Que el Centre d’Investigacions Sociològiques
(que és un organisme estatal) faci mesos que no pregunti per la Corona, és una
dada a tenir en compte.
El Rei Joan Carles va deixar la Monarquia amb
les quotes molt baixes de popularitat i el seu successor tenia el repte de
aixecar el que son pare (fent honor a pràcticament tots els reis de la nissaga
borbònica) havia enfonsat.
Però els fets demostren que Felip VI no se’n
està sortint, tot i que en teoria està molt més preparat per a fer-ho. L’exemple
més clar és Catalunya, l’única autonomia que fins ara li ha donat més d’un
maldecap.
Però no hem de caure en el parany de pensar
que només són els independentistes els que no volen el Borbó. Els republicans
són molts més tot i que puguin votar altres opcions diferents. Igual és que
portem als nostres gens l’animadversió per la casa reial espanyola.
Tot i que els discursos del rei els hi escriu
el govern, és evident que el discurs que va fer Felip VI el 3 d’octubre passat
com a rèplica al malestar existent a Catalunya per les càrregues policials del
dia 1, no van ajudar gens a calmar els ànims. Segons el paper que li assigna la
Constitució espanyola, entenc que aquell dia el Rei (tot i el que he dit
anteriorment), hauria d’haver fet el paper de moderador per mirar de baixar
tensions entre el sector independentista. Però en lloc d’això va estar
fins i tot amenaçador. Com tampoc ho va
fer en el seu habitual discurs de la nit de Nadal, tot i hi emprar un
llenguatge més moderat, però en cap moment conciliador.
I la gent no oblida... I si algú ho fa o li
resta importància als fets anteriors, sempre hi ha qui li recorda i mira d’escalfar
encara més els ànims i demostrar així que segons qui no és benvingut a la terra
catalana.
Tot el que està passat darrerament a Catalunya
no és normal. Sempre s’ha considerat el poble de Catalunya com un poble pacífic
que defuig de qualsevol conflicte. Però des de fa mesos són els conflictes la
nostra senya d’identitat nacional.
I com que certes actituds que ens transmeten
alguns ciutadans de més enllà dels límits de Catalunya tampoc ajuden a refredar
els ànims, no és estrany que quan el Rei ve a Catalunya per a inaugurar el
Mobile World Congress, personalitats com l’Alcaldessa de Barcelona Ada Colau o
el President del Parlament de Catalunya Roger Torrens, el plantin (tot i l’Ada
Colau no l’ha plantat del tot...)
I novament una amenaça: El Mobil World Congress només serà possible amb la col·laboració entre
les institucions (Borbó dixit)
Què aquests fets tampoc no ajuden? Arribat a
aquest punt caldria preguntar-se qui va començar... El Rei no va voler rebre a la
Presidenta del Parlament Carme Forcadell per a comunicar-li l’elecció de Puigdemont
com a President de la Generalitat i li va haver de comunicar per correu.
I només fa unes setmanes va fer el mateix amb
Roger Torrent quan aquest va ser escollit com a president del Parlament.
Ja sé sap que diu la dita: Qui
sembra vents, recull tempestats.
Tot i que alguns poden arribar a plantejar-se
què va ser primer, l’ou o la gallina...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada