dimarts, 14 de febrer de 2017

EL FOLLONERO

Eneko.
Jordi Évole es va donar a conèixer per al gran públic al programa Una altra cosa que presentava i dirigia l’Andreu Buenafuente. El paper que tenia encomanat Jordi Évole era el de follonero (d’aquí l’apel·latiu), ja que, des del públic, solia intervenir en moments puntuals del programa per a dir la seva; normalment coses que podríem considerar com a políticament incorrectes.
Però on va rebre gran notorietat com a professional de la televisió va ser al programa Salvados de la Sexta que dirigia i presentava. Évole, el Follonero, sempre s’ha caracteritzat per tractar les notícies amb rigor i independència i dir coses que la majoria de periodistes no s’atreveixen a dir, tot i que estic segur que molts ho pensen. De no ser la Sexta, seria molt difícil que tingués un programa com el que condueix amb la llibertat de dir el que pensa a qualsevol altra cadena televisiva.
Dissabte, durant la gala de Volem acollir que va emetre TV3, Jordi Évole també va dir el que pensava, tal com ho fa sempre... Va dir que el problema d’acollir o no, no és de competències, sinó d’incompetències...Ah! Xiquet el què has dit!!! A un ampli sector de Junts pel Sí (al que li suposo quatre afaitades...) no els hi va agradar gens. Un dels que primers que van manifestar la seva indignació va ser Gabriel Rufián... Ell que amb les seves actuacions al Congrés com a diputat d’Esquerra que és no ha ferit mai cap sensibilitat... Un, quan cobra per la feia que fa, ha de saber estar a les dures i a les madures, és a dir, a de poder criticar, però també ha de saber encaixar les crítiques quan aquestes no li són favorables. Rufián es va donar a conèixer a les xarxes socials i, sembla ser, que les seves opinions solien ser sempre molt encertades i punyents. Com el dard que va etzibar dissabte Èvole als polítics...
Eneko. 

L’eurodiputat Ramon Tremosa va anar molt més enllà i va qualificar Èvole de manipulador sense fronteres i sectari... Personalment no conec Ramon Tremosa. L’he vist algunes vegades per televisió i sé que va substituir l’Ignasi Guardans a les llistes de CiU a l’Europarlament. Militant de CDC va abandonar el partit per discrepàncies amb la direcció per haver pactat amb el PP quan encara no ostentava cap càrrec electe. Anys més tard va tornar al ramat i el partit li va agrair portant-lo a Europa... Quan sento paraules com les que li va dir Tremosa a Évole, només puc dir una cosa (i en castellà): Dime de lo que presumes y te diré de lo que careces...  
També Llach, un dels participants a la gala de dissabte, va voler posar cullerada i va respondre a Èvole dient-li una cosa així: Quan siguem independents ho podrem solucionar...  
No dubto ni per un moment que quan siguem independents Catalunya hi guanyarà molt. No és el mateix que ens governin des de Madrid que des de Barcelona... Sobre tot per als de Barcelona i la seva àrea metropolitana... Ara bé, qui pensi que quan això passi, Catalunya es convertirà amb una mena de país de les meravelles, està del tot equivocat... Problemes en seguirem tenint, sobre tot aquells que coms els habitants de les Terres de l’Ebre estem vivint lluny d’on es prenen les gran decisions del país i tenim una densitat demogràfica molt menuda. Qui es cregui que per ser independents s’acabaran els xorissos d’aquest país, encara està més equivocat que abans.  
Eneko. 

Un país, per menut que sigui, sempre té problemes. De vegades d’autosuficiència, d’altres vegades de gestió o econòmics... O ves a saber què... Si governa un partit de dretes (digues-li liberal si vols) les classes treballadores tindran, si fa o no fa els mateixos problemes que ara.
Entenc que tots aquells que sou seguidors incondicionals dels partits que avui en dia governen la Generalitat ho pugueu veure més de color de rosa que jo... Fins i tot aquells que ja teniu una edat i que, com jo, visquéreu la dictadura, la transició i esteu vivint l’anomenada democràcia... Ho entenc. Però igual és que no us heu posat a analitzar mai la majoria de coses que us envolten i el comportament d’una bona part de la classe política que tenim...
Mentrestant, esperant el dia que arribi la independència, persones com Jordi Évole o els voluntaris anònims que de forma interessada ajuden els refugiats retinguts per la Unió Europea, seran els meus ídols!
Per cert, dissabte anem a la manifestació de Barcelona a cridar: VOLEM ACOLLIR!!

T’ho perdràs?