És la ressaca de la visita del Reis d’Espanya a Ceuta i Melilla: la reivindicació de Marroc sobre aquestes dues ciutats nord-africanes. De fet aquesta reivindicació ha estat sempre. Mentre Espanya s’aferra a que eren seves molt abans de que el Marroc es constituís com estat independent. Dient que volen obrir converses amb Espanya per a parlar-ne. Molt bona idea! Em sembla genial acabar amb el colonialisme!
Però el cert és que m’importa poc si un dia Ceuta i Melilla acaben donant-se a Marroc encara que s’aprofiti per a fer-li un regal d’aniversari al monarca alauita o a la pujada al poder del fill de Mohamed VI, és indiferent.
El que en realitat m’importa és començar negociacions amb França per a demanar-los els territoris catalans donats a aquell país pel tractat d’Utrecht, a saber, part del Rosselló i la Cerdanya, el Capcir, el Conflent i el Vallespir, després de la derrota catalana a la Guerra de Successió Espanyola.
Evitaré demanar el retorn de Nàpols, Sardenya i els territoris de la neo pàtria (a l’actual Grècia), perquè van ser terra conquerida, encara que van formar part històricament de la Corona d’Aragó.
Però els del sud de França si eren nostres i allí els coneixent com el País Català, perquè doncs no es pot demanar això? Algú ho ha intentat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada