FERRAN MONEGAL
Deia Ariadna Oltra, al principi del l'Especial 9-N, vist per a sentència (TV-3): «D'aquí unes setmanes sabrem si Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega són condemnats o no. El judici ha quedat vist per a sentència». ¡Ah! Errònia presentació. No cal esperar unes setmanes per saber si són culpables, o no, d'alguna cosa: en aquesta sessió de TV-3, tots tres inculpats -que hi eren presents- ja han sigut absolts. És el que en termes periodístics es diu muntar un judici en paral·lel perquè la tele dicti sentència. Partim d'una base: molts analistes i opinadors, de signe ideològic divers, han declarat aquests dies en programes i cadenes que aquest judici és una barrabassada, un error immens. Hi estem d'acord. Si posar unes urnes perquè la gent voti resulta que és delicte, és que s'ha extraviat l'essència de la Democràcia completament. Repeteixo, hi estem d'acord. Però vist que els encausats han acceptat ser processats, s'han presentat al judici i s'han sotmès a ser jutjats, la maniobra de TV-3, impulsant un gran programa, una gran plataforma, al servei de tres persones en estat sub iudice, és d'una perversió televisiva perillosa. S'han donat casos similars a la tele. Recordo, anys enrere, que mentre els jutges de València estaven jutjant l'anestesista Juan Maeso, abans que dictessin sentènciaMerceditas Milà el va portar una nit al seu programa Diario de...(setembre 2005, T-5) i li va fer un rentat d'imatge tan preciós i emotiu que tots els que ho estàvem veient el vam absoldre automàticament. Va ser un exercici d'inducció col·lectiva sobre una persona en situació sub iudice. Em preguntava llavors, des d'aquesta mateixa columna, què devien sentir els jutges de l'Audiència de València, que estaven deliberant sobre la culpabilitat o no del senyorMaeso, quan van veure que la tele li estava fent un judici paral·lel des d'un plató, i que quedava absolt per obra i gràcia de la potència persuasiva d'aquest mitjà sobre l'audiència. I em seguia preguntant: ¿per a què tenim els jutges si ja tenim la tele?
Els suposats delictes no són comparables, és evident. Però el modus operandi d'aquella Tele 5 del 2005, i d'aquesta TV-3 del 2017, sí que ho són. Desitjo que Ortega, Rigau i Mas siguin declarats no culpables. No són culpables de res, jo crec. Ho desitjo amb la mateixa intensitat que detesto aquest simulacre de judici paral·lel de TV-3.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada