Creuant els Pirineus, dintre de l’estat francès, hi ha unes comarques catalanes que ens van ser arrabassades després del tractat que porta el nom del massís: el Vallespir, el Conflent, la Cerdanya Nord, el Capcir i el Rosselló.
Però és evident que la pertinença a la corona francesa durant més de 450 anys ha fet estralls, sobre tot, en la llengua, les costums i la cultura.
Però sempre hi ha gent que reivindica els seus orígens i intenta recuperar els anys “perduts”, però no és tasca fàcil.
L’any passat mateix, a Lunel, vaig trobar un metge de Perpinyà. Es va dirigir a mi perquè m va veure amb un polo amb l’escut del Barça. “Catalans”, ens va preguntar. “Sí i tu?” “Jo també” -ens va contestar-. Em va dir que era un gran seguidor del Barça però també de l’equip de Rugby del seu poble, l’USAP.
En l’USAP s’ha dipositat bona part del catalanisme dels habitants de la Catalunya Nord. Els jugadors surten al camp amb el so de l’Estaca de Lluís Llach què és l’himne no oficial del club. I l’escut està format per les quatre barres catalanes.
També és freqüent veure’ls ballar la sardana i monuments o al·lusions a aquesta dansa. Però després, quan els escoltes parlar entre ells, parlen francès. I dubto que la majoria sàpiguen el català.
Durant la darrera visita a França no han estat moltes les mostres de catalanitat que m’hi he trobat, més bé aïllades, diria jo, però si que hi ha gent que fan ostentació dels seus orígens tot penjant la senyera a casa seva o posant adhesius al cotxe.
La signatura de Tàpies al mural de l'entrada del Centre d'Art Contemporani de Ceret, la capital del Vallespir.
La Casa de la Cultura Catalana a Ceret.
També hi ha cultura espanyola.
Una senyera penjada d'una finestra a Ceret, al costat del monument als morts en les dues guerres mundials.
Fixeu-vos! Al costat de la casa de la cultura, on hi diu "Cave" hi ha el dibuix d'un home amb el vestit típic català.
Dues senyeres a "las Illes", el petit poblet per on van passat Companys, Aguirre i Azaña camí de l'exili francès.
Una matrícula francesa del departament dels Pirineus Orientals (66) amb distintius inequívocament catalans.
I per acabar una gran frase: "Has canviat d'estat, però no de nació".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada