant.
 La Casa de la Cultura.
 Plaça de la Font dels 9 raigs. El lleó que hi ha a sobre ha mirat cap a París o Catalunya segons qui ha governat. 




 Taller d'un fabricant de cortines.
 El vestíbul de l'ajuntament.

 El monument als caiguts durant les dues guerres Mundials.
 Capitell amb el símbol de la Maçoneria.

 La porta de Catalunya.
 La Capelleta, sala d'exposicions.