dimarts, 27 de febrer del 2018

EL SISTEMA SANITARI CATALÀ

Una de les fal·làcies d’aquest procés ha estat posar en boca de Jorge Fernández Díaz la següent frase: Ens hem carregat el sistema sanitari. I no és cert...
La frase exacta va ser:  Els hi hem donat en tots els morros amb Ramon Bagó, els hi hem destrossat el sistema sanitari, els hem acusat, els estem emprenyant  amb el CTT [Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació] I va ser pronunciada per Daniel de Alfonso, l’excap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, per cert, durant l’època en que Mas va ser President de la Generalitat.
Però qui és Ramon Bagó? Bagó va ser alcalde de Calella i Director General de Turisme de la Generalitat durant el primer govern de Pujol. Va ser un empresari del sector turístic, però des de la seva època d’alcalde se va proposar crear un consorci de salut d’àmbit català. Durant molts anys va tenir un peu al sector públic i un altre al privat.
L’any 1983 sé va crear el Consorci Hospitalari de Catalunya (més tard el Consorci de Salut i Social de Catalunya) del qual Bagó va ser-ne el president i, posteriorment, el 1991 se crearia el Consorci Hospitalari de Catalunya SA, del qual Bagó ne seria vicepresident i conseller delegat que, a la pràctica és qui remena les cireres... Per cert, el president era Josep Abelló, alcalde de Reus (PSC) Amb el mateix alcalde socialista, l’any 1986, a Reus, Josep Prat comença a donar forma al holding Innova, del que formava part SAGESSA, el consorci hospitalari que va gestionar durant molts anys tant l’Hospital Comarcal d’Amposta com l’Hospital de Jesús (Tortosa)
En quan al Consorci de Salut i Social de Catalunya, només un apunt: l’actual president és Manel Joaquim Ferré Montañés que abans n’havia estat el vici-president.    
Si a hores d’ara no us he perdut, poc deu de faltar. El sistema sanitari català és molt complex i els interessos empresarials i polítics sempre han estat a l’ordre del dia.
L’any 2011 la Revista Cafeamb llet, creada per Marta Sibina i Albano Dante Fachin (potser aquest us sonarà més), va denunciar irregularitats als hospitals de Blanes i Calella i, posteriorment van fer extensiva la denúncia a tot el sistema sanitari català.

Per tant, i en conclusió, no cal buscar-hi els cinc peus al gat... Els sistema català fa anys que se’l venen carregant des de dintre (fins i tot hi ha exconsellers de la Generalitat assenyalats) Si a part d’això sé li sumen les retallades que va aplicar Arturo quan de Madrid sé li va demanar que havia de retallar per alguna part, arribarem a la situació actual i que, tot i la suposada recuperació econòmica, durant tots aquests anys ha canviat ben poc: manca de professionals, sales (i per tant menys llits) i quiròfans tancats, períodes més curts de recuperació hospitalària, etc. Per no donar no donen ni aigua (literalment parlant)