Periodista
L'agenda ferroviària incloïa que si no havia topada a l'exterior de l'edifici on es jutja el 9-N existia una altra possibilitat a la sala de vistes
L'agenda ferroviària de la setmana anunciava per dilluns un important xoc de trens en les proximitats de l'Arc de Triomf de Barcelona. Segons aquesta previsió, dos combois accelerats que circulaven per la mateixa via es trobarien allà.
Vist amb una petita perspectiva, no va passar gran cosa. Va resultar que els dos trens anaven per vies diferents circulant amb molt de compte. Els del Ràpid cap a la Independència van fer el seu recorregut sense que ningú molestés la seva enèsima actuació de convençuts. En una altra via els del Tren Borreguer -lent i feixuc com els que feien Granada-Barcelona en dos dies carregats d'immigrants- cantussejaven des de les finestretes la vella tornada que en les situacions democràtiques s'han de complir les lleis vigents. L'Arc del fons va ser poc triomfal per a tots. Mentrestant, una majoria absoluta de catalans anaven per una tercera via treballant, anant a comprar, patint retallades, mirant la tele o anant a l'escola perquè per a ells era un maleït dilluns normal.
Alguns dels que van veure Artur Mas no van trobar que fes bona cara. O per dir-ho d'una altra manera, feia més mala cara que abans que tornessin a recordar-li la setmana passada allò del 3%. Potser perquè aquest punyeter 3% assimila molt en l'imaginari col·lectiu la vella Convergència amb el PP, les males coses de Catalunya amb les males coses d'Espanya, i fins i tot, per les seves altes responsabilitats en els seus partits, el mateix expresident català amb el president Rajoy.
VIA ÚNICA
L'agenda ferroviària incloïa que si no hi havia xoc de trens a l'exterior de l'edifici on es jutja el 9-N existia una segona possibilitat a la sala de vistes. Com que aquest judici té rerefons polític però materialització jurídica, allà l'Exprés de l'Estratègia Defensiva Política podia encastar-se contra el Tren de Via Estretíssima del Tribunal. Però Estratègia Defensiva Política no s'hi va presentar, per a decepció dels que volien màrtirs per apuntalar la seva causa i dels desitjosos d'un homicidi per atropellament.
Per la via única que travessava la sala només va circular el Tren de la Defensa Jurídica: allò de jo no vaig desobeir, en tot cas no em van ordenar amb claredat les coses. Pesava en l'ambient certa resistència a la inhabilitació de qui creu que encara pot tenir futur. Però es va imposar la dignitat: ningú es va defensar dient que el seu ànim era obeir el Tribunal Constitucional.
Estan programats altres xocs de trens i es desconeix si seran com aquests. S'ha posat de moda relacionar-los amb els ous. Hi ha gent que pensa que, com passa en la política de veritat, mentre no se'n trenquin alguns tot continuarà sent com una exhibició de vells trens de llauna de joguina, amb molta o poca corda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada