LA REFORMA DE L'IRPF QUE PROPOSA EL PP, UNA FALÀCIA?

Jo crec que sí, sincerament! L’altre dia vaig llegir no sé on que algú, no sé qui, va dir què: “Quan es fa una promesa de baixar els impostos, cal saber com es compensarà per a que l’Estat pugui seguir gastant en la mateixa mesura que ho feia”. Això que pareix tan simple i elemental, pareix, al menys avui no ho han sabut explicar bé, que el PP encara o ho té clar. Ah! I les declaracions de Ángel Acebes no tenen desperdici. Segons Acebes que a partir d’ara hi hagin 7 milions de ciutadans i ciutadanes que deixin de pagar els impostos (el que cobren a l’any menys de 16.000 Euros bruts), es una mesura encaminada a recaptar més impostos. Segons ell, al tenir més poder adquisitiu podran anar més dies de vacances, comprar més coses, etc. Mai en la meva vida recordo haver escoltat un raonament tan poc rigorós. Com pot dir això tot un senyor que en el seu dia va ser ministre d’Aznar? No sap Acebes que l’augment del consum dispara els preus cap a dalt i això provoca més inflació? I a més inflació, amb el mateixos diners, menys pots comprar? No anem bé...

I una darrera cosa. Amb la reforma que anuncia el PP, si fins el 16.000 euros no hi ha retenció d’IRPF, què no vol dir que no caldrà declarar, vol dir que l’empresari ja no et retindrà, pot passar que hagi qui guanyi més de 16.000 euros i se li apliqui una retenció per part de l’empresari i que el sou net sigui inferior al d’aquell que no se li retindrà res. M’enteneu? Avui ho estava pensant quan ho han dit a la SER i no he fet més què assentir amb el meu cap.

Potser caldrà esperar una mica més de concreció per part del experts del PP, però avui, per avui, com opinen molts d’altres, una reforma així no és viable.

Encara una cosa per acabar. Avui en dia, les comunitats autònomes es financen en gran mesura de la part que els pertoca en el repartiment de dir impost.... i alguna cosa tindran que dir, no? O és que se’ls traurà el finançament així com així. Em recorda a l’Aznar quan va prometre suprimir l’Impost d’Activitats Econòmiques si guanyava per segon cop. I ho va fer. Només una pega: aquest impost revertia i reverteix la part que queda als municipis i les diputacions provincials. Les arques de l’Estat no es van ressentir gens ni mica. Això és com aquell pare que li treu la paga setmanal al fill... Tota una brillant idea!

EL PP, ANCORAT EN LA MENTIDA

Llegia al diari el País de diumenge que la recusació de tres magistrats progressistes del Tribunal Suprem per part del PP es basa en una falsa publicació del diari el Mundo, de idees afins al partit conservador. De totes formes, quan el PP es va assabentar de que tot era una falsedat, lluny de rectificar van continuar amb la seva estratègia. Això va fer que els mateixos jutges conservadors es dividissin en dues parts: un defensant la tesi del partit i els altres rebutjant-la. Com sabeu no és el primer cop que els dirigents del PP menteixen. Les mentides més grans van ser les que van emprà per entrar a la guerra de l’Iraq (per cert, avui ho reconeixia el mateix Durao Baroso que va fer d’amfitrió a l’anomenat trio de las Açores quan van escenificar el pacte per invadir el país asiàtic) i posteriorment a l’hora d’atorgar l’auditoria dels atemptats de l’11-M.

Hem de seguir creient-nos totes les seves promeses? Mentre segueixin ancorats en la mentida, jo, no!

LES DÈRIES DEL PP (2)

Ja se sap que estem en època electoral i ara és l’hora de fer “ofertes” i a veure “qui en dóna més”. Malgrat tot, al Partit Popular, el veig mancat d’idees. De les poques que té cal destacar-ne dues: la reforma del Codi Penal i la de l’IRPF. Quantes vegades s’ha reformat el Codi Penal en aquest darrers anys. Tant nous delictes hi ha que el tenen que anar reformant cada dos per tres! I l’IRPF? Segons qui governa, canvi de llei. Això pareix el títol d’una pel·lícula: “A la recerca de la llei perfecta!” Encara que dubto que surt el que surti agradi a tothom... ja que, quan de rascar-nos la butxaca és tracta...

En canvi, d’altres coses més importants no en diuen ni “piu”. Com la reforma de la Constitució per a fer del Senat una veritable camera de representació territorial. O afrontar la reforma del Consell General del Poder Judicial, què la tenen bloquejada. O de no marejar tant els jutges del Tribunal Constitucional i deixar-los treballar, etc.

Suposo que, a la intimitat, els agradaria afrontar totes aquestes reformes... però no ara. Ho deixarien per a quan tornessin a governar i traguessin una majoria còmoda per a canviar-ho de la seva manera. O m’equivoco?

LES DÈRIES DEL PP (1)

És curiosa l’actitud del Partit Popular. Quan alguna cosa no funciona tenen una ràpida solució: privatitzar-la! Primer ho van dir de fer amb l’aeroport del Prat de Barcelona els dies de la cimera pepera a la capital de Catalunya. La darrera ho ha estat de Ruiz-Gallardón després de la detenció de més d’una dotzena de funcionaris de l’ajuntament de Madrid, gràcies a l’operació “güateque”. Aquest grup de funcionaris cobraven comissions per agilitzar llicències d’obertura d’establiments o les endarrerien en el suposat cas de que l’empresari que pretenia obrir el negoci, s’hi negués. Solució: Privatitzar el servei! Bravo, Sr. Gallardón! D’això se’n dir tenir enginy! I creu veritablement que aquesta és la solució definitiva. A l’empresa privada no n’hi ha de xanxullos? I Gescartera? I la Mútua Universal?... Només per citar-ne un parell...

I encara hi ha una altra cosa: com es garanteix el tractament de les dades?

De tots és conegut que molts del votants del PP surten del món empresarial i aquest “amics” veurien amb bons ulls la privatització de tot. Si governa el PP caldrà posar un enorme cartell que digui: Espanya en venda!

ALGUNA COSA LI COSTA...

El passat 17 d’octubre, es van posar en funcionament a Amposta els contenidors soterrats amb la finalitat de poder reciclar més i millor i també per evitar molèsties innecessàries als veïns.

Però no tot són avantatges. Haver tret els vells contenidors ha provocat un dèficit de punts de recollida de deixalles. I no em queixo perquè per anar a tirar la brossa cal caminar uns metres més que abans; la meva queixa és per un altre tema: què fem amb els excrements dels gossos? La realitat és què, la gent sensibilitzada per a recollir els excrements, és més bé poca. Els qui ho recollim anem amb la bossa de plàstic què, fins ara, tiràvem al contenidor del costat de casa. Ara, sovint, ens trobem apartats dels contenidors i se’n presenta un dilema: on ho tirem? A les papereres no podem tirar-ho, vet aquí! Ho pugem a casa? Molt hem temo que molts dels qui ho recollien optaran per deixar-les al carrer. La proposta és que l’ajuntament instal·li arreu de la ciutat contenidors per aquest tipus de residus (d’aquells que també porten instal·lat el dispensador de bosses de plàstic) i que els passin a recollir tant sovint com calgui i no com passa ara que n’hi ha als parcs que disposen de “pipicans” que passen dies sense que ningú els reculli.

Així és què si volem una Amposta més neta, a més d’apel·lar al civisme del veïnat, cal posar les mesures adients a l’abast de tothom... Qui alguna cosa vol... alguna cosa li costa!

GRÀCIES, EURO

Ara fa tres mesos en un escrit parlava de com ha pujat el nivell de vida des de que es va substituir la pesseta per l’euro, sobre tot el primer any. Llavors, mai hauria pensat que acabaria donant gràcies a la moneda única europea.

Quasi sis anys després està havent-hi una nova pujada dels preus. En alguns casos d’aliments bàsics com la llet, el pa, els ous i algunes carns, però per sobre de tot, està la pujada del preu del petroli. A qui com jo té que utilitzar el cotxe particular per anar a treballar, sense cap mena de dubte, la pujada dels carburants és la que més ens afecta al nostre IPC particular. Com és sabut el barril de cru es paga al mercat internacional en dòlars. Així que encara hem de donar les gràcies a que el canvi de l’euro respecte a la moneda nord-americana està al límits històrics per la part alta. Si mantinguessin la paritat com el dia de l’entrada en circulació l’any 2002, els preus dels combustibles estarien un 40 o 50 % més cars. Així que no em queda més remei que dir: gràcies, euro!

XI FIRA DE L'OLI NOVELL A SANTA BÀRBARA

Aquest cap de setmana a Santa Bàrbara XI Fira de l'oli novell i X jornades gastronòmiques. Més informació a Taula del Senia.

A LES 8 EN PUNT CAL APAGAR TOTS ELS LLUMS DE CASA

FRENTE AL CAMBIO CLIMÁTICO: ACTÚA YA

Apagón el 15 de noviembre de 2007

Con ocasión de la presentación del informe científico de las Naciones Unidas sobre cambio climático durante la semana del 12 al 17 de noviembre en Valencia, numerosas organizaciones ecologistas, sindicales, sociales y ciudadanas del Estado español convocan un apagón con el lema de “FRENTE AL CAMBIO CLIMÁTICO: ACTÚA YA”, para el día 15 de noviembre de 2007 entre las 20,00 y las 20,05 horas de la tarde.

La convocatoria es abierta y consiste en la desconexión del consumo eléctrico en viviendas, centros de trabajo públicos y privados e instalaciones y equipamientos públicos durante esos 5 minutos en favor del planeta. Invitamos a sumarse a ella a cuantas personas y entidades deseen llamar la atención de la sociedad y de las instituciones sobre la necesidad de tomar medidas urgentes ante esta grave amenaza.

Las organizaciones que convocan este apagón son :

Ecologistas en Acción, Greenpeace, WWF/ADENA, Amigos de la Tierra, SEO/Birdlife, Movimiento Clima,

CC.OO., UGT, Confederación de STES,

Fundación Nueva Cultura del Agua, Paz Ahora, Coordinadora de ONGs de Desarrollo, Entrepueblos, Fundación IPADE, Fundación Natura, Fundación Tierra, ACSUR, Asociación Permacultura, Mountain Wilderness, CECU, Justicia y Paz, Intermón-Oxfam,

Fundación Ecología y Desarrollo, ADEGA, ADENEX, Acció Ecologista-AGRO, Coordinadora Ecologista d'Asturies, Organització Ecologista L´Escurçó (Tarragona), Fundació Terra, Verdegaia, Asociación Medioambiental La Cirigüeña de Morcín, Colectivo Ecologista de Aviles, Agrupacion Colectivos Asturianos, Avall de Llanes, Green de Carreño, Grupu d'Ornitoloxia Mavea, Ereba, Ecología y Patrimonio, Jóvenes Verdes, Liberación-Amauta, Pedalibre, Plataforma 2015 y más, Federación Regional de Asociaciones de Vecinos de Madrid, CGT de Madrid, Campaña ¿Quién Debe a Quién?, Globalízate, Plataforma Jarama Vivo, Plataforma Ciudadana Contra la Refinería, Térmicas No-Aire Limpio, Plataforma Antitérmica de la Pereda (Mieres-Asturias), Intersindical Valenciana,

y cuantas personas, organizaciones y entidades deseen incorporarse a la convocatoria.

RENFE-HIFE, LA DESCOORDINACIÓ DE LES COMUNICACIONS

Els habitants de les Terres de l’Ebre estem molt lluny dels centres operatius i de presa de decisions. Això fa que moltes vegades tinguéssim la sensació de que no es pensa amb nosaltres el que caldria. Una de les principals deficiències són les comunicacions.
El tren, que hauria de ser el principal de transport és insuficient. Barcelona, amb tots el problemes de la xarxa de rodalies surt dia si, dia també als diaris. Mentre que els terres de l’Ebre seguim tenint els mateixos problemes de fa anys: pocs combois amb destinació a Tarragona i Barcelona i a la mateixa velocitat que fa molts i molts anys. L’altre dia em deia un amic: “Dintre d’uns mesos es podrà anar de Barcelona a Madrid amb l’AVE en unes 3 hores. En canvi des de l’Aldea a Barcelona segueix costant 2,5 hores com fa vint anys enrera!”. I raó no li falta. Però insisteixo, no és tant el temps com la freqüència de pas.
Després, encara un altre problema. La combinació amb els autobusos de la Hife que presten el servei, suposadament, amb la RENFE. Els horaris no són compatibles. Un exemple. A les 16:20 arriba un tren procedent de Barcelona i Tarragona a l’Aldea. L’autobús de la Hife haurà passar cinc minuts abans i el següent no arriba fins les 17:45! Tota una prova d’eficàcia! O volia dir ineficàcia! Ja no ho sé!

MÉS SOBRE LES BOSSES DE PLÀSTIC

Ahir us parlava que a Londres volen reduir el volum de bosses de plàstic, d’aquestes que s’usen al supermercats. Es veu que a Espanya també ho tenen pensat de fer, fins i tot, la previsió inicial era que es posés en funcionament aquest mateix anys. El govern espanyol ha demanat col·laboració a les CC.AA. i així, la Generalitat ja ha pensat en aplicar una taxa d’ús.

Avui mateix he escoltat a la SER un petit debat entre una representant de Greenpeace y el president de la federació espanyola de fabricants de bosses. Naturalment cada un d’ells defensava la seva postura, però la del president dels fabricants la veig com més interessada. Fins i tot ha arribat a dir que les bosses res tenen a veure amb el canvi climàtica. Mentre, la representant de la oenegé ecologista deia tot el contrari. Què si el plàstic es fa a partir del petroli, hi tenen a veure bastant amb l’escalfament del planeta.

Eliminació o reducció? tot pas que es faci per suprimir o reduir aquest tipus d’envasos, benvingut sigui si això acaba beneficiant el nostre planeta blau.

ZAPLANA FA EL RIDÍCUL

Ara li ha tocat a Zaplana. Altres és Acebes o el propi Rajoy. Quansevol d’ells és bo per a criticar la gestió del govern de Zapatero. Si ho fan malament, ho critiquen i si ho han fet bé, també, perquè segons ells, s’hauria pogut fer millor. La darrera del “pinxo” de l’Eduardo ha estat criticar la pujada de la despesa en publicitat en aquest darrer anys del govern del PSOE. Segurament ha estat així, però s’obliden que en la seva època la despesa de publicitat es va incrementar un 100 %! Quan Zaplana (també conegut com a sabata plana) va ser Ministre de Treball es va cansar de fer propaganda sobre l’alça de les pensions. En canvi, el govern de Zapatero va dir que sobre les pensions no faria propaganda, què els diners que s’invertien en aquest concepte el preferia destinar a pujar una miqueta més les retribucions dels pensionistes. Això ens ho va fer veure una diputada i companya de sindicat (UGT) la Isabel López en una xerrada que va vindre a fer a un casal d’avis. I és veritat! No he vist en quasi quatre anys cap publicitat sobre pensions.

UNA INICIATIVA PER A PRENDRE EXEMPLE

He llegit al Periódico d’avui que el Consell Comarcal del Montsià vol instal·lar una central fotovoltaica als terrenys de l’abocador del Mas de Barberans.
Els terrenys ocupats per l’abocador, són inaprofitables durant molts anys. Fins ara poques coses és podien fer si no plantar arbres. La instal·lació de la central d’energia solar, a més de tractar-se d’una iniciativa pionera, és una pas de cara a la creació de més centrals d’energies renovables i no contaminats. És senzillament per aplaudir-ho!

L'INFORME DE FERROCARRILS DE LA GENERALITAT

Al debat d’avui al Parlament de Catalunya, l’Arturo ha retret el President Montilla un suposat informe de Ferrocarrils de la Generalitat de data 5 dies abans d’atura els trens de la xarxa de rodalies on es parlava de possibles anomalies a dita xarxa. No s’ha dit res de com ha aconseguit Arturo aquest informe, però jo si m’ho pregunto: Qui li ha donat a Mas l’informe (suposat, ja que no sé si l’ha arribat a ensenyar) de Ferrocarrils de la Generalitat? Si no ho ha fet el Govern de la Generalitat ho ha hagut de fer algú de dintre de la companyia... em seguiu? I si ho ha fet algú de dintre de la companyia, no seria il·legal filtrar això a qui avui és oposició al Govern? O és que qui ha filtrat l’informe a Arturo què, tal vegada, va entrar a l’època de CiU al govern, encara pensa que “els d’ell” estant governant Catalunya? M’enteneu?
Potser el Conseller Nadal tindria que obrir un expedient intern per veure qui ha filtrat l’informe a l’oposició? N’esteu d’acord?

LES OBRES QUE MAI ES VAN ARRIBAR A FER

Llegeixo al Periódico d’avui què en l’època de CiU al govern de la Generalitat va treure diners destinats a inversions a les línies de rodalies, concretament de dues obres i aquestes no es van arribar a fer mai. Es tracta de la supressió de passos a nivell de Sant Feliu de Llobregat i de Flaçà.

Això m’ha fet recordar una cosa que em van contar un dia. Resulta que dos senyors amb plànols a la ma es miraven el barranc de la Galera al seu pas per la carretera que va des de Tortosa a Vinaròs. I un li comentava a l’altre: “Aquí hi hauria d’haver un pont!” I qui m’ho va explicar, propietari de la finca del constat els va respondre: “A veure si se’l va emportar la barrancada!”. El senyor, de Santa Bàrbara, respon a les inicials M.M.M. i quan m’ho va dir, allí de pont no n’hi havia hagut mai. Posteriorment es va fer i, és cert, que la barrancada del 200 se’l va acabar emportant i immediatament es va tornar a construir.

UNA PETIT AJUT AL MEDI AMBIENT

A la “conservadora” Londres acaben de prendre una iniciativa força interessant. Volen eliminar les bosses de plàstic dels “súpers”. Os he posat mai a pensar la quantitat de bosses de plàstic que gastem cada setmana? I si ho multipliquem per les famílies del país? La xifra és astronòmica. La bossa de plàstic, com tots els plàstics surt del petroli i a més de ser cada cop més car, contamina una barbaritat.

Recordo que fa anys, el govern espanyol, va estar a punt d’adoptar una mesura similar, la qual cosa jo vaig aplaudir, com faig ara. Però després es va que dar amb un no res.

Una altra forma és vendre les bosses com ho fan alguns súpers com el Lidl o el Dia. També és una forma de que la gent s’ho mesuri més i les reutilitzi diversos cops.

A les pel·lícules americanes si us heu fixat, quan surten de comprar porten bosses de paper sense nanses. I aquí, no fa gaires anys la gent buscava capses de cartró de dintre dels establiments comercials abans de que les dependentes les traguessin al carrer.

Qualsevol cosa millor que la bossa de plàstic a dojo, com passa ara.

L'EBRE (4)

Ja fa uns dies, a la rotonda del pont del mil·lenari de Tortosa, pel costat de Ferreries, s’hi van poder veure moviments de terra així com altres treballs per a poder instal·lar el monument a favor del moviment social que hi va haver en torn de la Plataforma en Defensa de l’Ebre en la seva lluita contra el transvasament del riu cap el llevant espanyol (Regions de València i Múrcia, sobre tot) Aquest matí a les 8 el primer “nus”, potser el més alt ja estava en peus. I a les 3 de la tarda quasi la totalitat del “nusos” ja miraven cap al cel. Serà un camp de nusos que podré gaudir pràcticament a diari i d’alguna manera també m’hi veuré representat.

L'EBRE (3)

La Plataforma en Defensa de l’Ebre, va fer arribar ahir una proposta formal a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per a declarar el riu en sequera permanent.
El controvertit cabal ecològic no agrada al experts que consideren que l’Ebre ha de mantenir avingudes per a renovar de tant en tant el seu degradat curs.
És indiscutible que el foment dels regadius i el tant advertit canvi climàtic, faran que cada cop el riu porti menys aigua i dintre d’uns anys, tot hi havent-hi cabal ecològic, aquest seria difícil de mantenir.
Personalment trobo una iniciativa encertada la que ha tingut la PDE.

L'EBRE (2)

A Flix volent salvaguardar el bosc de ribera al costat de la reserva natural de Seves. Aquest bosc de ribera és el més important que conserva el riu en el seu tram final camí de la Mediterrània. La degradació que pateix amenaça en disminuir de forma progressiva el bosc i la destrucció del bosc faria que moltes aus que nidifiquen es veurien obligades a migrar a altres zones.

L'EBRE (1)

Vaig llegir l’altre dia que la Confederació Hidràulica de l’Ebre vol signar convenis amb ajuntaments per a netejar les lleres del riu. Fins ara aquesta iniciativa només l’havien tingut diferents agrupacions locals de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. I és que al riu s’hi pot trobar quasi de tot i els seus vorals estant plens de porqueria. La seva neteja ajudaria a potenciar la riquesa natural i l’atractiu turístic que l’Ebre representa per a les comarques de Catalunya per on passa.

ELS EFECTES D'ACCIÓ I REACCIÓ

Tots els grups que conformen el Parlament de Catalunya votaran demanar la dimissió de la Ministra de Transports Magdalena Álvarez. Bé, tot no, el PSC no ho farà. Però si els seus socis de govern.
Estic convençut de que si la ministra no fos socialista si votarien a favor, igual que si a Espanya Izquierda Unida formés part del govern de Zapatero, Iniciativa per Catalunya, segurament, tampoc hi votaria.
El motiu, al meu entendre, és molt senzill, des del PSC no es vol crispar més l’enrarit ambient que es respira en aquest moments i més que “molestar” a la plana major de Madrid, el que crec és que no és vol tenir unes males relacions amb Manuel Chávez, qui ha donat reiterades mostres de suport a Catalunya des de la seva Andalusia.
Però davant la onada de crítiques al govern d’entesa que encapçala José Montilla, sobre tot per part de CiU, el President de la Generalitat contraatacarà amb dades a la ma. Els darrers anys de govern de Pujol es van desviar diners destinats a la xarxa de tren de rodalies a altres fins. Quins són aquest fins? No ho sé, però hom o intueix: a la propaganda! Si una característica tenen els governs de Jordi Pujol és la enorme despesa en publicitat que es gastaven. Es allò d’anar fent el justet i transmetre a l’opinió pública la sensació de que s’està fent molt. És una tàctica molt vella, però que a CiU li ha donat resultat molts cops!

LA PREOCUPACIÓ DEL SR. CIRERA

Llegeixo al diari digital el plural que Daniel Cirera, el líder actual del Partit Popular de Catalunyadiu què(i cito textualment): “seria un desastre quedar-nos sense Estatut”. Què no és preocupi el Sr. Cirera que sense Estatut no ens quedarem. El que si què pot passar és que no s’aprovin els articles del nou Estatut que els seus companys de Madrid van recorre davant el Tribunal Constitucional. Articles què, per cert, no se si el Sr. Cirera ho sabrà, són idèntics a altres estatuts com el d’Andalusia o les Illes Balears i d’aquests no han dit ni piu, fins i tot els van votar al seus parlaments.

Un Estatut “retallat” seria un desastre per a Catalunya. Potser caldria tornar a començar tot el procés fins arribar a la votació en referèndum pel poble català i esperar que el PP li agradés per a no tornar-lo a portar davant el màxim tribunal…

Però sempre ens quedarà l’Estatut del 79! Es clar que significaria un pas cap en darrera, però és el que vol el PP: contra progrés, conservadorisme. Contra mirar cap en davant, mirar al darrera amb nostàlgia...

CAPTACIÓ DE MILITANTS PER PART DEL PP

Aquest escrit va aparèixer ahir publicat a Vinaròs News.

El passat mes d’octubre, el Partit Popular de Catalunya va presentar una nova militant, Montserrat Nebreda, la que va ser la núm. 2 per Barcelona en les passades eleccions al Parlament de Catalunya. Era l’afiliada núm. 31.348.
Només fa uns dies, un senyor de la Galera (l’anomenarem senyor Tomàs, per ser el cognom més corrent del poble) va venir a parlar-me per a que li redactés una carta per donar-se de baixa del PP. Davant la meva incredulitat per la seva adscripció política, m’ho va explicar.
Resulta que a la passada legislatura, el govern local del seu poble (PP-PSC-ERC) va voler reubicar les granges de pollastres i de porcs que hi ha tocant del poble per a legalitzar-les posteriorment.
La història de les granges a la Galera es remunta als anys 60. La proliferació d’aquest establiments va ser força considerable. La cria de pollastres era un bon complement per a la depauperada economia agrària. Recordo que es van fer granges fins i tot a les golfes i patis de les cases. Així que la problemàtica venia de molt lluny i fins llavors tots els ajuntaments havien fet ulls grossos al tema i no s’havien volgut mullar.
Amb el canvi de govern municipal sortit de les urnes el 2003 es va iniciar el procés de legalització o trasllat a un altre lloc que guardés la distància mínima establerta per la llei. Això comportava una nova inversió per part dels grangers. La que a les hores era l’alcaldessa em va dir que per “ajudar-los” a fer el trasllat se’ls hi havia dit de requalificar els terrenys ocupats per les granges com sòl urbanitzable. La proposta pareix raonable si no fos que, a la Galera, la construcció d’habitatges nous és més bé escassa i l’oferta de nou sòl seria molt superior a la demanda per a fer noves construccions.
Segons el senyor Tomàs, el PP, els hi va dir que els hi podrien solucionar el problema, però que abans haurien d’afiliar-se al partit. I així ho van fer... al menys ell.
Passat els temps, la situació continua igual con estava anys enrera: en estancament total. A més també hi havia altres temes urbanístics resolts de forma inadequada, sempre segons la versió del senyor Tomàs.
Així què, davant del que considera manca de resposta del PP, va decidir donar-se de baixa del partit.
Suposo que ara, el PPC no farà com va fer quan van presentar a la militant Nebreda, però si que deurien de comptabilitzar un afiliat menys.

GRÀCIES, EURO

GRÀCIES, EURO

Ara fa tres mesos en un escrit parlava de com ha pujat el nivell de vida des de que es va substituir la pesseta per l’euro, sobre tot el primer any. Llavors, mai hauria pensat que acabaria donant gràcies a la moneda única europea.

Quasi sis anys després està havent-hi una nova pujada dels preus. En alguns casos d’aliments bàsics com la llet, el pa, els ous i algunes carns, però per sobre de tot, està la pujada del preu del petroli. A qui com jo té que utilitzar el cotxe particular per anar a treballar, sense cap mena de dubte, la pujada dels carburants és la que més ens afecta al nostre IPC particular. Com és sabut el barril de cru es paga al mercat internacional en dòlars. Així que encara hem de donar les gràcies a que el canvi de l’euro respecte a la moneda nord-americana està al límits històrics per la part alta. Si mantinguessin la paritat com el dia de l’entrada en circulació l’any 2002, els preus dels combustibles estarien un 40 o 50 % més cars. Així que no em queda més remei que dir: gràcies, euro!

RAJOY S'ENFRONTA A UNES ELECCIONS

Si de nosaltres depengués sempre guanyarien els nostres: al futbol, a la política... Però que es guanyi o que es perdi depèn de molts factors, a l’esport també la sort.
En política el factor sort no existeix, al menys baix el meu punt de vista. Qui guanya és perquè s’ho ha treballat més, perquè és millor candidat i Suárez perquè les dones el trobaven guapo!
Vull dir amb això que malgrat el que jo pensi, dintre de quatre mesos, a l’hora d’anar a votar, pot guanyar el partit rival al meu, o sigui, el Partit Popular.
Però si analitzem les campanyes i la manera de fer del PP ens adonarem que la única cosa que els ha importat des de que són oposició al govern de Rodríguez Zapatero és el descrèdit personal, sobre tot el del President. I això ho han fet usant sobre tot la mentida i la difamació. El darrer cop després dels fets de dissabte a Santiago de Xile amb l’enrenou Hugo Chávez i Carlos Ortega. L’expressió que li ha dedicat a Zapatero “cultiva amistats perilloses” és tan “barriobajera” que es desqualifica per ella mateixa. El que els passa als dirigents del PP és que només tenen memòria per allò que els interessa. La foto apareguda avui al Periódico amb l’abraçada entre José Mª Aznar i Hugo Chávez l’any 2002 quan el llavors President va rebre a la Moncloa al cap del govern veneçolà, és prou explicita per demostrar qui va començar a cultivar les “amistats perilloses”! També, en l'època d’Aznar es van signar convenis comercials, entre els quals estava la construcció de diversos patrullers militars!
Però a Rajoy, al que li agrada massa capgirar tots els fets, es veu que les relacions amb la Veneçuela pareix que van començar quan van arribar al poder els socialistes, així com tots els mals d’Espanya!
Però el poble que no és beneit, cada cop se’n dóna més compte de la situació i per això, el pulsòmetre de la SER d’avui donava 6 punts d’avantatge amb la intenció de vot entre el PSOE i el PP. Dintre de quatre mesos ja ho veurem, però de moment Rajoy no s’enlaira!

DARRERES NOVETATS DEL TAULA DEL SÉNIA

PORTADA:
- Molt d'interès per les ajudes a la reindustrialització
- Veredicte dels Jurats del Concurs Fotogràfic i Literari
- Este dimecres a Ulldecona, reunió Generalitat-Alcaldes per la carretera
Ulldecona-Vinallop
- La Generalitat reb a la Taula del Sénia
- Inauguració oficial del Taller de Empleo
- 3.900.000 € als Pressupostos de l'Estat per als camins de la Mancomunitat

Mireu també les fotos rebudes, i contesteu a les Enquestes...

LES 8 MERAVELLES "EBRENQUES"

Al quadern del diumenge surten les 100 meravelles de Catalunya votades popularment. Entre elles hi podem trobar unes quantes d’ebrenques. A l’apartat d’edifici o conjunt arquitectònic s’hi troba: castell de la Suda de Tortosa (002), castell de Miravet (009), pont penjant d’Amposta (011) i celler del Pinell de Brai (021). A l’apartat d’espais naturals de excepcional bellesa: lo garxal (059) (delta de l’Ebre), roques d’en Benet (076) (Horta de Sant Joan) i la cova Meravelles (082) (Benifallet). I a l’apartat d’obres mestres de la pintura i escultura: les pintures rupestres d’Ulldecona (100) Curiosament no hi surt el celler cooperatiu de Gandesa, declarada la 7a meravella de Catalunya segons la iniciativa de la Capitalitat de la Cultura Catalana. Si voleu votar per alguna d’elles ho podeu fer a la web: www.10meravelles.cat o enviant un SMS al 5335 posant-hi: “cat” un espai i el codi de vot (cada una de les meravelles va numerada (ho he posat entre parèntesi) o per telèfon trucant al 902 999 635 i teclejant al número de la meravella que voleu votar. A veure si hi ha sort i en surt alguna d’escollida!

EDUCACIÓ PER ALS NENS DEL TXAD

Tot l’enrenou de la detenció del membres de la oenegé francesa l’Arca de Zoé i la tripulació espanyola que els va portar al Txad per a recollir un centenar de nens suposadament orfes i portar-los de camí cap a França, ha tingut un final feliç per a molts. Per a les hostesses, per a la tripulació i, finalment, pareix que per als nens. També ho he llegit avui al Punt que el govern espanyol s’encarregarà de la seva educació. Suposo que és un dels preus que ha degut de pagar el govern d’Espanya per a poder-los rescatar a tots plegats. Però, sense un cas com aquest, no podrien els governs dels països desenvolupats implicar-se més amb l’educació de l’anomenat tercer món? I no només en la educació, sinó, en la sanitat?

És una vergonya com ens mirem l’Àfrica i alguns països d’Amèrica, Àsia i Oceania. Ho fem, sovint amb prepotència i menyspreu... Quan posaran els governs de les potències econòmiques fil a l’agulla per a resoldre tota la missera que els envolta?

LA PISCINA DE ROQUETES

Avui llegeixo al Punt que la piscina coberta de Roquetes es podrà posar en marxa el proper mes de desembre. La culpa del retard és la instal·lació d’una estació transformadora per part de FECSA-ENDESA.

La piscina coberta va ser una de les obres estrella del passat govern de Roquetes presidit per Mariano Gil. Però no va poder estar enllestida per al final del seu mandat. Pel poble es deia que no es posava en funcionament perquè no s’havia previst el desaigüe. Sobre això vaig opinar una cosa tan senzilla com: Què l’arquitecte no ho tingués en comte, estranys, però passi. Què l’aparellador, com a director de les obres no se n’adonés, també, rar, però podria ser. Què el constructor es limités al projecte i no advertís la omissió, podria passar... Però que ningú advertís del defecte, sona una mica estranys, no?

L’altre versió que corria era la de que FECSA no els donava la llu. Evidentment molt més provable que tot el cúmuls d’omissions. Finalment ha estat això últim, encara que una mica més complex que allò que es deia pel poble.

ÉS AZNAR UN FEIXISTA COM DIU HUGO CHÁVEZ?

El debat pot esdevenir intens. En primer lloc anem a definir la paraula “feixisme”: “Forma de nacionalisme totalitari, implantada a Itàlia per Mussolini” (diccionari de la llengua catalana) D’Aznar com a President del Govern Espanyol es poden diferenciar dues etapes: quan no tenia majoria absoluta i tenia que comptar amb el suport de CiU i quan va treure majoria absoluta i va governar en solitari. En la primera etapa Aznar, fins i tot, parlava català en la intimitat. I potser cert. Se’n ha parlat moltes vegades però ningú coneix els motius. Ho explicaré. Ana Botella, la dona d’Aznar eren, sinó recordo malament, set germans i germanes. Vet aquí que una d’aquestes germanes estava casada amb un fill de la Ràpita. Els pares d’aquest noi, de parla castellana, regentaven un estanc al poble. Segurament, el cunyat d’Aznar devia parlar català. No conec ningú nascut a Catalunya de la meva generació que no parlés català. Així, podria ser, que en algunes reunions familiars, Josemari, hagués pogut dir alguna paraula en català.

La segona etapa, la de la majoria absoluta, va ser totalment diferent. Va governar Aznar de forma totalitària? La meva resposta seria sí. És evident, amb el suport del grup parlamentari del Partit Popular, però va fer coses pròpies d’un govern absolut; algunes d’elles utilitzant el Decret Llei sense tenir que passar pels parlaments espanyols. És Aznar nacionalista? Rotundament sí! Nacionalista espanyol, però nacionalista de totes totes. Llavors a la resposta què si és feixista, seria, a la meva manera d’entendre: sí, ho és. Un altre debat és si aprofitant la cimera Llatino-americana, era el lloc més adient per a que un president com Hugo Chavez digués això d’Aznar. O Carlos Ortega de que si l’empresariat espanyol són uns colpistes.

Sobre l’actuació de Zapatero, penso que va ser correcta, va dir allò que tenia que dir i, sempre em quedarà una pregunta. També Aznar hauria defensat l’actual President espanyol?, evidentment no de la mateixa acusació, però, de qualsevol altra?

VALORACIONS DEL DISCURS DE MONTILLA A MADRID

Després d’una aparent indiferència inicial, ara sembla que la classe política espanyola ha començat a fer valoracions de les paraules de Montilla. Mentre, el President de la Generalitat ha enviat una còpia del seu discurs a tots els presidents de les comunitats autònomes espanyoles. Cap d’ells que se’l llegeixi no podrà dir que no sap el que realment sentim els catalans, perquè les paraules de Montilla reflecteixen d’una manera clara el nostre sentiment per tot els que està passant a Catalunya d’un temps cap ençà. Els problemes de la xarxa de rodalies, què no només és aquest darrer mes, sinó que la situació era dolenta des de fa molt temps, la gran apagada de Barcelona d’aquest estiu, etc. Però això només és la goteta que fa vessar el got. Són les situacions més mediàtiques perquè passen al cap i casal de Catalunya i als seus voltants. Però per conèixer millor la situació del territori cal anar cap a tots els indrets del territori. Segur que allí on anirem tenen els seus problemes locals. Més petits, de segur que si, però no per això menys importants que els que passen a Barcelona.

Mentre el President del govern espanyol ha demanat a Montilla pedagogia en lloc de queixes. Crec que les accions del President de la Generalitat estan encaminades a fer, precisament, pedagogia, sinó, perquè ha enviat els seu discurs als altres presidents?

Pujol tenia un altre estil, cal reconeixeu-ho. Un estil més de pidolaire i la veritat sigui dita no li anava del tot malament, però no és el meu estil, ni tampoc, com s’ha vist el de l’actual President. Només el temps dirà si l’actitud de Montilla ha estat encertada o no.

A QUIN SEGLE VIVIM?

Llegeixo al Punt que CC.OO. de Tortosa demana a l’empresa FCC (Fomento de Obras y Contratas) que suspengui les eleccions sindicals mentre no hi hagi una sentència favorable a l’acomiadament d’un treballador d’origen musulmà. Segons el sindicat l’han acomiadat perquè era candidat per l’organització sindical a les eleccions que tenien que fer-se a l’empresa properament.

De ser com diu el sindicat, a quin segle vivim? Si mirem el calendari veurem que al segle XXI, però una actuació així per part de l’empresa és més pròpia del segle passat una vegada recuperada la democràcia i als primers anys del sindicalisme després de la mor del dictador. O sigui, de fa uns trenta anys! Fomento de Construcciones y Contratas és una empresa “controlada” per Esther Koplowitz i les seves les seves filles i el president del consell d’administració és el que va ser ministre en temps de Suárez Marcelino Oreja Aguirre, després “popular”. Precisament el primer govern de Suárez va ser qui va legalitzar el sindicat Comissions Obreres allà pel mes de juny de 1977. Em sembla vergonyosa una actitud així per part de l’empresa, repeteixo, si es confirma la veracitat dels fets. La sanció que li hauria de posar la Conselleria de Treball de la Generalitat hauria de ser exemplar per a que ningú més pogués fer coses d’aquestes que atempten greument contra la llei de llibertat sindical i contra altres conceptes, fins i tot, dels dretes humans!

LA PROTECCIÓ L'ESPAI NATURAL DE LA COSTA CATALANA

Amb la finalitat de salvar el litoral català, el Ministeri de Medi ambient es planteja tirar per terra algunes edificacions construïdes massa prop del mar. Una d’elles l’hotel de Cap Roig, a l’Ampolla.

Era el 8 d’agost de 2002, però per la climatologia es pareixia més a un dia d’abril. Però la pluja no va impedir que unes 300 persones anessin a donar suport al grup ecologista Greenpece, amb el veler Zorba, que havien preparat un acte per a protestar contra la construcció de l’hotel. En aquella campanya també s’havien implicat força en la lluita a favor de l’Ebre i el seu entorn natural.

L’especulació urbanística i tot el seu món també afecta a la costa catalana. En menys mesura que a València o a les Illes, però també.

Està bé que algú li posi una mica de seny a aquest món cada dia més degradat i si es fa des del govern, molt millor.

IMATGES DEL CANVI CLIMÀTIC

Llevat personatges com Mariano Rajoy, quasi tothom està d’acord en la existència del canvi climàtic i de la manera que ens afectarà. El Delta de l’Ebre serà una de les zones més afectades de la península i es diu que aquest mateix segle pot arribar a desaparèixer, si no se li posa remei. La oenegé Greenpeace ha editat unes imatges virtuals de com és ara i com serà després per l’acció del canvi climàtic. El Periódico publicava avui unes poques imatges. Però a la seva pàgina web se’n hi podent trobar algunes més: www.elperiodico.cat/.

LA REIVINDICACIÓ DE MARROC I LA DE CATALUNYA

És la ressaca de la visita del Reis d’Espanya a Ceuta i Melilla: la reivindicació de Marroc sobre aquestes dues ciutats nord-africanes. De fet aquesta reivindicació ha estat sempre. Mentre Espanya s’aferra a que eren seves molt abans de que el Marroc es constituís com estat independent. Dient que volen obrir converses amb Espanya per a parlar-ne. Molt bona idea! Em sembla genial acabar amb el colonialisme!
Però el cert és que m’importa poc si un dia Ceuta i Melilla acaben donant-se a Marroc encara que s’aprofiti per a fer-li un regal d’aniversari al monarca alauita o a la pujada al poder del fill de Mohamed VI, és indiferent.
El que en realitat m’importa és començar negociacions amb França per a demanar-los els territoris catalans donats a aquell país pel tractat d’Utrecht, a saber, part del Rosselló i la Cerdanya, el Capcir, el Conflent i el Vallespir, després de la derrota catalana a la Guerra de Successió Espanyola.
Evitaré demanar el retorn de Nàpols, Sardenya i els territoris de la neo pàtria (a l’actual Grècia), perquè van ser terra conquerida, encara que van formar part històricament de la Corona d’Aragó.
Però els del sud de França si eren nostres i allí els coneixent com el País Català, perquè doncs no es pot demanar això? Algú ho ha intentat?

EL TOT PODERÒS PRESIDENT LA DE DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ

Acabo d’escoltar què, el president de la Diputació de Castelló el “popular” Carlos Fabra ha augmentat la plantilla d’assessors personals amb dos més. Ara en té 32! Sabeu què penso? Què si un polític necessita realment tenir tants assessor és que és un inútil!!

O és inútil o és què “col·loca” a tots aquells que li cauen bé: familiars, amics, companys de parit. Després li deuran favors que se’ls cobrarà en forma de vots? Us sona l’argument? I tant què us sona!! Quina pregunta més tonta què us acabo de fer!

BRETOLADA

Potser per insignificant, la noticia us ha pogut passar desapercebuda. Un home de la província de Badajoz va voler demostrar que la amanita fal·loide (bolet) no era tant tòxica com es deia i se la va menjar. Va estar a punt de morir. Una bretolada així fa que la seguretat social (que paguem tots) tingui que pagar innecessàriament les despeses d’hospitalització, farmàcia, etc. Jo crec que se li tindria que fer pagar a ell.

Si no fos què està mal vist, el que caldria és pegar-li una bufetada per burro, però si als 45 anys no n’ha après, ja no ho farà.!

URGÈNCIA DE INFRASTRUCTURES

Wifredo Miró, secretari general de la UGT a les Terres de l’Ebre i bon amic, demana celeritat a l’hora de realitzar les infrastructures necessàries para la demarcació. I de raó no n’hi manca, no!

