dimarts, 7 de febrer de 2017

IMPECABLE POSADA EN ESCENA

Plaça del Fossar de les Moreres. 
Si d’alguna cosa poden presumir el convergents és de les impecables posades en escena que sempre els han caracteritzat. Ahir en varem tenir un bon exemple.
La comitiva amb Mas, Ortega i Rigau camí del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va sortir del Palau de la Generalitat... No tinc la seguretat de que fos el lloc més apropiat per a sortir, tot i que un d’ells hagués estat el 129è President de la Generalitat, en aquest moments té status d’expresident i, per tant, suposo, una oficina pròpia a un altre lloc.
Tot i que mai he fet tot el trajecte complet des de la plaça de Sant Jaume al Passeig Lluís Companys, on està la seu del TSJC, me conec prou bé aquell barri, fruit de les constants visites que he hagut de fer a Barcelona en els darrers 2 anys i mig, per tant, quan vaig escoltar la llista dels llocs emblemàtics per on havien passat, mentalment m’ho vaig anar imaginant.
De tots, potser és el Fossar de les Moreres, a un lateral de la basílica de Santa Maria del Mar, el que té un simbolisme més gran ja que està dedicat als herois de 1714. Encara no fa ni dos mesos de la darrera vegada que vaig passar per allí. És com una petita plaça còncava i sòl de rajola, separada del carrer pròpiament dit per un petit mur. Des del terra s’aixeca un pebeter en forma de falç que, com no podia ser d’una altra manera, té una flama permanent i sempre hi solen haver flors. Però si alguna cosa hi destaca és la frase que hi ha gravada al mur i que es pot llegir des de la part de dintre: Al Fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor.
Si Mas, Ortega i Rigau acaben sent condemnats, segurament que l’imaginari popular els acabarà convertint en màrtirs i tot i que no seran enterrats al Fossar de les Moreres, s’hauran guanyat un lloc a aquest indret.
Després van passar per davant del Born on, gràcies a unes obres de remodelació de l’antic mercat efectuades fa uns anys, van aparèixer l’estructura de les cases així com diferents estris, tan domèstics com de guerra. També té un simbolisme extraordinari, ja que va ser un dels darrers llocs de Barcelona que va resistir a les tropes borbòniques aquell 11 de setembre de 1714.
D’allí al parc de la Ciutadella, on ara està la seu del Parlament i que va ser construït a partir de la caiguda de Barcelona. A diferència de les fortificacions militars que es construïen per a protegir l’entorn, la Ciutadella de Barcelona es un símbol de repressió ja que tenia encomanada la missió de controlar a la ciutadania de Barcelona.  
El passeig Lluís Companys comença al mateix costat del Parc de la Ciutadella. Però abans van haver de passar per un altre lloc no tan emblemàtic, però si molt visual: l’Arc de Triomf, porta d’accés de l’Exposició Universal de 1888. En aquest precís punt es volia enlairar una enorme pancarta, però sembla ser que el fort vent que bufava ahir pel dematí a Barcelona va fer desistir les entitats organitzadores de l’acte de suport. Tot i això hi va haver fotos amb un cartell de lletres grans on hi posava: Love Democracy.
Al TSJC van arribar ½ hora tard, degut al temps que van dedicar a atendre a la premsa i els simpatitzants. Un de tants i tants periodistes que seguien l’acte, era francès i Mas, quan el va veure, va voler presumir de parlar el seu idioma i sense que l’altre li formulés cap pregunta, sé li va adreçar per a explicar-li la situació.
Tot i que els tres polítics eren els protagonistes del dia, una vegada dintre de la sala d’audiència, Mas encara va pretendre ser-ho més, fins al punt de que el jutge el va tenir que tallar més d’una vegada pels seus al·legats polítics, recordant-li que allí estava en condició de processat.
No tinc cap dubte que aquest acte va ser del grat d’una bona part dels independentistes catalans, sobre tot dels conversos, els del PDECat. Però no tothom ho va veure igual. Aquest matí, una company que defuig de qualsevol etiqueta, mentre llegia el diari a l’hora d’esmorzar m’ha comentat:

-Massa teatre!