 |
| De Napi a Diari de Tarragona |
Aquest migdia ho he llegit al diari digital
Público: JxCat, ERC y
la CUP acuerdan que Elsa Artadi sea
la candidata para presidir la Generalitat.
El nom d’Elsa Artadi no és la primera vegada
que surt al meu bloc. Potser no ho recordareu, però el passat 29 de gener
(dilluns per a ser més exactes), vaig publicar una entrada que vaig titular Especulacions i entre les coses que deia
recollia una notícia publicada Mediterráneo Digital sobre la possibilitat de
fos Elsa Artadi la candidata de Puigdemont per a succeir-lo
a la presidència de la Generalitat. Segurament recordareu que us explicava que
en el precís moment de llegir la notícia tenia asseguda al meu costat a Anabel
Marcos (PDeCAT), directora de l’Institut de Seguretat de Catalunya, exdiputada
del Parlament i exgenrent de la GURSAM i, en ensenyar-li la notícia se va
limitar a dir-me: Especulacions...
Potser no sabia res... O potser sí, però calia
mantenir-ho en secret fins que Puigdemont o qui fos ho fes oficial. Però hi ha
una dita castellana que diu així: Cuando
el río suena agua lleva...
Unes hores més tard llegia al Periódico que la
mateixa Elsa Artadi ho desmentia: El candidat és Puigdemont...
Va Elsa, no té facis de pregar... Està
molt bé el que dius, però tu saps que aquesta situació s’ha d’acabar
desencallant... I els dies corren i una repetició d’eleccions no agrada ningú i
molt menys al teu partit. Ara, amb tu, el PDeCAT té l’oportunitat de tornar al
Palau de la Generalitat. Una situació que només fa un més i mig no us podíeu ni
arribar a imaginar... A la fi és el que tots al teu partit desitgen... Quan Mas
va fer el pas al costat semblava que el món s’havia acabat per els convergents.
Va arribar Puigdemont i va fer un paperot que només la seva família s’ho podia
creure. I ara Elsa arribaràs tu. Una dona que com he pogut comprovar pel teu currículum
(a Internet s’hi pot trobar quasi tot) estàs suficientment preparada i segur
que te’n sortiràs bé.
De vegades me miro la política amb ulls
incrèduls sense pensar que el que hagi de passar passarà de forma irremeiable.
Sense posar-m’ho ha pensar el que ens ofereixen (que és el que volen que vegem)
és pur teatre ja que la realitat pel darrere dels bastidors és molt diferent.
Una vegada a festes va vindre una obra de
teatre que es deia Pel davant i pel darrere. A la primera part t’ensenyaven que
passava a l’escenari i no comprenies res. Tan era així que molta gent dels que
aquell dia havien anat fins el recinte de festes al costat del Pavelló 1 d’octubre
(he que ho he dit bé?) van decidir marxar. Però n’hi va haver que vam voler
saber com acabava allò. A la segona van donar la volta a l’escenari i es va
veure la realitat del que estava passant. Això mateix és el que passa en
política.
Sigueu desconfiats (o crèduls, per aquells que
se miren la política des d’un angle diferent al meu) i penseu que en polític
quasi tot és possible i encara més si els que fan política de veritat hi acaben
traient algun benefici. Si Elsa Artadi
acaba sent el 131è President de la Generalitat (com a Presidenta seria la
primera), a part d’acabar el serial (més llarg que Simplemente María que se va emetre per la ràdio la dècada dels anys
’70 i que va tenir 501 episodis -hauria dit que ren més!!-) i tornar a una
normalitat relativa, però l’adequada per els temps que estem vivint, se podrà
garantir la supervivència de Puigdemont a Bèlgica fins que dintre d’uns anys
(no m’atreveixo a dir quantes, però en tot cas molts) se’l pugui indultar i
tornar a Catalunya com un heroi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada