75 ANYS

Només fa unes setmanes es commemorava el 75è aniversari de l’inici de la guerra Civil Espanyola, una guerra que ens ha marcat a molts.

Tot i no haver-la viscut (ni de bon tros!) els de la meva generació, els que ara ja en tenim més de cinquanta, encara visquérem els darrers temps del franquisme. A l’escola encara entonarem el “Caralsol” i d’altres himnes feixistes i cada 20 de novembre se’ns feia anar a l’església a commemorar la mort de l’ideòleg del règim, es a dir, José Antonio Primo de Rivera, fill d’un altre dictador que, com Franco, també va reprimir el poble català i d’altres nacionalitats històriques.

En restaurar-ne la democràcia i recuperar moltes de les llibertats que s’havien perdut després de la II República, han estat freqüents les accions que s’han pres per recuperar la que se’n diu “la memòria històrica”. Però de vegades (la majoria), aquestes mesures, han quedat curtes a l’hora d’executar-les i s’han quedat molt lluny de les expectatives per les que s’havien creat. Un bon exemple del que estic dient és l’obertura de les foses comunes dels afusellats pel règim dictatorial de Franco, la majoria de les quals sense judici previ o simplement un simulacre del mateix sense cap tipus de garantia per l’encausat.    

Una de les accions que s’ha pres al nostre territori (com a d’altres indrets de Catalunya i Espanya) és la recuperació dels espais on es va combatre. En el nostre cas, on va tenir lloc la Batalla de l’Ebre, sense cap mena de dubte la més cruenta de la guerra. El Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) ha anat obrint per diferents poblacions de la Terra Alta diversos centres d’interpretació. El primer de tots que a més fa la funció de centre d’acollida per als visitants, a Corbera d’Ebre (es diu “115 dies” -el temps que va durar la batalla-) Després al Pinell de Brai (Les veus del front), a Vilalba dels Arcs (Soldats a les trinxeres), a la Fatarella (Internacionals a l’Ebre) i a Batea (Hospitals de sang) També n’existeix un a Gandesa, (el centre d’interpretació de la Batalla de l’Ebre), que no forma part del COMEBE. A part dels centres d’interpretació també s’han recuperat una sèrie d’espais històrics per on es va desenvolupar la batalla per diferents indrets de les poblacions de Corbera d’Ebre, la Fatarella, Vilalba dels Arcs, Flix, Benissanet, la Pobla de Massaluca, etc.

Fa pocs dies, tot gaudint d’unes petites vacances, vaig tenir el plaer de visitar els meus cosins de França, fills de mon tio Leonardo, un soldat dels integrants d’una de les anomenades “quintes del biberó”. De les visites que fins ara els havia fet, mai m’havien portat a visitar els llocs històrics que hi ha als Pirineus relacionats amb la guerra civil i, també, dintre de França. La primera cosa que em cridà l’atenció és que allí, els espais històrics no estan dedicats als combats, sinó a la retirada de les tropes republicanes i els civils que escapaven d’una repressió segura cap a l’exili de França, on els esperaven els camps de concentració.   

Recordant aquest fet, a la Jonquera està el museu memorial de l’Exili. Però hi ha d’altres llocs molt més emblemàtics, com per exemple el que hi ha a las Illes, un petit poblet a l’altre costat de les muntanyes pirenaiques. Allí, a la paret exterior de l’hostal dels Trabucaires s’hi pot veure una placa que recorda el pas dels presidents Companys i Azaña. També, encara que fos de lluny, vaig poder observar, en territori català, la mina de talc anomenada “la mina Canta o de Negrín”, on es va dipositar l’or de la República abans de ser enviat a Moscou, tal com sembla que es va fer finalment.

Però encara vaig poder visitar un altre lloc que em va ficar com cap altre “la pell de gallina”: el cementiri que es va construir al terme de Pamiers, allí on va existir el camp de concentració de Vernet, un lloc, fins fa poc, oblidat pels francesos per les injustícies que es van cometre contra els excombatents espanyols, però també d’altres nacionalitats com ara russos, xinesos, armenis, hongaresos, nord-americans... i, fins i tot, considerats apàtrides que havien defensat, per ideals, a la II República Espanyola.