Vaig tenir l’honor de participar l’any 98 en la confecció del pla estratègic de les Terres de l’Ebre que havia de formar part del programa de Pasqual Maragall com a candidat del PSC a la Generalitat de Catalunya. Recordo que el dèficit d’infrastructures era un dels elements debatuts i es reclamava una millora considerable, sobre tot a la Terra Alta. S’ha millorat, sí, però no el suficient. Pareix que les necessitats de cada moment ens sobrepassen sempre o el que és el mateix: sempre anem endarrerits. L’Eix de l’Ebre, una de les carreteres “estrella” del govern Pujol, només uns anys després està pràcticament desfasat. Ara ja ens cal una autovia. També una cosa a millorar és el tren amb una millor comunicació entre els diferents pobles de les nostres comarques i, si cal, fer alguna estació més (em refereixo a Amposta)

Sense infrastructures les indústries no acaben venint al territori i sense indústria no hi ha progrés.

Veus com les de Miró, home d’esquerres i compromès socialment, han de donar un cop d’atenció als polítics “amics”, a la vegada que encoratjar-los a treballar millor per al territori.

Heu sentit el discurs del President Montilla? Cal emmirallar-se en ell i demanar tot aquell dèficit històric que tant Madrid com Barcelona ens deuen!

MOCIÓ DE CENSURA A BOT

Les llistes “blanques” de Bot (ERC i PSC) han presentat una moció de censura a Bot contra l’actual alcalde de CiU.
Xavier Pallarès, com a màxim responsable de la federació “nacionalista” ha fet unes declaracions carregant de forma despectiva contra els seus rivals polítics i amenaçant amb prendre represàlies. Jo li demanaria al Sr. Pallarès una mica de calma. Al joc democràtic hi entra quasi tot i la moció de censura no deixa de ser un instrument en poder dels grups polítics per canviar allò que no els apareix bé. Que jo sàpigue no hi ha trànsfugues, només dos grups en contra d’un altre. Segueix dient el Sr. Pallarès que tot està dirigit de fora. Mira tu quin descobriment! És què només és patrimoni de CiU dirigir políticament els altres pobles? Jo li podria posar uns quants exemples. Ell també en posa un: Caseres. Que jo recordi la darrera pilota estava al teulat de l’alcalde de Caseres. Si algú ho desconeix tot va començar arran d’una suposada baralla entre joves de Caseres i Batea a Gandesa. Entre els joves s’hi trobaven els fills de tots dos alcaldes. L’Ebre en va parlar durant un temps. Finalment, Paladella, alcalde de Batea va acusar al de Caseres d’un afer immobiliari al seu poble. A partir de llavors, silenci! Esperava entusiasmat la resposta de l’alcalde de Caseres, però aquesta no va aparèixer mai.

Podria seguir estenent-me, ja que el tema el trobo apassionant, però no vull cansar al lector.

LES MENTIDES DEL PP SOBRE L'11-M A LA WEB DEL PSOE

A la pàgina oficial del PSOE, aquesta tarda s'ha penjat un vídeo sobre les mentides del PARTIT POPULAR respecte als atemptats de Madrid de l'11-M. Se poden veure intervencions d'Aznar, Acebes, Hernando, etc.
http://www.psoe.es/ambito/actualidad/home.do
El cinisme de l'expresident queda patent amb el que va dir el seu dia i el que ha dit ara una vegada ja hi ha hagut sentència per part de l'Audiència Nacional.

SCOTCH CERVESA

Us faig imaginar una foto: un grup d’homes de cara a un mur. Segurament que us vindrà a la ment un grup de jueus davant del Mur de les Lamentacions de Jerusalem. Incorrecte! Ens anem allunyant a efectes d’obrir el camp visual i veurem que els homes van en texans i no portes res al cap i per terra s’amunteguen les llaunes de cervesa. Són els seguidors del Glasgow Rangers pixant de cara al monument de Francesc Macià que hi ha a la plaça de Catalunya de Barcelona. Vergonyós! Que ens diria la policia escocesa si ho féssim nosaltres? I si a sobre ho féssim davant d’un monument a William Wallace o Robert Bruns o Roy Mc Gregor, tots tres herois nacionals escocesos?
Després ens parlaran d’una Europa del N educada i d’una Europa Mediterrània mig salvatge. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

JOAN CLOS, UN FEDERICO TRILLO D'ANAR PER CASA

A Joan Clos, Ministre d’Indústria i Energia li va passar ahir una cosa similar al que li va passar a Federico Trillo, Ministre de Defensa a l’època del PP. Mentre Federico Trillo va arengar la tropa al crit de “Viva Honduras” i els soldats eren de Guatemala, Clos va parlar de la Ford quan estava a la “casa” de General Motors.
I es veu que Clos és propens a aquest tipus de relliscades. Si ho recordeu, a la seva presa de possessió també ho va fer com a Ministre de Justícia en lloc del càrrec que ocupa!

RETARDAR LA JUBILACIÓ

S’està preparant una reforma de la llei de pensions que preveu, entre altres coses retardar la edat de jubilació a canvi de cobrar una mica més. Aquesta mica és un 3 % més cada anys fins els 70 on suposaria un increment de la pensió del 15 %.

Suposo que els tècnics de la Seguretat Social hauran fet un estudi sobre la incidència què suposaria la mesura. Personalment no crec que l’acabin acceptant massa gent. Els treballadors, al arribar a certa edat, només esperen complir la edat reglamentaria i poder-se jubilar. I si poden abans, millor! El que conec que s’han jubilat als 70 anys són alts càrrecs, ja que la diferència que suposa el seu sou en actiu i la seva pensió és abismal. En canvi n’hi ha d’altres (els funcionaris de les categories més baixes) que la jubilació anticipada els està totalment a compte, ja que cobren més jubilats que treballant i a sobre no tenen perquè matinar, agafar el cotxe, etc. El temps ho dirà...

CLAR I CATALÀ

Bé, potser caldria dir que clar i castellà! Ja que el President de la Generalitat José Montilla la conferència la feia a Madrid, on ha anat a donar el premi Blanquerna a Javier Pérez Royo per la seva defensa de l’Estatut de Catalunya. Pel que he pogut sentir el President no s’ha mossegat la llengua, no! Penso que els ha dit tot allò que la majoria del poble de Catalunya sent en aquests moments: emprenyamenta, sensació d’engany, incomoditat amb l’Estat Espanyol, etc. Potser ho hagués pogut dir més fort, però, penso, no més clar. I això que el President és un “xarnego” nascut a la província de Còrdova, com tothom sap... o al menys els independentistes catalans!

LES DECLARACIONS D'AZNAR SOBRE EL TXAD

L’expresident espanyol José María Aznar, de trist record, va fer unes declaracions a la COPE per a referir-se a l’estat d’ànim que li havia produït el paper del govern d’Espanya en referència als espanyols retinguts al Txad. Segons ell es sentiu “humiliat”.

Suposo que si Espanya hagués jugat un altre paper també hauria tingut que dir. És el paper que ha de jugar qualsevol adversari polític respecte dels seus rivals.

El president francès Sarkozy, sense entrar en més valoracions, ha estat el veritable protagonista de la “pel·lícula”. Però això no ha d’estranyar a ningú. França és, avui per avui molta més potència que Espanya. Durant molt temps va ser una de les quatre potències mundials com a país guanyador de la Segona Guerra Mundial. Els anys han passat i de segur que ningú fa aquesta mena de valoracions, però és innegable el seu potencial, tant militar com econòmic. El país veí del Pirineus té interessos econòmics a la zona i hi té destacats nombrosos contingents militars. És per això que la seva influència és notable.

Sí Aznar vol comparar-se amb França és el seu problema. Per la meva part penso que tal vegada és millor “menjar poc i pair bé”. Tot no es pot tenir. Ho tenim un exercit poderós i em fem ostentació o deixem que determinada feina ens la facin els altres. A la fi, França és un país de la Unió Europea.

PATRIOTISME DEMOCRÀTIC (REI I PÀTRIA)

Patriotisme democràtic. És un nou concepte sortit de l’entorn del PP, més concretament del diari el Mundo. M’he posat a pensar sobre el sentit de l’expressió i la veritat sigui dita, no acabo de trobar-li massa sentit. A més, si tenim en compte que la monarquia és una institució totalment antidemocràtica (no ha estat elegida pel poble), encara té menys sentit el titular del Mundo. Suposo que el periodista en qüestió (o el consell de redacció del diari) van recercar un titular que cridés l’atenció i suposo que ho han aconseguit.
Sobre les protestes dels marroquins cal dir què de no haver estat instigades per algú, difícilment el poble de Marroc s’hauria queixat contra uns actes que pràcticament desconeixia. El règim alauita sempre ha estat molt aficionat a arengar el seu poble per a fer manifestacions d’aquesta mena. Sense anar més lluny, ahir feia 32 dos anys de la famosa “Marxa Verda” cap al Sahara, llavors colònia espanyola. També tota una prova d'exaltació nacional!
Una cosa que m’ha cridat l’atenció han estat les banderes. Mentre que als ciutadans de Ceuta se’ls hi van donar de plàstic, o sigui d’usar i tirar, els manifestants marroquís les portaven velles i gastades. Igual són banderes que passen de pares a fills en herència...
Totes dues exaltacions, tant la de Ceuta en favor de la monarquia Espanyola com la del Marroc reclamant com a pròpia la ciutat m'han semblat pura pantomima!
I avui la segona part de la mateix pel·lícula.

PODER POLÍTIC I PODER ECLESIÀSTIC

L’Església tornar a pixar fora del test! Així de clar i català. L’Arquebisbat de Tarragona diu que s’oposa a un tríptic d’educació sexual editat per la Generalitat de Catalunya i adreçat als nens amb la finalitat d’evitar contagis con la SIDA, embarassos no desitjats, etc. Segons l’Església diu que han de ser els pares els qui tenen que educar els adolescents i que a la Generalitat no li pertoca fer aquesta tasca. El que mai he pogut entendre és com els capellans que entre altres coses són celibetaris (què practiquen el celibat, es a dir no estan casats) i casts (o sigui que s’abstenen del plaer sexual) poden donar lliçons sobre sexe. I si han de ser els pares... us imagineu una família cristiana practicant parlant de sexe amb els seus fills? Jo la veritat és que no m’ho imagino!

El poder polític, en aquest cas les Conselleries d’Educació i també de Salut, són les que han de fer arribar tota la informació als jovents per prevenir malalties infeccioses i embarassos no desitjats. O no és el poder polític el que té que pagar després les despeses derivades d’aquestes situacions? I encara que no fos així, han de ser les autoritats polítiques les responsables de l’educació durant aquesta etapa.

L’Església ja té els seu propis col·legis i associacions i dintre d’aquestes que faci el que li doni la gana, però que no generalitzi i es posi allí on no se la demana!

DARRERES NOVETATS DEL TAULA DEL SÉNIA

PORTADA:
- Dimarts (06/11/07) Inauguració Oficial del Taller de Empleo supraregional
a Alcanar
- Oberta la convocatòria d'ajudes per a reindustrialització 2008
- Caixa Catalunya dona 40.000 € (2 furgonetes) al Taller de Empleo
- El Director General de Cohesió Territorial de la Generalitat Valenciana
rebt a la Taula del Sénia
- 3,9 milions d'euros al Pressupost de l'Estat per als camins de la Taula
del Sénia
- La Mancomunitat reb dos noves subvencions del Plan Avanza

I TAMBÉ: Calendari d'Actes, Mira les fotos rebudes... Albums... Enquestes...
Llibre de visites...

COM UN PÈSOL A LA SABATA

També he llegit que exmilitants de Ciutadans, ara al partit que va fundar, entre altres Rosa Díaz, Unió Progrés i Democràcia, estan creant tensions al si del partit. D’un se’n van i de l’altre... què volen? Què els tirin fora? És ben curiós com hi ha gent que es saben estar “quiets” en lloc. I de segur que deuen pensar (a sobre) què són els altres els que no els entenen.

LOQUILLO I BOADELLA

He llegit al Periódico d’avui una columna signada per José Maria Sanz, més conegut per Loquillo. La columna portava per títol: “En defensa d’Albert Boadella”. Es feia una al·legat a la manera de ser i d’opinar de Boadella i de tot l’escrit se’n pot extreure una frase: “Boadella no pot dir el que li doni la gana i situar-se políticament on vulgui?

Si em fessin una enquesta d’aquelles que he de dir el grau de satisfacció, diria: “més aviat d’acord”... però no del tot! Com a persona lliure, Boadella por fer, com es diu vulgarment, “el que li roti”. Però la evolució de les seves idees és un tant estranya. Però, evidentment no ha estat el únic en “evolucionar” cap a un costat o un altre. Encara que sempre pareix que la evolució tendeixi anar de l’esquerra cap a la dreta. No posaré exemples, però de ben segur que ens hi venent uns quants al cap.

Serà que aquella frase de “qui als 20 no és revolucionari és que no té cor i qui als quaranta no és conservador és que no té cap”.

SCHUSTER: PER A QUÈ T'HA SERVIT SER CATALÀ

Una vella dita (o definició) deia que “ser català és tot aquell qui viu i treballa a Catalunya”. I Schuster, l’actual entrenador del Madrid, durant una bona etapa de la seva vida va viure a Catalunya i va treballar (jugant al futbol) a can Barça. Però pareix que no va aprendre res. No sap res del sentiment català, de la nostra manera de ser, etc.

Perd a Sevilla i a qui dóna la culpa? Al àrbitre perquè era català. Jo diria millor: del col·legi d’àrbitres de Catalunya. No sé si era català. Al menys els seus cognoms n’indiquen un origen no català: Álvarez Izquierdo.

En aquesta vida només he conegut un àrbitre de primera divisió de nom Felipe Crespo Aurre adscrit al col·legi d’àrbitres de Catalunya, resident a Tortosa (es de suposar que de molt petit, ja que parlava català perfectament), però nascut a Santander.

Però no vull parlar més dels àrbitres, només ho feia per les afirmacions dels senyor Schuster. També vull recordar un altre vingut de fora, en aquest cas per jugar amb el Barça de bàsquet (en aquell temps baloncesto): Bob Guyette, americà de naixement que al poc temps que jugava aquí una vegada va dir una cosa així: “No entenc perquè el Barça porta aquest colors...” I a la petició d’aclariment per part dels periodistes va dibuixar les quatre barres a sobre del seu pit. Al meu entendre una forma molt aclaridora del que significava per ell la identitat catalana. I estem parlant dels anys 70! Potser, fins i tot, que Franco encara fos viu!

Schuster: si no vas aprendre res, millor te’n vagis oblidat de nosaltres. I nosaltres també d’ell i barrar-li les portes del Barcelona per sempre. No trobeu?