JUSTIFICACIONS I DESMENTITS

Hi ha una dita popular que diu així: Qui es justifica s’acusa.

Quan a algú l’enxampen fent alguna cosa malament i en lloc d’acceptar que l’han enxampat posa tota mena d’excuses per a justificar el que, segurament, és injustificable, està reconeixent, implícitament, que és culpable.

La vida està plena d’exemples que ens servirien perfectament per a il·lustrar el que estic dient. El primer exemple que posaré fa referència al Govern de la Generalitat de Catalunya.  

Des de fa temps, sé sospitava que el Govern de l’Estat i el de la Generalitat estaven mantenint reunions secretes. No sé sabia amb exactitud si a alt nivell o una mica més avall (per a què m’entengueu: Sáenz de Santamaría-Junqueras o bé Rajoy-Puigdemont.

Només fa uns dies que Neus Munté, la portaveu del Govern català, va desmentir categòricament que hi hagués alguna mena de contacte entre tots dos governs. En canvi, dimecres, la Vanguardia informava que el passat 11 de gener van dinar plegats a la Moncloa tots dos presidents, tot i que no van arribar a cap acord... Això és un altre tema... Què treuen d’amagar-ho? Si al final tot s’acaba sabent...

Un altre exemple. José Manuel Soria, que la legislatura passada va ser ministre d’Indústria, Energia i Turisme, va ser enxampar quan van sortir a la llum els anomenats papers de Panamà. Estava relacionat amb diverses empreses. També li va costar acceptar l’evidència i com més es volia justificar, més s’embolicava. Al final va haver de dimitir.

Però qui és un mentider patològic ho és tota la vida. Soria tenia un altre cas al jutjat per haver passat uns dies de vacances a Punta Cana pagades, suposadament per un empresari. Aquesta setmana es va fer el judici oral i va haver de comparèixer. Lluny d’acceptar de que, efectivament, també havia estat enxampat, va fer servir una sèrie d’argúcies per mirar de demostrar el que no era demostrable. Tan va ser així que durant el judici es va treure de la butxaca una suposada factura del complex hoteler de Mèxic. A l’hora de la veritat es va poder comprovar de que es tractava d’una factura falsa ja que tenia clares diferències amb les que tenia el jutge.

Però el pitjor de tot és que aquesta mena de gent, molts seguiran treballant per al partit, alguna empresa vinculada o recol·locats al sector energètic.

Als darrers anys a Amposta també hem viscut un cas així. L’exalcalde Manolito va estar passant dietes a l’Ajuntament per viatges a Barcelona per motius que no tenien res a veure amb el càrrec públic que ostentava. Damunt, es va saber que a l’hora de menjar no es limitava a fer un menú barat, sinó que demanava plats molt més suculents que, finalment, pagàvem tots i cada un dels ampostins i ampostines. També en aquest cas, l’exalcalde va dir que tot era mentida i que podia demostrar que sempre havia obrat correctament. Però el jutge té proves fefaents de que Manolito mentia i que efectivament passava improcedentment despeses de desplaçament i manutenció a l’Ajuntament quan ja les cobrava com a president del Consorci de Salut i Social de Catalunya, una patronal del sector socio-sanitari català controlada pels convergents.

Tot i això, Manolito segueix ostentant el càrrec de president, tot i que sembla que abans no es podia fer si no ocupaves un càrrec electe i, actualment, l’exalcalde ampostí, al renunciar a l’acta de regidor, no n’ocupa cap.

Tot i que ja fa anys, us vull explicar una anècdota que vaig viure més d’una vegada i que és un clar exemple del que tema del que us parlo avui.

Els més vells segur que recordareu el berenar del bou al costat del canal. Era multitudinari... Aquella tarda, les màximes autoritats municipals repartien l’estofat fet amb la car dels bous capllaçats. Aprofitant l’avinentesa de les vaques boges, van trobar l’excusa perfecta per deixar de celebrar aquella festa que, des de feia anys els hi sobrava.

Més d’una vegada i més de dues (d’aquí que digui que l’anècdota la vaig viure més d’una vegada), una vegada va passar l’amenaça de les vaques boges, el nostre grup municipal, va demanar al Ple que és tornés a fer. Eren tantes les excuses que ens donaven que sospitaves (i no sense raó) que les tenien més que preparades. Semblant al que fan els càrrecs del PP quan han de donar explicacions per algun fet recent: tots sé posen d’acord per a dir el mateix amb les mateixes paraules.   

CALENDARI DE LA NO REUNIÓ ENTRE RAJOY I PUIGDEMONT.