MARATÓ POPULAR FESTES MAJORS D'AMPOSTA 2011. FOTOS (I PART)

 

AVUI, 16 D’AGOST. LA FOTO QUE NO PUC MOSTRAR-VOS I D’ALTRES COSES

Ahir, dia de la festa gran de la festa major, va tocar, com tots els anys, dinar familiar. Hi érem quasi tots. Dels habituals només faltaven el filla gran i la seva parella que havien marxat de càmping al Port de la Selva.

Ja sabeu que no acostumo a parlar de mi, ni de la família, però el que vull contar-vos m’ho ha dir ahir mon cunyat i d’aquí el preàmbul.

Sembla ser que l’altre dia, als bous, hi va fer entrada el camió que porta el bestiar. Al vehicle s’hi podia llegir: “Transporte de animales vivos” (així, en castellà) i a sobre hi anaven el “sinyó ancalde”, Pere Vidal i “l’il·lustre” delegat del govern Xavi Pallarés. Mon cunyat, afortunadament (!) no té mòbil i, per tant, no va poder-los fer la foto. Una foto que, sense cap mena de dubte, ja us l’hauria mostrat ahir mateix, sense perdre més temps. Llàstima!

He de fer una rectificació. L’altre dia us deia que les havaneres havien desaparegut del programa de festes. No és cert, simplement van canviar de dia. Es faran aquesta nit a 2/4 de 12 al recinte del ball, es a dir, al pàrquing de les antigues piscines, però no actuarà la colla “habitual”, sinó el grup Olla Barrejada.

El que sí que ha caigut del programa de festes és el teatre. D’acord que una obra de teatre feta a un recinte obert, no és el millor espai per a fer-la, però si tenim en compte que també ha desaparegut del “mapa” el cicle de teatre i dansa, sembla ser que aquest any (al menys de moment) a Amposta no es farà cap obra de teatre. Ho sento per aquells incondicionals “teatreros” que solien anar, com jo, a aquests tipus de representacions.

Anit ens varem aproximar al ball. Només hi estiguérem una estona per a comprovar dues coses: que el recinte no està tant malament (a pesar de les veus crítiques) i la baixa qualitat del conjunt musical que tocava.

Abans del ball varem passar pel recinte del castell on hi havia (com cada nit) festa alternativa. Un grup de joves “indignats” organitzen actes per a tots aquells que es vulguin apropar. També disposen de barra per a dispensar begudes.   

Aquest matí s’ha celebrat l’anomenada Marató Popular guanyada per l’atleta de la Galera Lluís Sales (avui ja us en he fet un tast i demà penjaré la majoria de les fotos que he fet) Cal destacar l’absència de Xavi Queral, durant molts d’anys guanyador de la prova i la presència de Rogelio Martín que també la guanyava tots els anys allà per la dècada dels 90. I una altra absència destacada, la del “sinyor ancalde”. Recordo que fa dos anys no l’esperaren a l’entrega de trofeus i el cabreig va ser considerable. Aquest any ningú l’ha excusat.  

Avui el Periódico parla de les rotondes que hi ha a Catalunya. Segons diu, una cada 4,5 Km. Es clar que això és de mitjana. Sortint d’Amposta cap a la Ràpita, en mig quilòmetre aproximadament, n’hi ha 4! Alguna d’elles sembla una antiga moneda de 25 pessetes. Recordo que fa uns anys, quan encara s’usava la pesseta com a moneda de curs legal, amb 7 o 8 monedes de 25 (de les foradades, ja que són les que més s’hi assemblen a les rotondes) dibuixava gràficament el mapa d’Amposta. Ara me’n farien falta unes quantes més. Em sembla que n’hem fet un mal us. Quan la setmana passada varem anar a Barcelona amb l’autocar de la Hife, vaig pensar en els renecs que deuen de soltar (encara que sigui internament) els xofers quan passen per allí. Per a “donar-les” solen pujar la roda del darrere per sobre, perquè no hi ha espai material. I fins i tot, dintre d’uns anys, es tindrà que treure algun arbre, ja que els autocars i camions rascaran amb les seves branques.  

LLORENÇ SALES GUANYA PER SEGON ANY LA “MARATÓ” POPULAR D’AMPOSTA

Aquest matí s’ha celebrat a Amposta la prova coneguda com la “Marató popular” però que no va més enllà de uns 4 quilòmetres.

Tal i com ja va passar l’any 2010 l’atleta galerenc Llorenç Sales l’ha tornat a guanyar, aquest anys sense l’oposició que va tenir l’any passat amb Xavi Queral que pràcticament van arribar junts a la meta.

Cal destacar de l’edició d’enguany el canvi de recorregut. A l’edició anterior, les obres a la plaça del Mercat ja dificultaven l’arribada dels corredors, així que, per aquest any, es va decidir canviar el lloc de sortida i d’arribada que s’ha fet des de la pista d’atletisme situada dintre del complex esportiu de la ciutat. Això, evidentment, ha restat públic i fins i tot, alguns dels atletes, han dit que fins aquest mateix matí no s’havien assabentat del canvi.

Un altre canvi ha estat que primer s’ha fet la cursa dels més petits, així, no han entorpit el recorregut de la resta de corredors.

Llorenç Sales ha fet un temps d’una mica més de 14 minuts (no tinc les dades oficials)

Vull destacar també la presència a la cursa del seu pare Lluís Sales, que amb quasi 50 anys, no ha fet podi però ha arribat a un lloc destacat. Lluís, de jove, era un molt bon maratonià. 

 

MIREPOIX. LA GENT DEL POBLE

Quan arriben les festes més tradicionals del poble de Mirepoix, la gent es vesteix d'època (de la que sigui) i surten al carrer i participen en la desfilada i en les petites representacions teatrals que es fan pels llocs més emblemàtics del poble: plaça porxada, mercat, catedral i alguns dels carrers que conflueixen a la plaça. Les festes tenen lloc sobre els "vint-i-tans" de juliol, aquest anys al menys, han coincidit amb el cap de setmana de la festa del Renaixement de Tortosa, però mentre a la capital del Baix Ebre van per la XVII edició, a Mirepoix ja en porten més de 30.
A Tortosa es celebra l'esplendor d'una ciutat al segle XVI, mentre que a Mirepoix fan representacions de diverses èpoques. romans, càtars, l'Il·lustració (centrada en la Revolució Francesa), segle XX, etc. 

 

AVUI, 15 D’AGOST

Avui és el dia gran de la festa major d’Amposta. La tradició cristiana estableix el 15 d’agost, dia de la Mare de Déu de l’Ascensió com a patrona de la capital del Montsià, així com a d’altres pobles com Deltebre o l’Aldea.

Però ahir (anit per a ser més exactes) va ser un d’aquells dies grans del futbol espanyol. Un Madrid-Barça com a plat fort del començament de temporada.

El partit no va decebre a ningú. bé, potser si, potser als socis i aficionats del Madrid que esperaven alguna cosa més que el 2-2 final i que ho deixa tot obert de cara la tornada al Nou Camp el proper dimecres.

Dit això, jo li preguntaria a Mourinho (Mou per als amics) diversos temes.

Per què Teixeira Vitiens va ser tan condescendent amb els jugadors del Madrid?

Per què no va expulsar a Khedira?

Per què no va expulsar a Marcelo?

Per què no va expulsar a Pepe?

Per què Benzema només marca a equips dels “bolos” com els xinesos?

Per què a Cristiano li passa el mateix?

Per què Messi li marca pràcticament al Madrid en cada partit?

Per què vostè (Mourinho) segueix fent teatre del bo?

Sobre el partit cal dir que vaig veure al Madrid molt més rodat. Al Barça hi havia jugadors com l’Alexis Sánchez que encara no havia jugat ni un sol minut amb el Barça. I d’altres com Piqué o Xavi que encara s’estan recuperat de molèsties. Alves també va jugar anit (crec) els primers minuts d’aquest any amb el Barça.

En fi, la lliga és molt llarga i temps tindrem per avaluar l’autèntic potencial de cada equip per a la temporada actual. De fet, recordem-ho, el d’ahir era un partit de supercopa, encara no de lliga.

I mentre s’estava jugant el partit, Cesc Fàbregas (al qui li poden dir l’apel·latiu del “Desitjat”) arribava a Barcelona per a fitxar i ser presentat demà. Per a molts és la gran esperança blaugrana. Fins i tot més que Sánchez. El que és evident és que significa un gran reforç per al Barça al mig del camp, però també té arribada des de la segona línia i pot fer molt mal a les defenses contràries.

De totes formes, reitero: “Jo no l’hauria fitxat”. Penso que el preu que s’ha pagat per un jugador “mig” fet a casa i que va abandonar el Barça per voluntat pròpia és desorbitat.

Però ara que ja és aquí, benvingut sigui i a veure si amb tota la resta dóna uns molts bons dies de glòria al nostre club.

VISCA EL BARÇA!!!

  

HISTORIETES DE L'AMPOSTA PROFUNDA II

M’explicaven l’altre dia que al mercat municipal es traspassava una parada. De fet ja fa un parell d’anys que va “penjar” el cartell a l’efecte.  A ningú sé li escapa que l’activitat econòmica dels mercats minoristes no està per a “tirar coets”.  Finalment varen sortir uns interessats en comprar la parada d’un poble del costat.

Els propietaris havien de demostrar als interessats que el negoci estava en ple rendiment per a poder cobrar el traspàs desitjat (segons sembla la xifra que demanaven era superior a 30.000 euros) Per a poder-ho fer, van idear una estratègia digna de l’estafador més hàbil: van entregar una quantitat de diners (als voltants de 40 euros) a una sèrie d’amics i coneguts per a que el dia que anessin els compradors, aparentés que el negoci anava “vent en popa”.

Mentre hi van ser els compradors, les hipotètics clients no paraven d’arribar i omplir les seves bosses de gènere. L’engany estava servit. Evidentment, el traspàs es va acaba consumant.
Una vegada els nous propietaris van fer-se càrrec del negoci, se’n van adonar que la realitat o era la que els altres els havien fet veure. Ja era tard.
És com la faula de "l'ase extraordinari”.

AVUI, 14 D’AGOST

S’aixeca el teló... No, avui no us penso explicar cap acudit d’aquells que comencen com jo ho he fet. Avui s’aixeca el teló de la temporada “futbolera” 2011-2012. I ho ha amb un plat fort, l’anada supercopa d’Espanya entre els que, tal vegada són, els millors equips del món ara per ara: el campió de la Copa del Rei, el Reial Madrid i el campió de la Lliga, el Barça, el nostre Barça (i si algú dels meus lectors no el considera “seu”, ho sento)

En Barça-Madrid o un Madrid-Barça, mai és un partit qualsevol, encara que la supercopa d’Espanya no sigui un d’aquells títols que et donen prestigi, tenir al davant “l’etern” (com si el món hagués començar quan ens van “birlar” a Di Stefano) rival, sempre té un plus afegit. Si el Barça avui perd, no passaria res. Si, finalment, perdés el trofeu, tampoc, però qui el vol perdre? Crec que ni culers ni merengues volen perdre la primera copa de la temporada.

Dijous a Barcelona em vaig comprar una gorra negra amb un flamant escut al davant. Ahir pel matí quan vaig anar a l’esmorzar del “dia del bou” amb un grup d’amics i coneguts, un d’aquest (coneguts) i el seu germà, a qui no coneixia, eren del Madrid. Els hi vaig dir que si volien em donava la volta a la gorra i em van respondre que no, que estaven acostumats, ja que les seves respectives dones eren del Barça. Llavors va soltar una frase força “lapidària”: “Déu vulgui que aquest any no sigui com la temporada passada; però em temo que no serà així”. Bé, ja va bé que ens comencin a tenir por des d’abans de començar a jugar el primer partit. Jo crec que els culers els hi tenim respecte, no por...

Quan aquesta nit als voltants de les 12 acabi el partit (comença a les 10), res estarà encara guanyat ni perdut, al menys que el marcador reflectís un resultat ampli a favor d’un dels dos equips, la qual cosa no sembla previsible. Guardiola sortirà, una vegada més amb el que té disponible (que no són tots els que haurien de jugar de titulars) i ho farà sortint a tocar-la i tocar-la, a controlar el partit i mirar d’explotar en els moment precís. I el Madrid de Mou, com sortirà? Aquesta és la incògnita que cal de esclarir ara com ara. Serà valent? A mi em sembla que avui sí.

El Periódico del dia tornar a portar una crònica i unes imatges dels bous a les nostres comarques, repetint tema (ja que ahir ja ens va donar la primera entrega) Avui des d’un punt de vista més anti-taurí. Una de les coses que diu, parlant d’Amposta, és que els aficionats ampostins estan recelosos dels forasters, al pensar que poden tractar-se de defensors dels animals i que poden estar gravant el que passa a la plaça. Penso que si és així, de ser cert (i per què no ho ha de ser?) és que no tenen la consciència tranquil·la.

La meva dona m’ha fet veure un article escrit per la cineasta Isabel Coixet (és que la gent que val, val i saben fer-ho quasi tot bé) i titulat “Una olivera”, al suplement Dominical del Periódico. És tracta d’una oda a aquests arbres, alguns d’ells mil·lenaris. Sense aclarir a quina olivera es refereix, a la foto hi surt el Parot d’Horta de Sant Joan, fins fa uns anys, la més coneguda de Catalunya. Personalment hauria preferit que sortís una de les fargues de l’Arion, per les que, ja ho sabeu, tinc una especial devoció.